AUTOR: JAVI
Colòmbia recordarà l’any 2020 no només per la pandèmia, també pels homicidis a mans de la policia. Si les lluitadores del món ja havíem de lamentar la barbaritat de 64 activistes ambientalistes morts durant el 2019, ara es suma també més d’una dotzena de morts a mans de la policia durant el mes de setembre.
Les protestes i aturades contra la brutalitat policial estan lluny d’acabar-se. El 8 de setembre moria Javier Ordoñez a mans de dos agents dels “Comandos de Atención Inmediata” (CAI), un cos policial que centra les seves actuacions en les perifèries urbanes. A Javier se l’ha anomenat el George Floyd colombià. La seva mort va ser similar, amb dos agents descarregant tot el seu pes sobre ell, sotmetent-lo contra el terra amb els genolls i les pistoles tàser. Va arribar pràcticament mort a l’hospital amb nou fractures de crani. La resposta no es va fer esperar, al dia següent va haver-hi disturbis a varies ciutats del país que enfocaven el seu odi contra les comissaries de la CAI, més de 50 van ser vandalitzades durant la primera nit. Lluny de retrocedir ni d’intentar conciliar, la policia es va despatxar a gust amb els manifestants. Van morir més de deu en els primers dies de protestes i tres dones van denunciar violacions a mans dels CAI. Recentment, el 24 de setembre, una dona moria prop de Cali, aquesta vegada a mans d’un militar.

A Claudia López, alcaldessa de Bogotà, governant a la ciutat on va morir Javier i on s’han donat les lluites més intenses contra els abusos policials, només se li ha acudit contestar la situació amb una “jornada de perdó i reconciliació”. El cinisme és exagerat. Els nostres germans i germanes colombianes no necessiten “perdonar” als CAI ni “reconciliar-se” amb els assassins dels seus veïns/es i companys/es, necessiten que s’acabi immediatament la repressió i la impunitat, que es desmantellin les unitats antidisturbis , que es jutgi als responsables dels abusos i morts i que es posi fi a l’ús d’armes de foc i letals contra civils.

Des de les elits del país hi ha hagut varies escenes de “lo siento mucho, no volverá a ocurrir”, intentant que aquests fets semblin una cosa fora del normal o simplement un error pel que disculpar-se. Però el que hi ha, és una política repressiva conscient i una venjança de les forces repressores colombianes, doncs són molts els exemples en que s’ha respòs a les protestes pels morts amb més morts. Aquestes mateixes elits compten amb la complicitat dels sectors reformistes, que dirigeixen sindicats o tenen alcaldies a grans ciutats i que s’han dedicat a fer el que millor saben: canalitzar les protestes cap a carrerons sense sortida o, si no poden, desmuntar-les directament.

Però els problemes no venen d’un en un, i aquest episodi de repressió es suma a les penúries que pateixen les treballadores i el poble pobre, que han hagut de tragar una autèntica reforma laboral i de pensions durant la pandèmia. El 21 de setembre les manifestacions van recorre tota Colòmbia en el marc d’una vaga nacional que va unificar la lluita contra la repressió i la lluita contra el paquet de mesures econòmiques del president Duque.

Aquesta vaga ha de ser un punt de partida per a recuperar mobilitzacions com les de finals de l’any passat, la gran vaga nacional del 21N, amb les masses en disposició de lluita per davant dels dirigents dels aparells. La disposició de lluita existeix encara avui. Mentre les grans centrals sindicals mantenen una política de convocar per separat, al carrer la gent s’està unint en la lluita, i fins i tot a Bogotà es va veure com concentracions separades acabaven unificant-se en una gran manifestació. Ara és necessària una data pròxima per a una gran Vaga Nacional organitzada democràticament i amb una amplitud que permeti unir totes les lluites.
A Colòmbia com a tota Amèrica i també aquí, és necessari organitzar-se contra els abusos policials i els paquets de reformes que atempten contra el nivell de vida dels treballadors/es i el poble pobre. Sense deixar-nos enganyar pels conciliadors i reformistes que dirigiran la nostra lluita a carrerons sense sortida.
L’autodefensa, per tots els mitjans necessaris, contra els abusos policials és legítima, a Colòmbia, als Estats Units, aquí i a tot el planeta. Cap ull menys, cap mort més per lluitar, fora les mesures econòmiques de misèria per als pobres i la classe treballadora. Seguim organitzant les nostres lluites per enfrontar la repressió. Tota la solidaritat amb els germans/es de Colòmbia que lluiten.