Andalusia | Organitzem la resistència contra els abusos i el frau dels terratinents

Comparteix-ho

Per David Pérez

Per l’eliminació de les 35 peonades i l’absolució dels jornalers i jornaleres d’Agrícola Espino i Baena Franco.

A Andalusia la situació que estan patint els jornalers es torna cada vegada més difícil. Ens trobem amb l’ofensiva de la patronal contra les condicions de vida de les jornaleres, oferint salaris de misèria i un important augment en els ritmes d’explotació. En la campanya del préssec, per exemple, ni tan sols estan pagant el salari íntegre, sinó que paguen la meitat i l’altra meitat al final de la campanya, si és que paguen.

En aquests mesos s’han obert les negociacions del conveni col·lectiu en el camp sevillà, en les quals la patronal ja ha manifestat que no permetrà una pujada salarial en funció de l’IPC real, pretenent que els salaris continuïn congelats per 5 anys més, a més de legalitzar el frau patronal. En aquest sentit, el nivell d’incompliment del conveni supera el 80%, gràcies a la col·laboració activa del govern, que en els últims anys ha estat reduint el nombre d’efectiu en Inspecció de Treball.

A hores d’ara, l’única llei que impera en el camp andalús és la vara de comandament dels cacics i terratinents, que sota l’empara i en connivència amb els governs, no només no compleixen els drets més bàsics del conveni sinó que o estan estafant contínuament a la Seguretat Social, o bé no declarant les peonades reals que es treballen o, en el millor dels casos, declarant la primera o l’última peonada.

No obstant això, el govern, sabent i coneixent de primera mà que la patronal no declara les peonades als jornalers, segueix mantenint el requisit de les 35 peonades als jornalers per cobrar la renda agrària o el subsidi. En aquest sentit, el govern de Rajoy i de Díaz no només són sabedors d’aquesta situació, sinó que a més són còmplices, ja que coneixen perfectament que la patronal s’acull a la llei de la Seguretat Social, que permet a les empreses declarar les peonades reals en els primers cinc dies del següent mes, per legalitzar aquest frau. Aquest sistema no només busca legalitzar el frau patronal, sinó que pretén de nou col·locar novament al jornaler sota la mercè i la voluntat del senyoret, ja que saben que el treballador del camp depèn de reunir 35 peonades per menjar entre campanya i campanya.

Per contra, el Govern mentre que als terratinents no els posa cap exigència ni cap requisit per cobrar les milionàries ajudes de la PAC, ni tan sols que treballin la terra, als jornalers per cobrar els miserables 426 € els demanen que reuneixin 35 peonades, sabent que no depèn d’ells, sinó de la voluntat del senyoret. Però no només això, sinó que ara, com les empreses no paguen les assegurances socials en no declarar les peonades treballades, el govern, per equilibrar els comptes a la seguretat social, ha aprovat una pujada històrica del segell agrícola [1] (94 euros actualment) amb l’objectiu que els jornalers renunciïn als seus drets i a mantenir les cartilles agrícola, obligant novament a buscar menjar a les portes dels masos.

Per organitzar la resistència cal construir un nou sindicalisme independent i classista

La vaga de quatre dies convocada al camp en plena campanya del préssec expressa el rebuig de molts jornalers als continus abusos que la patronal està imposant, així com a la congelació salarial i el frau patronal. A més de la vaga, la lluita exemplar que estan portant els jornalers d’Agrícola Espino i Baena Franco posa en relleu la necessitat de recuperar el sindicalisme de classe davant la burocràcia sindical de CCOO i UGT.

No podem explicar el retrocés sofert en les condicions dels jornalers si no és a partir de la col·laboració i complicitat de CCOO i UGT en tot aquest entramat caciquil al qual ens estem enfrontant els jornalers. Ells van ser els que el 2012, “pel bé del sector”, van signar un conveni que en els fets suposaven un atracament als drets dels jornalers, a més de legalitzar encara més el frau patronal, i fins i tot s’oposen a la retirada del requisit de les 35 peonades, com va posar de manifest recentment el secretari general de CCOO Andalusia.

Avui els jornalers no tenim més sortida que organitzar la resistència, per a això cal construir una eina sindical que aposti per recuperar el sindicalisme de classe, democràtic i combatiu, que sigui independent dels governs i de la patronal, per la qual cosa és necessari que es financi a partir de les quotes dels seus afiliats i s’oposi a rebre subvencions. D’acord amb aquests principis, des de la vega Sevilla i la Serra Sud estem construint Co.Bas, per seguir organitzant la resistència i lluitant contra els abusos, el frau patronal, per l’absolució dels jornalers d’agrícola Espino i Baena Franco, i per la fi de les 35 peonades fins que es posi fi al frau patronal.
[1] Taxa obligatòria per poder donar-se d’alta al règim agrari de la Seguretat Social

Publicat a Andalusia, Articles, Especials, Jornalers andalusos