Educació | El 9-M la lluita continua: Ni LOMQE, ni 3+2!

Comparteix-ho

Manifestació estudiantil a Sevilla – 2016

Escrit per la Joventut de Corriente Roja

El pròxim 9 de març, està convocada a escala estatal una vaga general estudiantil de la comunitat eductiva per tercera vegada aquest curs. L’any passat va haver-hi grans mobilitzacions en què els estudiants de tot l’estat vam sortir als carrers en contra de les retallades i les reformes educatives. Gràcies a aquest esforç, estan paralitzades les revàlides i l’aplicació de la LOMQE. Es tracta d’una victòria del moviment que demostra que la lluita serveix. Hem de prendre-la com un trampolí per enfortir un 9 de març unitari i construït des de les aules.

Els últims mesos, sobretot després de la notícia de la derogació de les revàlides, s’han combinat la incertesa sobre què anava a passar amb els itineraris d’accés a l’FP i a la universitat amb una allau dels mitjans, que parlen d’un Pacte educatiu per acordar una nova llei. Des del govern, sense grans suports i amb la comunitat educativa mobilitzant als carrers, pretenen desactivar la lluita i tornar a aplicar-nos, ara amb el suport de l’«oposició» parlamentària i dels sindicats, la mateixa llei amb la cara rentada.

Infeliçment, sabem que cap canvi de fons vindrà d’un parlament ja compromès a acatar les directrius imposades per la UE. Els nostres governs, independentment del seu color, no han dubtat a aplicar una vegada i una altra els seus plans de desmantellament i d’elitització de l’ensenyament públic, deixant la pitjor part als/les joves de famílies treballadores, que expulsen al mercat laboral com a mà d’obra precaritzada.

Deixar-los a ells que «pactin» és signar la sentència de la nostra educació. Mobilitzant, en canvi, tenim una oportunitat per entrar en la discussió i obligar-los a dur a terme les nostres reivindicacions. Els qui han de decidir quina educació volem és la comunitat educativa.

En només una dècada, la privatització de l’educació ha patit diversos atacs. Hem passat per la implantació del Pla Bolonya i per veure multiplicades (47,4% més) el preu de les taxes universitàries mentre reduïen la quantitat de beques i les condicions per optar-hi. Les conseqüències directes de la privatització es mostren en el nombre de matrícules d’estudiants que s’han vist obligats a sortir de la universitat, que ja ascendeix a més de 127.000.

En els darrers 4 anys, ens hem enfrontat a dos greus atacs que aprofundeixen encara més el desmantellament de la pública. D’una banda, el 3+2 i l’eliminació i fusió de graus (principalment en les humanitats) a la universitat, i de l’altra, la LOMQE, els nous itineraris ja s’estan aplicant en molts centres, al contrari que l’entrada de les revàlides, que estan paralitzades.

Fa falta un 9-M unitari i construït des de la base

Fins ara, la resposta que estem donant a tots els atacs no correspon a la seva magnitud. Les dues últimes vagues estudiantils han servit (amb èxit) per trencar amb un context de desmobilització i esperances electorals, però cal anar més enllà.

Hem de continuar amb la mobilització i treballar per un 9-M el més massificat possible, ja que en tots dos casos, les reformes es troben en un punt que, amb un bon cop des dels carrers, podem ensorrar-les. Cal una majoria social mobilitzada i la més àmplia unitat, així com la construcció de la vaga des de la base en cada centre i sector.

Quines tasques hem de dur a terme els activistes per aquesta vaga?

Per aconseguir que la majoria dels estudiants entenguin la necessitat de mobilitzar-se és imprescindible que la prioritat sigui bolcar-se a explicar el contingut de les reformes educatives i les retallades.

La paralització de les revàlides i de l’aplicació de la LOMQE es tracta d’una victòria de la Comunitat Educativa

Malauradament, en les dues últimes vagues el moviment ve arrossegant errors que ens cal corregir. D’una banda, les convocatòries de vaga s’haurien de construir des de la base. El paper de les organitzacions estudiantils com el Sindicat d’Estudiants (i moltes altres) ha de ser treballar per impulsar els debats i les assemblees per involucrar la majoria en les decisions.

És per això que des de Corrent Roig fem una crida a la unitat de les lluites, a sortir als carrers i mobilitzar-nos el 8 de març amb les reivindicacions de les dones i donar continuïtat a aquesta lluita el 9 de març amb les reivindicacions estudiantils.

D’altra banda, hi ha el problema de la unitat. Durant els últims mesos s’han anat alternant mobilitzacions per part de professors, d’estudiants de secundària i FP, i d’universitat (fins i tot fins al punt de convocar-se el mateix dia a diferents hores). És imprescindible per conquerir qualsevol victòria la màxima unitat, més encara quan tots estem afectats per les mateixes reformes. El primer i més necessari és la unitat en la lluita d’estudiants d’institut i universitat.

No obstant això, tampoc ens pot valer fer d’aquesta una jornada purament estudiantil. Aquesta vegada, a més, es tracta d’una convocatòria de vaga en tots els sectors. Cal que el PAS, els professors, els interins i fins i tot els/les treballadors/es d’altres sectors donin suport a la vaga i se sumin a les manifestacions. El desmantellament de l’educació pública és una cosa que ens afecta a tots/es.

Cal una majoria social mobilitzada i la més àmplia unitat, així com la construcció de la vaga des de la base en cada centre i sector.

8M – Estudiants i treballadors/es: No hi ha canvi sense combatre el masclisme!

Un any més, el 8M hi ha convocada una mobilització a tot l’Estat espanyol. És fonamental que el moviment estudiantil participi d’aquesta jornada de lluita i que joves i estudiants aixequin la bandera de la lluita contra l’opressió, que té com a majors afectades a les dones treballadores i joves, ja que el masclisme és present en tots els nivells de la societat i no hi ha canvi possible sense donar una resposta ferma a la violència que patim les dones dia rere dia.

És per això que Corrent Roig fem una crida a la unificar les lluites, a sortir als carrers i mobilitzar-nos el 8M amb les reivindicacions de les dones i donar continuïtat a aquesta lluita el 9M amb les reivindicacions estudiantils.

És imprescindible que, a la calor de la lluita, les assemblees d’estudiants, les delegacions i tot organisme de lluita estudiantil organitzin els seus propis espais de combat al masclisme com les comissions feministes de les assemblees estudiantils de la UAB.

Cal que dins del mateix moviment estudiantil les dones s’organitzin i es posin al capdavant de donar la batalla contra el masclisme, perquè només organitzant-nos i mobilitzant-nos tombarem al govern responsable de les retallades i de la precarietat.

Estudiants i treballadors/es: Tots al 8M!

 

Publicat a Articles, Comunicats, Estat Espanyol, Moviment estudiantil