Marxes de la Dignitat | Vint mil persones omplen els carrers de Madrid reafirmant les Marxes de la Dignitat com a referent de lluita unitari i estatal

Comparteix-ho

Les Marxes de la Dignitat van tornar a prendre els carrers de Madrid, igual que a altres territoris de l’Estat espanyol el passat 25 de febrer (a Andalusia el 28F)

Per Antonio Rodríguez

La capçalera de la manifestació, amb el lema «Pensiones Dignas SI, Pacto de Toledo NO», va arrencar a quarts de set des del carrer d’Atocha fins a la Puerta del Sol.

Una nombrosa participació, vora les vint mil persones, va confirmar la reanimació de les mobilitzacions als últims mesos, com les manifestacions en defensa de les pensions, contra la repressió, les lluites estudiantils i la vaga a l’estiba.

En aquesta ocasió varen sumar-se a la manifestació diferents col·lectius com la Coordinadora de Pensionistas de Madrid, els Iaioflautas, Memoria Histórica, la Plataforma por la Remunicipalización de los Servicios Públicos, Corriente Roja, Coca-Cola en Lucha, entre d’altres.

Tanmateix, el paper que van jugar els sindicats del Bloc de Classe i Combatiu -CGT, Co.bas, AST, Solidaridad Obrera que també formen part de les Marxes de la Dignitat- va ser molt important, ja que els diferents blocs van aportar a la manifestació un important contingut de classe.

Un cop més, el sindicat Co.bas va comptar amb un animat i ampli bloc encapçalat per una pancarta amb el lema «Ni un día de tregua al Gobierno». L’enorme combativitat del bloc de Co.bas cridava l’atenció a mesura que la manifestació s’obria camí pels carrers del centre Madrileny. Una combativitat que es barrejava amb els colors de les nombroses banderes dels militants de Corriente Roja i Co.bas.

El clam de «Pan, Trabajo, Techo y Dignidad» s’alternava amb les consignes centrades en la denúncia a les polítiques de retallades de l’actual-passat govern i fonamentalment en l’amenaça que avui plana sobre les pensions públiques:

«Los Servicios Públicos no se venden y las Pensiones se defienden»

«Pa Trabajo y Pa Pensiones dicen que no hay dinero, pero lo tienen de sobra, para rescatar banquerosz

Tampoc varen faltar les consignes en solidaritat amb la lluita de l’estiba («Madrid obrero, con los estibadores»), en defensa dels serveis públics, contra la repressió i la llibertat de les detingudes i processades per lluitar:

«Libertad, libertad, detenidos por luchar»

La manifestació va acabar a la Puerta del Sol, plena de gom a gom, amb el càntic «Ni una menos», en referència a les dones en vaga de fam acampades a Sol, que van prendre la paraula per a denunciar l’enorme xacra que suposa la violència masclista i que malauradament, ja ha suposat 19 dones assassinades el que portem d’any, la pitjor xifra des del 2004.

A més de llegir-se el manifest de les Marxes, es va donar veu a les diferents lluites en curs. Una de les portaveus de la Coordinadora de Pensionistes de Madrid va prendre la paraula al final de la manifestació per a explicar la lluita que s’està duent a terme en defensa d’unes pensions públiques dignes.

Els treballadors acomiadats del Poliesportiu de Moscardó van denunciar la seva situació i van exigir a l’Ajuntament de Madrid (un dels «ajuntaments del canvi») les mesures necessàries per a recuperar els seus llocs de treball i condicions laborals.

En conclusió, podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que les jornades de lluita del 25-28F han ajudat a recuperar el pols i la capacitat de mobilització de les Marxes de la Dignitat. Ara toca seguir treballant de valent i continuar apostant per aquest referent de lluita unitari.

Per aconseguir que el carrer recuperi el protagonisme hem de construir el calendari ja traçat (8M – 9M – 1r Maig) i donar suport a les lluites actuals i a totes aquelles que puguin aparèixer. D’altra banda, el pròxim 27 de maig Madrid ha d’omplir-se de LLUITA I DIGNITAT vinguda d’arreu dels territoris de l’Estat espanyol.

Publicat a Articles