A les darreres dates creix la possibilitat que el Govern indulti als 12 presos i preses del Procés, que estan a la presó des de fa anys. Tot apunta al fet que aquests indults, d’arribar a fer-se efectius, serien molt limitats. Estarien condicionats a l’actitud política posterior dels i les condemnades, només retirarien la part de la pena que seria estrictament necessària per a la sortida de presó i anul·laria els drets polítics dels i les indultades.

El Govern del PSOE i Unidas Podemos defensa la seva postura dient que aquest seria un gest que ajudaria a recobrar “la convivència” i “la concòrdia” a Catalunya; el que traduït significa un pas cap a retornar a la cleda les reivindicacions democràtiques del poble català, anul·lant qualsevol desafiament al marc del Règim monàrquic del 78. La contrapartida dels indults seria que ERC i Junts asseguressin l’estabilitat en el Congrés, enterressin definitivament les aspiracions independentistes i oblidessin a la resta de presos i preses i processats/des.

Per part seva, la dreta espanyolista (PP, Vox i C´s) fan de la denúncia dels indults i de l’exaltació “rojigualda” el seu gran cavall de batalla per a intentar derrocar al Govern. Ja han convocat una manifestació per a reeditar la foto de Colón.

Encara que des de l’any 1996 va haver-hi 10.652 indults a tota mena de criminals, aquells que no van tenir objeccions a indultar a terroristes del GAL, a policies torturadors, a corruptes o a agressors sexuals… posen el crit en el cel per indultar als qui van organitzar un referèndum. El búnquer dretà només sap cuinar amb una recepta: repressió i repressió.

Per descomptat, els acompanya en la croada la reaccionària cúpula judicial; Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem i la fiscalia de l’Estat; que s’han pronunciat de manera unànime contra els indults, argumentant que els presos i les preses no han fet acte de fe, abjurant públicament del seu “comportament sediciós”. El règim monàrquic només pot acceptar la rendició dels qui van gosar desafiar la unitat forçada espanyola.

Indults? Amnistia!

L’excarceració immediata dels presos i preses del Procés és de justícia. Però ha de ser producte, no d’un indult, sinó d’una amnistia general que alliberi no únicament als 12 presos del Procés, sinó a tots els presos i totes les preses per lluitar, que anul·li els procediments judicials dels més de 3.000 processats i processades a Catalunya i rehabiliti a les desenes de càrrecs públics inhabilitats.

La diferència no és un matís terminològic. L’indult és una mesura de gràcia per la qual s’exhimeix de compliment a un reu de la seva pena, o d’una part d’ella, normalment després del seu penediment. L’amnistia anul·la la condemna. I és que una votació en la qual el poble català decideix quina vinculació vol tenir amb l’Estat espanyol no és un delicte, és l’exercici d’un dret democràtic completament legítim.

Els qui haurien de ser processats i a la presó pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 són els responsables polítics i policials de la brutal de repressió, que va deixar més de 1.000 ferits i ferides entre els qui van anar a exercir el seu dret al vot, en una jornada les imatges de violència policial de la qual van donar la volta al món.

Ara més que mai: mobilització

Aquesta amnistia general mai serà producte de cap taula de negociació ni de cap pacte amb el govern central. És necessari reprendre la mobilització social, és necessari un nou aixecament popular, capaç de garantir la ruptura unilateral amb el règim monàrquic, el dret a decidir, l’amnistia pels i les represaliades i un veritable pla de rescat social.

Hem de lluitar per l’amnistia per a totes les preses polítiques i lluitadores represaliades. Per la llibertat i reparació per als i les preses polítiques, el retorn dels exiliats i exiliades, l’arxiu de totes les causes judicials obertes i per la retirada de tots els càrrecs contra lluitadors i lluitadores. Cal exigir la immediata derogació de la Llei Mordassa, i els articles del Codi Penal que contemplen els delictes per “injúries a la Corona”, “enaltiment del terrorisme” o que protegeixen els “sentiments religiosos”. És urgent dissoldre les unitats especials antidisturbis, depurar els comandaments policials i demanar responsabilitats per les brutalitats policials.

No sols a Catalunya: ens afecta a totes

Aquesta lluita no és només important a Catalunya, sinó a tot l’Estat. Encara que la repressió s’ha encebat especialment amb els qui han defensat l’exercici d’autodeterminació, en absolut els qui viuen en altres territoris estan lliures de patir persecució. Aquí estan els emblemàtics empresonaments d’Alfon a Madrid o Fran Molero a Andalusia per a recordar-ho.

Si des de la resta de pobles de l’Estat ovacionem la repressió a Catalunya, estem col·locant-nos la soga al coll nosaltres mateixes. La mateixa duresa que ara s’apliqui als presos i preses catalans, serà la que es torni contra nosaltres quan fem un piquet de vaga, quan intentem parar un desnonament o quan bloquegem una carretera en una protesta. Solidaritzar-nos amb els presos i les preses catalans no només és una qüestió de solidaritat, sinó també d’autodefensa.