Síria | No als bombardejos de Síria! La revolució siriana ha d’enderrocar el règim d’Àssad!

Comparteix-ho

 

Pel Secretariat Internacional de la LIT-QI

Donald Trump va ordenar ahir el bombardeig d’una base militar del règim de Bashar Al-Assad a Shayrat, Homs. Van ser 59 míssils creuant des del Mediterrani oriental. L’atac va ser anunciat a Washington com a represàlia de l’atroç atac amb gas sarín, que nosaltres repudiem vehementment, que el dictador sirià va perpetrar dies enrere contra la població civil de la província de Jan Sheijun, a Idlib, matant a més d’un centenar de persones, un terç d’elles nens i nenes.

Condemnem aquest atac militar de l’imperialisme nord-americà, amb la mateixa energia amb què hem rebutjat els atacs aeris combinats dels EUA, França, el Regne Unit i els seus aliats àrabs en sòl sirià i iraquià des del 2014. Tant Àssad com l’imperialisme tenen les seves mans tacades amb la sang dels pobles de l’Orient Mitjà i tots dos mereixen el més complet repudi de tots els explotats i oprimits del món.

El mòbil de Trump no és ni pot ser «humanitari». Tot i assumir la hipòtesi que la Casa Blanca hagi invertit completament la seva política i que ara hagi passat a promoure la sortida d’Assad del poder -recordem que fins ara tots els atacs aeris van ser dirigits, suposadament, contra l’Estat Islàmic i que Àssad era considerat un «aliat» en la «lluita contra el terror» -, els tomahawk no tenen l’objectiu d’«alliberar» als sirians de les atrocitats d’una dictadura genocida, que des de fa dècades està aliada als EUA, sinó de controlar la situació i instaurar, possiblement, un govern sorgit d’una «negociació» que certament no descartarà elements del règim actual.

No. El magnat Trump, esdevingut en president de la principal potència econòmica i genocida del planeta, no és ni serà «aliat» de la revolució siriana, ni tan sols de la «democràcia».

Tot i que el govern rus, principal aliat militar i diplomàtic d’Assad, va ser alertat de l’atac per evitar baixes, la seva diplomàcia va condemnar el fet fundat en «pretextos inventats» i va anunciar «greus conseqüències». Rússia no sembla estar disposada a desistir en el seu suport al sàtrapa de Damasc, però caldrà veure fins on anirà si els EUA decideixen realment intervenir.

Per descomptat, l’atac de Trump no transforma a Àssad en un «líder antiimperialista» ni en res semblant, com no es cansen de dir els corrents castro-chavistes, còmplices de les atrocitats d’aquest règim. Abans i durant la guerra civil a Síria, Àssad va fer tots els esforços, explícitament, per guanyar-se la confiança dels EUA i ser considerat un element de vàlua en la «lluita contra l’ISIS». Fa només quatre mesos, per exemple, el dictador sirià declarava que «Trump pot ser un aliat en la lluita contra el terrorisme» [1].

Com Trump, al principi i per diferenciar-se d’Obama, va allargar la mà a Putin, Àssad es va sentir més segur. En aquest context internacional, s’hi van sumar les victòries militars del règim a l’emblemàtica Alep i en altres localitats del país. Llavors, seguint la dinàmica de ferro d’una dictadura que s’enfila al poder i segueix sent qüestionada militarment pel seu poble, Àssad va decidir repetir la dosi de barbàrie que va utilitzar el 2013 en matar a més de 1.400 civils, i va llançar un atac químic a Idlib contra civils innocents. No va ser un atac contra l’Estat Islàmic, que no té presència a Idlib. Va ser un atac contra la revolució, ja que Idlib és l’única capital de província que encara és controlada per l’heterogènia coalició de rebels que es va aixecar en armes contra el règim el 2011.

Trump té menys de cent dies al poder i està amb la popularitat més baixa que qualsevol altre president dels EUA en aquest període. Possiblement, l’atac a un dictador genocida, que acabava de gasejar desenes de nens, sigui un intent d’enfortir-se políticament: «Anys d’intents per canviar la conducta d’Àssad han fallat de forma dràstica. En conseqüència, la crisi dels refugiats s’ha aprofundit i la regió segueix desestabilitzada i amenaçant als Estats Units i els seus aliats», va dir Trump, mentre va cridar a totes les «nacions civilitzades» a posar fi al terrorisme i amb la «carnisseria a Síria».

Caldrà veure quins seran els seus propers passos. Al-Àssad ja no és assumit com un mal necessari per a Washington? Serà només una intervenció «quirúrgica» per demostrar «decisió» i que «ara sí que es respecten les línies vermelles», i així augmentar el seu poder de negociació; o l’imperialisme nord-americà tornarà a una línia guerrerista com la que Bush va emprendre i que va fracassar clarament?

De moment, tant republicans com demòcrates han donat suport a la mesura de la Casa Blanca dient que és «proporcionada». Fins i tot els més crítics, com el republicà John McCain i Marco Rubio, que va ser el seu rival en la carrera presidencial, van expressar el seu suport. La mateixa Hillary Clinton va dir hores abans que caldria atacar bases aèries d’Àssad. I a l’exterior, l’OTAN, el Regne Unit, Aràbia Saudita, Turquia, Polònia i Israel van aplaudir l’acció.

Des del 2014, els EUA i una coalició de països imperialistes i àrabs han realitzat centenars d’atacs aeris suposadament «contra l’Estat Islàmic», deixant en pau el règim sirià. Fa poques setmanes, els EUA i la seva coalició van matar a centenars de civils a Mossul. Washington compta, a més, amb 900 militars en el terreny, que actuen com a «assessors». Una intervenció en gran escala no està descartada i des de ja la condemnem perquè, encara que arribi a treure a Àssad del poder, no serà una solució per als problemes pels quals l’heroic poble sirià va començar la seva revolució. Però caldrà esperar el desenvolupament dels esdeveniments, ja que una aposta d’aquest calibre portaria als EUA a una dinàmica imparable d’implicació militar al vesper d’Orient Mitjà, del qual va sortir derrotat a l’Afganistan i l’Iraq durant la primera dècada del segle.

Des de la LIT-QI, reiterem la nostra condemna als atacs i a qualsevol tipus d’intervenció imperialisme a Síria i al Pròxim Orient. Només la victòria de la revolució siriana, que comença per destruir el règim de la família Àssad, pot augurar millors dies al poble sirià.

El poble dels EUA, que ve donant mostres d’oposició activa al govern de Trump, s’ha de mobilitzar i exigir la fi dels atacs i de qualsevol ingerència d’aquest magnat a Síria i arreu del món. Tots els pobles han de manifestar-se contra aquest atac imperialista i per la victòria de la revolució siriana.

Notes:

[1] https://noticias.uol.com.br/ultimas-noticias/ansa/2016/11/16/trump-pode-ser-aliado-contra-terrorismo-diz-assad.html

 

Publicat a Comunicats, Especials, Revolucions a l'orient mitjà