Educació | Després del 9M, continuem la lluita per la derogació de la LOMQE i el 3+2

Comparteix-ho

Escrit per l’Equip Estatal de Joventut

Des de l’inici de la crisi, l’educació pública està patint un dels majors atacs de la seva història, sent sotmesa a un procés de privatització, elitització i desmantellament per part dels governs titelles de la Unió Europea que retallen el pressupost de l’educació pública per pagar un deute il·legítim que han generat els banquers i els grans empresaris i que pretenen que paguem nosaltres amb la nostra educació.

I, com sempre, la joventut treballadora ens estem emportant la pitjor part, perquè a més de retallar l’educació, ens retallen els drets laborals i ens condemnen a treballs mal pagats i amb condicions precàries.

Si el 2007 ens aplicaven el Pla Bolonya, actualment les reformes educatives que estan en marxa són la LOMQE i el 3+2. Tot aquest procés implica que, en el nostre dia a dia, els estudiants treballadors i els sectors més oprimits i precaris de la societat trobem moltes traves per accedir a uns estudis de qualitat.

La vaga general del 9 de març ha estat un punt de partida per al moviment estudiantil aquest 2017, ja que unes 50.000 persones s’han mobilitzat en els diferents territoris on es convocava la vaga. La unitat d’estudiants d’instituts, d’universitats i de professorat ha estat un pas molt important que hem donat, ja que feia sis anys que no es convocava una vaga general de tota la comunitat educativa d’aquesta magnitud.

En alguns territoris, CCOO i UGT van convocar una manifestació de professorat a la tarda quan la vaga i la mobilització oficial era al matí. Creiem que això no ajuda a construir vagues massives, ja que divideix el moviment. Estudiants i professors vam lluitar contra les mateixes reformes educatives i hem de colpejar com un sol puny.

És per això que volem fer una menció especial a diferents blocs d’instituts i universitats que, com a Andalusia (IES Macarena, UPO i FCOM Filologia) van anar junts a la manifestació; la unitat que van mostrar és una victòria que hem de seguir construint.

Volem destacar la presència d’assemblees i moviments com el M.E.S a Barcelona, ​​l’IES Macarena a Andalusia o l’IES Puerta Bonita a Madrid. Instituts on els estudiants s’han organitzat per construir la vaga i s’han mobilitzat conformant els seus propis blocs amb un caràcter molt combatiu. Al seu torn, també volem esmentar la participació de la Plataforma Marxes de la Dignitat i del sindicat Co.bas, la seva presència va ser molt important per anar conformant la unitat obrera i estudiantil.

Després de la vaga, estudiants i professors de tot l’Estat espanyol tenim una tasca molt important: continuar la lluita per la derogació de la LOMQE i el 3+2 i revertir les retallades a l’educació pública. Però això no és suficient. No podem conformar-nos amb la derogació d’aquestes reformes. No podem assumir el Pla Bolonya que ens van aplicar fa uns anys. Hem de construir i organitzar la lluita per aconseguir una educació pública, gratuïta, de qualitat, laica i igualitària i, en les nacions oprimides com Catalunya, Galícia o el País Basc, una educació en els seus respectius idiomes. Però aquesta lluita no l’aconseguirem fins que cada centre organitzi als estudiants i professors mitjançant assemblees unitàries, representatives, massives i democràtiques.

El 9-M no ha estat una mobilització massiva, no perquè la majoria d’estudiants i professors vulguin que s’apliqui la LOMQE i el 3+2, sinó pel paper que ha jugat la Plataforma Estatal en defensa de l’Educació Pública. Després d’haver pactat una vaga des de les cúpules dels seus sindicats i d’haver imposat la data a tot el moviment sense consultar-lo a les aules o en assemblees d’estudiants i professors no han estat capaços ni tan sols d’organitzar els centres on tenen representació i mobilitzar els seus afiliats per conformar blocs dignes. A tot l’Estat ha quedat reflectit que aquests sindicats no tenen una voluntat mobilitzadora, ja que no és la seva prioritat.

Des de Corrent Roig volem fer un avís: no acceptarem que facin servir aquesta vaga de precedent per justificar i signar un pacte per l’educació amb el govern i els seus aliats. Volem repetir que no és suficient la derogació de la LOMQE i el 3+2, hem de caminar cap a una educació gratuïta i cap pacte amb el govern PP-PSOE-Ciutadans defensarà aquest model. Llavors, volem pacte? Sí, però un pacte des de baix, discutit a les aules i als centres. Som els estudiants i treballadors els que decidirem com ha de ser la nostra educació, no els mateixos sindicats que han pactat les dues reformes laborals, que van signar els Pactes de Toledo, que estan tacats de casos de corrupció -com les Targetes Black- i subvencionats per un estat que està al servei dels banquers i dels grans empresaris. Els mateixos que es beneficien quan el govern retalla el pressupost per a l’educació pública o quan apliquen lleis com la LOMQE o el 3+2.

Veient el panorama, es veu més clar que mai que el moviment en defensa de l’educació pública necessita organitzar-se des de cada centre de treball i d’estudi mitjançant assemblees democràtiques, de base i combatives i no estar a expenses del sindicat de torn que només busca enfortir les seves sigles i no construir un moviment unitari on conflueixin diferents posicions polítiques però que, a la pràctica, organitzi les vagues i involucri a la majoria dels estudiants i treballadors en les decisions i en les mobilitzacions.

Més que mai hem de tenir clar que l’oposició que debilita el govern no hi és a les institucions ni als Parlaments, hi és als carrers. Només organitzant la resistència a les retallades i la resposta social a les reformes educatives i laborals podrem aconseguir victòries i guanyar drets.

8M: Les estudiants lluiten contra el masclisme

El 8M, Dia Internacional de les Dones Treballadores, en diferents punts de l’Estat Espanyol com Madrid, Barcelona o Andalusia, les estudiants de diferents facultats es van organitzar per participar en les mobilitzacions i portar les reivindicacions de les estudiants i la lluita contra el masclisme a les aules i universitats. És imprescindible que les reivindicacions estudiantils i les reivindicacions de les dones siguin inseparables i que el moviment estudiantil porti un combat permanent al masclisme i a qualsevol forma d’opressió. Considerem que és una victòria la participació d’aquests blocs al 8M i que hem de donar-li continuïtat a la lluita feminista en el moviment estudiantil.

Construïm un moviment democràtic, massiu, unitari, de base i combatiu!

Fora les reformes educatives de la LOMQE i el 3+2!

Per una educació pública, gratuïta, de qualitat, laica i que respecti les llengües dels diferents territoris!

No pagarem el seu deute amb la nostra educació!

Publicat a Andalusia, Articles, Catalunya, Comunicats, Estat Espanyol, Galícia, Moviment estudiantil, País Basc