Marxes de la Dignitat | Construir des de les lluites la marxa estatal a Madrid del 27 de maig

Comparteix-ho

Escrit per les Marxes de la Dignitat

Valorem de manera molt positiva la jornada de mobilitzacions del 25 de febrer (28 de febrer a Andalusia). Aquestes manifestacions, que van fer sortir al carrer a molts milers de persones, han estat un pas molt important en el camí de reprendre els carrers i la mobilització com a únic mecanisme real d’oposició al Govern i als plans de la Troika.

Les mobilitzacions del 25F i del 28F, les multitudinàries manifestacions del 8 de març, la vaga i les mobilitzacions del sector de l’educació, les diferents lluites en curs entre les quals destaquen les dels pensionistes i dels estibadors, mostren que és possible recuperar els carrers i plantar cara als diferents governs i als plans de la Unió Europea.

Us deixem amb la següent resolució de la reunió Estatal de les Marxes de la Dignitat.

CONSTRUIR DES DE LES LLUITES LA MARXA ESTATAL A MADRID

1r- Valorem de manera molt positiva la jornada de manifestacions del 25 de febrer (28 de febrer a Andalusia). Aquestes manifestacions, que van fer sortir al carrer a molts milers de persones, han estat un pas molt important en el camí de reprendre els carrers i la mobilització com a únic mecanisme real d’oposició al Govern i als plans de la Troika.

2n- L’èxit de la convocatòria es va aconseguir gràcies a l’intent continuat de saber unificar les lluites en curs. Les Marxes de la Dignitat van servir de pal de paller per a pensionistes, per als estibadors, les dones en lluita contra la desigualtat i la violència masclista i les plantilles de nombrosos conflictes, incloses les que es troben lluitant per la remunicipalització de les seves empreses. Perquè, com hem defensat sempre des de les marxes: governi qui governi, els drets es defensen.

3r- Les Marxes de la Dignitat s’han tornat a legitimar i han revitalitzat com l’espai unitari per lluitar, entorn d’un programa de canvi real.

4t- El mèrit afegit a l’èxit d’aquestes convocatòries, és que es van haver d’esquivar un munt d’obstacles pel camí, per part de la burocràcia sindical i dels que volen dur tota la lluita pel camí de les institucions i avalar, per activa o passiva, la política del Pacte Social. Un Pacte Social que s’està negociant, sigui en forma d’actualització dels Pactes de Toledo per a les pensions, o en la pretensió més global d’uns nous Pactes de la Moncloa.

5è- Les mobilitzacions del 25F i del 28F, les multitudinàries manifestacions del 8M, la vaga i les mobilitzacions del sector de l’educació, les diferents lluites en curs entre les quals destaquen pensionistes i l’estiba, mostren que és possible reprendre els carrers i plantar cara als diferents governs i als plans de la Unió Europea.

6è- La tasca que les Marxes de la Dignitat assumim per als mesos vinents és aconseguir una gran MARXA ESTATAL A MADRID EL 27 DE MAIG.

L’èxit d’aquesta convocatòria dependrà en gran mesura d’aprofundir l’esforç que hem fet, perquè aquesta Marxa estatal sigui un factor d’unitat de les lluites en curs. No es tracta, per tant, de crear un calendari propi, separat, sinó de construir-lo plegats amb les diferents lluites i mobilitzacions anunciades.

Per aquesta raó hem de construir el 27M per unes condicions de vida dignes, contra l’atur, els desnonaments, per la igualtat real i efectiva entre dones i homes, contra les violències masclistes i donant suport a les lluites de les Coordinadores i Marees de pensionistes, la lluita de l’estiba, de la comunitat educativa i els i les estudiants, les dones, els companys i companyes preses o processades per lluitar, la de les plantilles que s’enfronten a acomiadaments, convenis de misèria, ERO’s i ERTO’s i els que contra les privatitzacions defensen el comú i públic en l’àmbit municipal autonòmic i estatal.

7è- En aquest camí, les Marxes donaran suport, on sigui possible, a les manifestacions del 1r de Maig que convoquin, de forma unitària, els Sindicats que formen part de les Marxes.

8è- Construir la Marxa Estatal a Madrid exigeix mantenir la mateixa claredat i pluralitat que s’ha tingut fins avui, en les reivindicacions que ens han distingit des de l’inici i que van ser bandera de les mobilitzacions del 25F-28F:

– PA, TREBALL, SOSTRE I IGUALTAT:

– En defensa de les pensions públiques dignes i a càrrec dels Pressupostos.

– No al Pacte de Toledo.

– Pel treball estable, sous dignes i la renda bàsica: Derogació de les reformes laborals.

– Per la llibertat de les persones processades i empresonades per lluitar. Amnistia.

– Pel no pagament del deute. UE i FMI fora d’aquí.

– Per la defensa dels Serveis Públics com a drets essencials.

– Contra el feminicidi: Ens volem vives, ni una menys.

9è- La reunió estatal de les Marxes de la Dignitat, fem una crida especial a totes les organitzacions i col·lectius que participen d’aquestes, a redoblar esforços en la preparació del 27 de Maig. També fem una crida a les Coordinadores i Marees Pensionistes; a tots els treballadors que estan en diverses lluites a les seves empreses i sectors; a la comunitat estudiantil; als col·lectius en defensa de la sanitat i l’educació pública, a les PAH, al moviment feminista, als de les lluites contra els tractats de lliure comerç, a tots els col·lectius que lluiten contra la repressió… a què fem del 27 de Maig la Marxa estatal de tots i totes.

10è- Per a dur tot això a terme en les millors condicions, s’acorda que tres comissions (d’Organització, de Continguts i de Comunicació), presentin els plans d’acció per al 27M (format de les marxes, tancament de la manifestació, extensió a altres territoris i col·lectius, reforç de Madrid amb delegacions vingudes uns dies abans del 27, logística, cartell, manifest, pressupost financer…).

 

Publicat a Andalusia, Articles, Catalunya, Comunicats, Estat Espanyol, Galícia, País Basc