LGBTIQ+ | L’opressió cap al col·lectiu LGBTIQ+ al sistema sanitari

Comparteix-ho

Escrit per Corrent Roig

L’opressió sorgeix quan es prenen les diferències biològiques de les persones per a convertir-les en desigualtats. En el sistema capitalista, existeixen moltes opressions com el masclisme o el racisme però un dels col·lectius que més pateix l’opressió en àmbits socials, laborals i sanitaris, és el col·lectiu LGBTI.

Sense anar més lluny, el passat any van ser assassinades 49 persones LGTBI només a l’Estat Espanyol; el passat diumenge un grup de neonazis va agredir manifestants LGTBI a Múrcia i no oblidem tampoc els ferits durant el tiroteig al bar d’ambient d’Orlando o els camps de concentració per a homosexuals a Txetxènia.

Encara que les enquestes diguin que l’Estat Espanyol és un dels països on més s’accepta l’homosexualitat, la realitat és que els atacs a les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals augmenten cada dia. Un 57% afirma que algun cop ha rebut insults per la seva orientació sexual o identitat de gènere. Només el 10% dels casos es denuncien, però ningú rep un tracte adequat. Molts casos de persones transgènere acaben en suïcidi, essent la gran majoria joves, ja que no disposen d’un servei psicològic gratuït i a les escoles no s’ofereix ajuda. A més, trobem que les diferents institucions fan cas omís a aquesta situació, ja que no es dediquen partides pressupostàries ni plans d’ajut per a aturar la violència homòfoba i trànsfoba.

L’opressió que pateix aquest col·lectiu no només s’expressa en l’àmbit social: mirades, insults, agressions, prejudicis, estigmes i atacs d’odi que dificulten dur una vida lliure, sinó també en els àmbits laborals, educatius i sanitaris. ¿Per què la teva identitat ha de condicionar el tracte que reps per part de tots els serveis?

Les dificultats de ser LGBTI i de classe treballadora existeixen vagis on vagis: són molts els casos de parelles homosexuals que busquen pis i els propietaris es neguen a acceptar-los com a inquilins per la seva condició sexual. A més, la discriminació laboral és el pa de cada dia de molts membres d’aquest col·lectiu. La discriminació pot anar des de l’assetjament fins a l’acomiadament.

Aquesta discriminació és molt més notable en persones transsexuals, entre els quals la taxa d’atur és d’entre un 60% a un 80%. Cap normativa europea o espanyola estableix que el col·lectiu transsexual estigui en risc d’exclusió social, per tant és un grup social al qual no es destinen serveis públics. De tal manera, les persones transsexuals no poden accedir a cursos de formació específics per a col·lectius en risc d’exclusió social.

Tot i  la gravetat de totes aquestes discriminacions en aquests àmbits, aquest article es centrarà en la discriminació que pateix el col·lectiu LGBTI a la sanitat, que s’expressa en molts àmbits, des dels processos de fertilització en lesbianes, les operacions transgènere fins als nombrosos casos d’intersexualitat.

Salut sexual i lesbianes

La salut sexual és un dret, i aquest inclou tenir informació i recursos per a poder decidir lliurement i responsablement sobre la nostra sexualitat. Aquest dret tan bàsic que permet que no agafem malalties de transmissió sexual hauria de ser universal i garantit per la sanitat pública, però la realitat per a dones lesbianes és ben diferent.  

No són poques les dones lesbianes que acudeixen al ginecòleg a la recerca d’orientació i consell sobre com evitar contraure malalties de transmissió sexual i es troben que el personal sanitari no sap de l’existència dels mètodes preventius, que desconeix que les lesbianes contreguin aquest tipus de malalties.

D’altra banda, en cas que sí que recomanin mètodes preventius, l’Estat no ho posa gens fàcil per aconseguir-los, ja que són molt difícils de trobar i, per si no fos poc, molt cars econòmicament.

Si recordem les classes d’educació sexual que rebem a l’escola (si en rebem), rarament es parla de com evitar les MTS entre parelles homosexuals, i molt menys com les dones lesbianes les poden evitar. Les xerrades informatives entre adolescents i joves es centren en relacions heterosexuals, excloent i invisibilitzant la resta d’identitats sexuals.  Des de Corrent Roig, exigim que la sanitat pública garanteixi salut sexual per a tothom, indiferentment de la teva orientació sexual o condició de gènere.

Intersexualitat

La intersexualitat es dóna quan en una mateixa persona hi ha una discordança entre els genitals interns i els genitals externs. Tot i ser una definició general, la intersexualitat té 50 símptomes diferents.

La llei espanyola obliga a inscriure el nadó en el Registre Civil i identificar-lo com a home o dona en un termini de 72 hores. Tot i els consells de l’equip mèdic que estudia les característiques dominants en el nadó, la decisió queda en mans dels progenitors (molts cops, amb molt poca informació per davant). La majoria de casos de nadons intersexuals acaben amb la mutilació d’un dels dos genitals.

Sabem que el gènere organitza i estructura la nostra vida social, i des de ben petits ens ensenyen que el gènere és un aspecte central i que només n’hi ha dos, oposats. A algunes persones intersexuals, obligades a viure amb un gènere, a mesura que anaven creixent i desenvolupant-se, el gènere oposat se’ls ha manifestat, o bé s’han identificat amb el gènere contrari del que li havien imposat en néixer.

És per això que hem de lluitar perquè la intersexualitat no sigui vista ni tractada com una malaltia, perquè es prohibeixi la cirurgia externa per motius que no estiguin relacionats amb un risc per a la salut, i per poder identificar-nos més enllà de dos gèneres.

Des de Corrent Roig, us convidem a celebrar el dia de l’Orgull com un dia de lluita, per reivindicar igualtat en drets socials, laborals i sanitaris, per posar fi a la discriminació a tots els àmbits de les nostres vides i per a dir prou a les agressions al col·lectiu LGTBI. Tanmateix, cridem a construir amb nosaltres un programa revolucionari i de classe per tal de construir una societat on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures perquè els drets de les persones LGBTI són també els drets de la classe treballadora!

VISCA LA LLUITA LGBTI!
SALUT SEXUAL PER A TOTHOM, PÚBLICA I GRATUÏTA, SENSE DISCRIMINACIÓ PER ORIENTACIÓ O IDENTIFICACIÓ SEXUAL!

Referències:

Discriminación por razón de identidad de género (transexuales)
http://www.fundaciontriangulo.org/images/pdf/Guia-de-salud-para-mujeres-que-tienen-sexo-con-mujeres-MSM-2017-fundacion-triangulo.pdf
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/04/26/madrid/1461692985_335525.html
https://hipertextual.com/2015/09/homofobia-en-espana
http://elpais.com/elpais/2016/09/17/actualidad/1474075855_705641.html

Publicat a Articles, Comunicats, Dones, Immigrants, LGBTI