AUTOR: ÀX.
El drama de l’habitatge ve cronificant-se des de la crisi del 2008, una crisi que mai ha acabat i que es va aprofundint notablement amb la pandèmia. Des de llavors, més d’un milió de desnonaments han estat executats a l’Estat Espanyol. I si fa uns anys eren per impagaments d’hipoteques, avui la majoria (el 70%) són per impagament de lloguers.
Si bé en ple confinament els desnonaments es van paralitzar momentàniament, avui patronal i Govern tornen a la càrrega. A Barcelona les darreres setmanes estaven previstos més de 170 desnonaments. La crisi econòmica i social ha provocat que s’hagin triplicat, per impagaments lligats a la pèrdua d’ocupació o tancament de petits comerços.

Davant d’aquests impagaments, Govern, fons d’inversió i banca – aquesta última amb un patrimoni de més de 240.000 habitatges- volen desnonar més i més ràpid. En comptes de garantir recursos per a enfrontar el pagament d’hipoteques i lloguers, el govern està treballant en un protocol perquè, Policia Nacional i Guàrdia Civil, puguin procedir al desallotjament immediat, sense necessitat de sol·licitar mesures judicials en cas de delicte flagrant. Tot això malgrat que es tracti d’un habitatge buit que no constitueixi l’habitatge habitual del seu titular. En altres paraules, busquen agilitzar encara més el procés que es va posar en marxa amb els “desnonaments express” aprovats per llei, dos anys enrere. Tot, per a desnonar en massa i amb total impunitat.

Dies enrere, els mitjans van informar que el Govern havia ampliar fins al 31 de gener de 2021 la prohibició de desnonaments. Una mentida descarada perquè el que es prorroga és el Decret del Govern el qual l’única cosa que oferia era que ens endeutéssim amb la banca per a poder enfrontar els pagaments de lloguers i una moratòria d’hipoteques, en la qual els criteris eren tan estrictes, que van deixar fora a la majoria de famílies que van intentar acollir-s’hi.

És per això que van continuar els desnonaments i en ple rebrot de la pandèmia continuaran produint-se. A sobre, la prohibició del tall de subministraments bàsics com llum, aigua o gas ha conclòs també i se substitueix per una reforma del bé social elèctric, que ja existia abans.

No és d’estranyar doncs, que estiguem assistint a una campanya mediàtica contra les okupacions que busca sembrar la por contra les possibles okupacions dels pisos i cases on vivim per part de “màfies i delinqüents”. Lluny del panorama que mostren els mitjans de comunicació, els habitatges ocupats a tot l’Estat representen un 0,34% del total. El 90% dels qui ocupen són famílies que no tenen una altra alternativa i la major part d’aquestes cases pertanyen a bancs, fons voltor o grans empreses i no a particulars, com volen fer-nos creure.

Intenten atemorir-nos amb el discurs de la por perquè els treballadors/as i el poble pobre, en comptes de fixar-nos en l’augment de fins a un 32% dels lloguers respecte a un increment d’un 5% dels salaris, mirem cap als “okupes”. Perquè en comptes d’horroritzar-nos per les prop de 3’5 milions d’habitatges buits que podrien ser destinades a famílies pobres i persones sense llar, culpem als qui ocupen un pis buit per pura supervivència. Perquè els surt més barat desnonar que invertir en ajudes socials per als qui s’han quedat sense ingressos ni ajudes davant la pandèmia. Mentrestant, mantenen intactes els beneficis de la banca i els fons voltors, que especulen i s’enriqueixen carregant sobre la nostra esquena tot el pes de la crisi.

Denunciem el nou protocol que el Govern Sánchez-Iglesias està elaborant, que busca fer un pas més en el desmantellament del dret a l’habitatge. Aquesta situació d’emergència exigiria aprovar un pla de xoc en defensa de l’habitatge que l’actual Govern no adoptarà per la seva submissió a la banca i als fons voltors.
En el marc de la crisi de la Covid-19 i com a mesures necessàries per a garantir un habitatge digne per a tots/as, defensem:

  1. No al nou protocol que busca expulsar les famílies treballadores de casa seva! Prohibició indefinida dels desnonaments!
  2. Regulació i limitació dels preus del lloguer.
  3. Si no cobrem, no paguem. Exigim el no pagament d’hipoteques i lloguers ni de subministraments bàsics per part de famílies i persones sense ingressos.
  4. Expropiació i control estatal i popular dels habitatges buits. Tot el suport i defensa de les okupacions de pisos buits a les mans de la banca i fons voltors.
  5. Creació d’un parc d’habitatges públics i socials sota control popular com a mesura bàsica per a blindar el dret a l’habitatge.
  6. Que la banca, retorni els 65.000 milions d’euros que deuen després del seu rescat amb diners públics!