Veneçuela | Serà amb una vaga general que tombarem el govern Maduro!

Comparteix-ho

 

Per què rebutgem aquesta Assemblea Constituent?

La resistència al govern de Nicolás Maduro es va estenent per tot el país i cada vegada són més els sectors que s’hi incorporen (com els sectors populars de Táchira, Carabobo, Barinas, entre d’altres). Pel que fa al govern, l’única resposta que ha donat és multiplicar la repressió. Els números són més que eloqüents: més de 60 morts a mans de les forces repressives de l’Estat o grups civils armats. El repudi al govern és generalitzat. La maniobra de convocar una assemblea constituent no ha servit sinó per exacerbar molt més el repudi. El ¡Maduro, vete ya! és present en totes les accions populars.

Escrit per la UST (Secció veneçolana de la LIT-QI)

Una Veneçuela capitalista en crisi i en decadència

Moltes vegades, els socialistes hem proposat dur a terme una assemblea constituent com a manera d’abordar la crisi del nostre país. Una crisi política, econòmica i social que té com a fonament el fracàs de l’anomenat socialisme del segle xxi i que, en realitat, és el fracàs d’un projecte burgès suposadament progressista i antiimperialista, que lluny d’aquesta afirmació ha beneficiat les multinacionals del petroli (com Chevron), les automotrius (Ford, Toyota, etc.), la indústria farmacèutica (Pfizer, entre d’altres) i al sistema financer internacional. Evidentment, hi va haver un sector burgès “nacional” i militar que es va beneficiar i va créixer amb el negoci de les importacions: l’anomenada boliburgesia. En el marc d’una gran crisi econòmica mundial, aquest és el projecte que ha fracassat i ha esclatat a Veneçuela.

Aquesta crisi és tan profunda que si no canviem d’arrel el sistema capitalista, el sistema de producció i explotació dels treballadors i el poble, no hi ha sortida. Tampoc n’hi ha si Veneçuela no trenca els lligams que té amb les multinacionals del petroli i l’imperialisme, si no es nacionalitza tot el petroli i es dissolen les empreses “mixtes”. Si no se supera el caràcter rendista i el model extractiu – miner de l’economia veneçolana, si no es deixa de pagar el fraudulent i il·legítim deute extern i s’atura la fuga de capitals, i si de veritat no es desenvolupa una indústria i la producció d’aliments. Sense aquestes mesures tampoc no hi haurà aliments, medicines i salaris justos.

Totes aquestes i moltes altres mesures, com la nacionalització de comerç exterior i tot el sistema bancari, només es poden aconseguir amb un gran canvi, amb una veritable revolució per canviar el país, dirigida pels obrers conjuntament amb tots els explotats. Aquest debat profund podria començar a tenir lloc en una assemblea nacional constituent originària, democràtica, sobirana i plenipotenciària impulsada i imposada per la mobilització dels treballadors i el poble. Amb els treballadors prenent amb les seves mans la tasca de canviar el país, decidint sobre els seus propis destins.

Una constituent al servei de Maduro i el PSUV

Però això no és el que Nicolás Maduro ha convocat. Al contrari. A més del fet que no es consultarà el poble sobre si vol o no realitzar aquesta constituent i les seves bases comicials a través d’un referèndum consultiu, sobre si vol o no realitzar aquesta constituent i si està d’acord amb les seves bases comicials, aquesta constituent “ciutadana, sectorial i territorial” seria per consolidar “les conquestes”. Però, per a això és necessari convocar una constituent? No n’hi hauria prou amb proposar algunes lleis?

També es podria plantejar la pregunta: quines són les conquestes després de 18 anys? Nivells de pobresa que ja superen els de 1998, polítiques socials compensatòries que no han servit per superar la condició de pobresa de la majoria de la població i que escassament són suficients per a aproximadament el 30% d’aquesta, nivells d’inflació i d’escassedat d’aliments i medicines que no tenen precedents en la història recent del país, la caiguda més gran del producte interior brut nacional des de 1955? És això el que aquesta assemblea nacional constituent consolidarà?

La convocatòria aprofundeix la crisi del xavisme

Segons Maduro, aquesta seria una Constituent per la pau. Però en realitat el repudi al govern i a la convocatòria més aviat ha exacerbat encara més els ànims. Des de la Fiscal General, alguns magistrats i dirigents polítics del xavisme han rebutjat tant la convocatòria com la no-consulta a través d’un referèndum, com indica la Constitució. Sectors del xavisme “crític” com Navarro, exministre d’educació de Chávez, han rebutjat explícitament la convocatòria. Passa el mateix amb alguns integrants del xavista Gran Polo Patriótico, com Redes y Vanguardia Bicentenaria. El xavisme està en ebullició i segurament en els pròxims dies hi haurà més repudi a la convocatòria.

Quin és el veritable objectiu d’aquesta convocatòria?

