LGTBIQ+ | La mercantilització del dia de l’Orgull LGTBIQ+ és un pas endavant en la lluita pel nostre alliberament?

Comparteix-ho

Com cada any, el 28 de juny se’ns presenta una data històrica de lluita on commemorem a la joventut LGTBIQ+ (Lesbianes, Gais, Transgènere, Bisexuals, intersexuals i Queer) del Nova York de 1969, precaritzada a causa de l’opressió social que patien no només per la seva identitat sexual i de gènere, sinó per ser moltes de les seves integrants persones de diferents ètnies

Per Víctor Ramos i Pilar León

És representatiu l’exemple de Sylvia Rivera, dona transgènere d’ascendència porto-riquenya i veneçolana, icona dels aixecaments que va protagonitzar el col·lectiu LGTBIQ+ de Nova York enfrontant la forta repressió policial que habitualment patia als seus espais de refugi, en aquest cas, l’emblemàtic ‘bar d’ambient’ Stonewall, on es va donar la revolta del 28 de juny que marcaria el camí per a la lluita de l’alliberament LGTBIQ+.

L’arrel de l’opressió del col·lectiu rau en la ideologia masclista, per la qual es divideix la humanitat de forma binària entre dones i homes atenent a la seva genitalitat, on, a més, la dona seria inferior a l’home. Així, aquesta ideologia masclista, de la que se serveix el capitalisme per a dividir a la classe treballadora i augmentar la seva explotació, jerarquitza a les persones, combinada amb la ideologia racista, per raons d’origen ètnic, identitat de gènere i orientació sexual.

Dins el col·lectiu LGTBIQ+ hi ha persones de totes les ètnies: persones dissidents del sistema binari de gènere (englobant totes les identitats trans), dones (incloent-hi com a dones doblement oprimides a les dones transgènere), i persones no heterosexuals que desafien en model en què s’ha assentat el capitalisme segons el qual la societat ha d’organitzar-se en nuclis familiars home-dona (on la dona és responsable de les càrregues domèstiques) que asseguren l’herència de la propietat privada a la següent generació. Per aquest motiu, la lluita per l’alliberament del col·lectiu LGTBIQ+ és primordial per a combatre el sistema capitalista que ens explota i oprimeix.

A Stonewall la joventut LGTBIQ+ novaiorquesa més marginal (persones sense sostre, prostitutes, dones transgènere de color) varen qüestionar el poder de l’opressor prenent una actitud ofensiva contra l’Estat i els seus cossos policials.

Com, aleshores, aquesta data històrica de lluita i resistència s’ha convertit en lucrativa per a empreses suportades per l’Estat?

Any rere any, multinacionals com Nestlé o Coca-Cola, que exploten als seus treballadors i privatitzen aqüífers per a enriquir als seus directius, fan ressò de la seva tolerància apropiant-se de la bandera multicolor que representa la lluita per l’alliberament del col·lectiu. De la mateixa manera, assistim a la mercantilització de la data històrica de l’Orgull LGTBIQ+ a tot el món, per la qual s’organitzen grans desfilades al voltant del consum atenent a la lògica d’exclusió capitalista contra la qual el col·lectiu lluita.

Així, les empreses que troben als nostres símbols de lluita un nínxol de mercat, construeixen el seu negoci de forma classista entorn del consum, pel que aquest espai queda limitat a aquelles identitats que més encaixen amb l’ideal capitalista: una identitat ‘gai’ normativa (és a dir, la més semblant a l’home heterosexual) i eurocèntrica.

Podem veure a la realitat aquesta limitació de l’Orgull mercantilitzat: només a Madrid es desplegarà un dispositiu de 15.000 policies el dia de la desfilada oficial el dissabte 2 de juliol (oblidant, a més, la data del 28 de juliol per a adaptar-se a la demanda turística). On queda l’espai per a totes aquelles persones sense papers del col·lectiu LGTBIQ+? La llei d’estrangeria les criminalitza i la llei mordassa les reprimeix a través dels cossos policials de l’Estat.

És paradoxal que la revolta de Stonewall s’iniciés com un aixecament contra la repressió policial i ara sigui la policia la que “vetlla per la seguretat” d’aquestes convocatòries oficials.

Assistim a la capital a la internacionalització de “la festa de l’Orgull”, que ja des dels anys 80 ha esdevingut progressivament un gran negoci. Aquest any, el “WORLD PRIDE Madrid 2017” atraurà més de 2,5 milions de persones. La màxima autoritat organitzadora és AEGAL (Associació d’Empresaris i Professionals per a LGBT de la Comunitat de Madrid) que, amb el vistiplau de l’Ajuntament d’Ahora Madrid i seguint la tradició dels seus antecessors, ha invertit en l’esdeveniment un total de 700.000 euros de diners públics a un negoci administrat per empreses privades.

El 2016 es van registrar 416 delictes d’odi per xenofòbia i 230 per orientació sexual i identitat de gènere (a aquest últim cas, un 36,1% més en relació al 2015). Entenent que molts d’aquests casos aglutinen ambdós eixos d’opressió, veiem com la prioritat de l’Estat no és combatre la creixent ideologia LGTBIQ-fòbica i racista, sinó que l’instrumentalitza a través de les lleis d’estrangeria i d’educació com la LOMCE, que imposa la religió catòlica com assignatura ponderable i subvenciona als centres concertats que segreguen pel gènere assignat al néixer (només a Madrid es van gastar 37,7 milions d’euros a aquest model segregacionista) obrint un gran espai a la ideologia ultraconservadora a centres que haurien de ser públics.

Els diners públics tampoc van a parar a la promoció de polítiques de tolerància, formació i atenció a les necessitats del col·lectiu dins la sanitat pública, tot el contrari, l’única inversió que fa l’Estat és per a lucrar empresaris que han capitalitzat les nostres reivindicacions polítiques.

Totes a la manifestació de l’Orgull Crític el 28 de juny a Madrid.

A Madrid la Plataforma Orgullo Crítico Madrid 2017 s’ha constituït com a espai alternatiu i antagònic a la mercantilització de la lluita LGTBIQ+. S’autodefineixen com a anticapitalistes, autogestionades, transfeministes, assembleàries, apartidistes i antifeixistes entre altres principis. El 28 de juny es farà la manifestació de l’Orgull Crític a la qual hem de sumar forces amb l’objectiu d’enfortir aquest moviment tan important i necessari avui en dia.

Reivindiquem el 28 de juny com a data històrica per a continuar lluitant per la nostra dignitat, per a derrotar el sistema capitalista que ens assassina, maltracta i explota. Per a seguir lluitant per l’alliberament del col·lectiu LGTBIQ+ a tot el món, pel nostre alliberament i per la reivindicació del col·lectiu com a eix essencial a la lluita contra totes les injustícies que comet el capitalisme.

Contra la llei d’estrangeria que ens criminalitza i la llei mordassa que ens reprimeix!

Per la criminalització de tot tipus de LGTBIQ-fòbia i racisme!

Per una sanitat pública que respecti i atengui les nostres necessitats!

Per una educació laica, pública, gratuïta i de qualitat!

Per la no discriminació laboral i el treball digne!

Contra la mercantilització de l’orgull i les seves lògiques d’exclusió capitalista!

La lluita LGTBIQ+ és part de la lluita de les treballadores i explotades del món contra el capitalisme!

Publicat a Articles, Dones, Immigrants, LGBTI, Opinió