En defensa del referèndum unilateral. Ni un pas enrere

Comparteix-ho

      Comunicat de Corrent Roig

En defensa del referèndum unilateral. Ni un pas enrere

1. L’anunci per part del President Puigdemont de la pregunta (“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?”) i la data del referèndum unilateral d’autodeterminació (1 d’Octubre), accelera tots els temps polítics i aboca sense remei a una topada de trens entre les institucions catalanes i el règim monàrquic.

2. La convocatòria d’un referèndum unilateral no és només un dret legítim sinó un deure democràtic de la Generalitat i el Parlament, davant un règim que es nega en rodó a permetre que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur polític.

3. Rajoy ha anunciat que impedirà “amb tots els mitjans al seu abast” que tingui lloc el referèndum, la qual cosa implica l’ús intensiu del Tribunal Constitucional, querelles, inhabilitacions, multes, amenaces de presó, així com el recurs, quan ho creguin necessari, a la Llei de Seguretat Nacional i a intervenir la Generalitat amb l’article 155 de la Constitució.

4. Rajoy no està sol, compta amb el suport de Merkel i de la Unió Europea (UE), i amb el del PSOE de Pedro Sánchez, que tanca files amb el Govern mentre s’omple la boca de “reforma federal” i “Espanya plurinacional”.

5. Puigdemont i Junqueras, en comptes d’alertar la població catalana davant l’andanada que prepara l’Estat, estan predicant tranquil·litat: “tot està previst; no cal patir; estigueu tranquils; ens en sortirem, segur”. Però fent això no aporten cap tranquil·litat i sí, en canvi, dubtes sobre la seva veritable determinació.

6. Diem això perquè per arribar a votar caldrà una poderosa mobilització social, passar per sobre de velles institucions i lleis i enfrontar obertament el règim, la qual cosa xoca ostensiblement amb els interessos del gran capital català i la voluntat de la Unió Europea. I això no encaixa gaire amb el model de país de Junts pel Sí, on no conceben una Catalunya independent que no sigui membre de la Unió Europea i de l’OTAN i no preservi curosament els negocis capitalistes. En el fons, volen dependre directament de Berlín i Brussel·les, sense passar per Madrid. No va ser casual que els seus pressupostos fossin uns comptes neoliberals perpetuadors de les retallades de Mas.

Per això ens preguntem fins a on arribaran a l’hora de fer front a les amenaces, inhabilitacions i repressió de l’Estat i què faran quan Rajoy decideixi posar els Mossos a les ordres d’un general de la Guàrdia Civil.

7. Cridem a participar activament en les mobilitzacions en defensa del referèndum i contra tota resposta repressiva de l’Estat. Caldrà una gran pressió social perquè Junts pel Sí no acabi tirant-se enrere, reduint el referèndum a una mobilització estil 9N i canalitzant el conflicte cap a una disputa legal al Tribunal de La Haia.

8. Cridem els Comuns a deixar de banda l’oportunisme electoral i les ambigüitats que han fet servir fins al dia d’avui, tan perilloses que els poden acabar situant en el cantó de Rajoy. Ells, que apareixen com la principal força de l’esquerra catalana, tenen l’obligació de defensar el referèndum unilateral, que és l’única via possible per exercir el dret a l’autodeterminació que en teoria defensen.

Fem la mateixa crida a Unidos-Podemos: si estan pel dret a decidir dels pobles és ara el moment de demostrar-ho.

Totes les forces d’arreu de l’Estat que es reclamen de la classe treballadora i de la democràcia, han de donar suport al referèndum i fer pinya amb els catalans contra la repressió.

9. Per a Corrent Roig, la batalla immediata és assegurar la celebració efectiva del referèndum. Aquesta batalla està lligada a la lluita per un procés constituent on el poble mobilitzat, i no pas els polítics professionals i els “experts”, pugui canviar al seu favor les bases econòmiques, socials i institucionals del país.

Estem per una confederació lliure de pobles lliures i sobirans. A la classe treballadora li interessa la unió, però una unió lliure i no pas forçada.

Juntament amb el referèndum,lluitem per un pla d’emergència que, sense por d’atacar els privilegis burgesos i la gran propietat capitalista, doni solucions de fons a l’atur, la misèria salarial, la pobresa i la destrucció dels serveis públics i del medi ambient. Un pla que només podrà executar de debò un govern de la classe treballadora recolzat en organismes populars. Un govern que s’haurà d’enfrontar a la UE i obrir camí a una Europa dels Treballadors i els Pobles, a uns Estats Units Socialistes d’Europa.

Lluitem, en suma, per una revolució socialista i per construir un partit revolucionari i una Internacional que sàpiguen encapçalar-la.

Barcelona, 12 de juny 2017

Publicat a Comunicats