Però a més del rebuig a allò que discutiria la constituent, el repudi és a les maniobres antidemocràtiques de les bases comicials, és a dir, la manera com s’escolliran els representants electes.
Segons aquestes bases comicials hi haurà una elecció per sectors: seran 545 diputats, dels quals 364 seran escollits en una elecció territorial —sobre la base dels municipis existents—, 8 seran indígenes i 173 seran escollits en els sectors. Segons el CNE seria així: 24 estudiants, 8 camperols i pescadors, 5 empresaris, 5 persones amb discapacitat, 28 pensionats, 24 consells comunals i 79 treballadors.

Hi ha diverses trampes: en els sectors, els registres els controlen el govern i el CNE; en les territorials, hi ha una maniobra antidemocràtica sobrera, ja que tots els municipis, independentment de la quantitat d’electors tindran un representant a la constituent, amb la qual cosa un municipi com Maroa de l’estat Amazones que compti amb 1935 electors tindrà la mateixa quantitat que un municipi de Caracas o València, amb milers d’electors més, per exemple. Segons les estadístiques de les eleccions del 2015, el xavisme va guanyar les eleccions en els municipis més petits o allunyats i la MUD a les grans ciutats. Amb aquest disseny, els especialistes preveuen que el xovinisme s’alçaria amb 184 dels 360 territorials, és a dir el 51%. Els sectors estan totalment segrestats per l’aparell del PSUV.

Amb aquesta constituent, Maduro i el PSUV busquen perpetuar-se en el poder. Podran modificar tot allò que els obligui a explicar per les eleccions. Buscaran modificar el poder de l’Assemblea Nacional, tenir les mans lliures per endeutar, privatitzar, pagar deute, etc. Podran eliminar drets contemplats en les lleis laborals. Podran permetre sense més les zones econòmiques especials on no s’apliqui cap llei a favor dels treballadors. És a dir, tindran les mans lliures per fundar un nou règim polític més repressiu amb la participació de les FANB i sense el concurs dels sectors populars.

Aquesta no serà una ANC, sinó una reunió del PSUV amb alguns “convidats” per eternitzar-se en el poder i validar l’atac a les conquestes i llibertats democràtiques dels treballadors i de tota la població, com han estat fent fins ara.

La misèria i la fam gesten una rebel·lió popular 

A part d’això, voreja el cinisme que el president afirmi que aquesta és una Constituent “per aconseguir la pau”. Mentre militaritza el país, envia il·legalment a tribunals militars a més de 200 aprehesos, continua amb una repressió salvatge que ja ha costat més de 60 morts, molts d’ells joves i alguns gairebé nens i gairebé 3000 detencions. Quina pau hi pot haver amb salaris de menys de 30 dòlars mensuals i el cabàs bàsic prop dels 200 dòlars? Amb una inflació de l’any passat de més del 600%? Quina pau cerca Maduro quan els ancians i el poble no tenen accés a medicines i els hospitals estan destruïts? Els saquejos no són la solució a la fam, però qui pot negar que el poble hagi de tenir dret d’apropiar-se d’aliments quan no té possibilitats d’alimentar la família? Per això no hi haurà pau mentre el poble passi gana, misèria i repressió. La constituent de Maduro i el PSUV va en contra de les necessitats dels treballadors.

El poble diu: “¡Maduro, vete ya!”. Què diu la MUD?

Veneçuela no té sortida mentre continuïn governant Nicolás Maduro, el PSUV, les cúpules militars i la “boliburgesia”.

Però mentre per al poble, que és als carrers arriscant la vida, cada vegada és més forta la voluntat de mobilitzar-se fins que se’n vagi el govern, la MUD i els seus partits insisteixen amb el seu “cronograma electoral”, “la restitució dels poders a l’assemblea nacional”, entre altres exigències similars, desviant l’eix en treure la consigna “Fuera Maduro”, raó de ser de les mobilitzacions populars. Tenen veritable por que la mobilització tombi el govern. És el que ha dit Capriles: “Si fóssim violents, ja hauríem fet caure el govern”. Fan l’impossible perquè “la crisi no es dirimeixi als carrers”. A la MUD no li interessen ni els morts, ni la fam ni la misèria. Busquen com negociar “una transició”. No en podem esperar res.

Per això algunes mobilitzacions comencen a escapar-se del control de la MUD i els seus partits. Les masses sí que volen “fer fora” el govern, però encara no hi ha una direcció independent per a aquesta tasca. Malgrat tot, s’està gestant la possibilitat que esclati una veritable rebel·lió popular que imposi el que ja se sent a tot el país: “!Maduro, vete ya!”.

Però per concretar aquesta aspiració popular necessitem preparar una vaga general i mobilitzacions per aconseguir sortir d’aquest govern. Hem de començar a organitzar reunions als llocs de treball, organitzar la resistència a l’atac brutal del govern. Amb les lluites disperses no n’hi ha prou. Els hem de donar suport i coordinar-les. Necessitem anar construint comitès i un altre tipus d’organització per, des de sota, anar gestant la vaga general i una direcció política independent del PSUV i de la MUD.

Fora Maduro!

No a aquesta farsa de “Constituent”!

Vaga general per afrontar la misèria i la fam i sortir del govern!

Que governin els treballadors amb les seves organitzacions de lluita!

 

 

 

Publicat a Amèrica, Articles, Comunicats