Escrit per l’Ángel Luis Parras el 18 de juny del 2015

Manuela Carmena, l’alcaldessa de Madrid, acaba d’anunciar que “renuncia crear un Banc públic”, cosa que s’havia compromès fer en la candidatura d’Ahora Madrid. Una renúncia així, quan el nou govern no porta ni una setmana funcionant, no és poc. Però, el més greu no és tan sols la renúncia en si mateixa, sinó la manera com ha estat decidida i el com l’ha justificada.

El programa d’Ahora Madrid recollia la creació d’un Banc Públic municipal “com a eina de finançament de projectes socials, d’empreses i cooperatives que fomentin l’economia productiva”. Ara, Carmena ha considerat que aquest banc no és necessari i el descarta. I ho justifica dient que el programa “d’Ahora Madrid” no són els compromisos que la candidatura va assumir i pels quals va ser votada, sinó “un conjunt de suggeriments, que no tots es podien entendre com a pressupostos d’implicació programàtica activa”. És a dir, que el programa no es compromet a res i que no és sinó una simple declaració de bones intencions.

Però, a més, qui ha de decidir quines mesures del programa s’apliquen i quines no? No és la base d’Ahora Madrid qui ho ha de determinar? No és també la base d’Ahora Madrid qui ha de debatre i decidir com respondre a la campanya reaccionària del PP, PSOE i els seus mitjans de comunicació contra els regidors Guillermo Zapata, Pablo Soto i Rita Maestre? No es tractava de “manar obeint”?

Carmena el primer que va fer abans de ser investida va ser entrevistar-se amb el president de Bankia, Goirigolzarri, dins d’una ronda de contactes amb diferents entitats bancàries. Després de la reunió va comentar: “no hem parlat de propostes concretes però sí de “l’interès” de les dues parts de posar-se a treballar conjuntament”, “la banca ha de tenir un gran interès a participar en un Ajuntament que vol fer una ciutat més justa i equilibrada”. Segons els informes de la premsa, d’acord amb els càlculs de Bankia, hi ha 4.000 “actius immobiliaris”, pel valor de 400 milions d’euros, que Carmena voldria que fossin adquirits per l’Ajuntament.

Però els habitatges de Bankia són del poble perquè el poble ja les va pagar més que de sobres amb un rescat multimilionari. Volem aquests habitatges per formar un parc públic de lloguer social. Les necessitem perquè ningú es quedi al carrer. I volem també una Banca Pública municipal.

El canvi és fer fora de l’Ajuntament els qui van fer d’ell el pati dels seus negocis, no animar-los perquè s’hi fiquin més. Sense deslliurar-nos dels bancs i les grans constructores, no podran ser ateses les reivindicacions dels treballadors i el poble.

És el conjunt del programa d’Ahora Madrid que es troba en aquesta ràfega. La primera obligació Manuela Carmena i tot el govern municipal és complir amb els compromisos electorals.

No pot ser que acabi sortint-se amb la seva l’infame Montoro, que acaba de fer públic un amenaçador informe d’Hisenda qüestionant tot el programa d’Ahora Madrid, qualificant la proposta del banc públic com “un disbarat” i carregant-se les altres per “falta de competències”, per ser “contràries a la legalitat vigent” o portar el país a la fallida.

La base d’Ahora Madrid té, tenim, la paraula per dir que així no.