No acceptem la traïció. El mandat de l’1 d’octubre exigeix proclamar ja la República catalana

Comparteix-ho
Declaració de Corrent Roig

Puigdemont i Junqueras no tenen cap dret a trair la sobirania popular

El mandat de l’1 i del 3 d’Octubre exigeix proclamar ja la República catalana i prendre mesures d’urgència a favor del poble treballador

1.Aquest 10 d’octubre el Govern de la Generalitat ha traït la voluntat popular expressada en el referèndum de l’1 d’octubre i en la vaga general del dia 3. En lloc d’honrar el mandat popular, Puigdemont i Junqueras s’han sotmès al mandat dels representants de l’Europa del capital (la UE), els bancs i les patronals, aquesta ínfima minoria enemiga dels drets dels pobles i de la classe treballadora.

2.La “suspensió” de la República catalana als 8 segons de declarar-la, avergonyeix un poble que s’ha guanyat el respecte i l’admiració del món pel seu coratge i determinació. La signatura a última hora d’una declaració d’independència, sense cap valor jurídic i amb un contingut propi de la dreta convergent, només serveix per endolcir la traïció comesa. No podem compartir que la signessin lxs diputadxs de la CUP.

3.Si vàrem guanyar el referèndum l’1-O va ser per la mobilització massiva i l’autoorganització popular. El Govern, en realitat, no aspirava a anar més enllà d’una protesta. Per això va dissoldre la Sindicatura Electoral i per això l’ANC va cridar a fer cues silencioses als col·legis electorals, deixant que la policia retirés les urnes. Però el poble no va seguir aquestes consignes i va garantir el referèndum mitjançant un autèntic aixecament popular, enfrontant una salvatge repressió. Dos dies després, la vaga general paralitzava el país en una de les mobilitzacions més grans de la història de Catalunya.

Però el Govern, en lloc de respectar el mandat popular i proclamar la República al caliu del referèndum i de la vaga general, va deixar passar una setmana perquè la mobilització es refredés, permetent el contraatac econòmic i polític de l’espanyolisme reaccionari i acabant en la traïció del 10 d’octubre

4.Per justificar el seu comportament, el Govern ha parlat d’una suposada “via eslovena” i ho ha fet mentint, perquè Eslovènia, des del mateix moment en què va celebrar i va guanyar el seu referèndum “il·legal” va començar a actuar com a estat sobirà, prenent el control de les fronteres, les tropes, la policia, els impostos i la justícia. El tractat de pau de Brioni, que “va retardar” tres mesos els efectes de la declaració formal d’independència, no va ser sinó una maniobra diplomàtica perquè Eslovènia era ja un estat sobirà a tots els efectes.

5.Puigdemont-Junqueras han justificat la capitulació apel·lant a una mediació internacional inexistent i a un diàleg impossible amb un règim hereu del franquisme que no admet una altra cosa que la rendició incondicional i que només busca la venjança i una humiliació exemplarizant.

6.Continuar, a hores d’ara, cridant a confiar en la UE, com fa el Govern de JxS, és senzillament un crim. La UE i els seus governs han tancat files de forma rotunda amb el rei i Rajoy contra el poble de Catalunya i no han dubtat fins i tot a justificar la repressió salvatge de l’1-O.

Però la UE no és “Europa” sinó un engranatge antidemocràtic de l’oligarquia financera contra els treballadors i els pobles d’Europa. És per això que la UE no pot permetre que un poble imposi la seva voluntat democràtica vencent lleis injustes i il·legítimes. Tampoc pot deixar que el pagament del deute espanyol als bancs europeus corri cap risc. I tampoc que altres minories nacionals europees es creixin i reivindiquin amb més força els seus drets. Els nostres aliats són els treballadors i els pobles d’Europa. La UE i els seus governs són els enemics de la República catalana.

7.Ara mateix, Rajoy, d’acord amb Sánchez i amb el suport exprés de la UE, ha engegat l’aplicació de l’article 155. Si el Govern no s’humilia, l’Estat suspendrà l’autonomia, intervindrà els Mossos i l’Educació i no dubtarà a detenir al Govern, començar a il·legalitzar partits, llançar una razzia repressiva contra els activistes i muntar unes eleccions fraudulentes per fer-se amb el Govern. Com a reclam perquè el Govern s’humiliï, ofereixen la pastanaga de la negociació d’una suposada “reforma constitucional” d’aquí a sis mesos en la qual, com han declarat PP i PSOE, “en cap cas es negocia la unitat d’Espanya”.

Però si el Govern s’humilia, la perspectiva no és gaire millor, perquè aquest règim hereu del franquisme està igualment determinat a “restablir la normalitat constitucional”, aniquilar la resistència i donar un escarment exemplar.

8.El PSOE-PSC és col·laborador necessari i còmplice principal de Rajoy en la seva guerra contra el poble de Catalunya. Al costat del PP, s’ha mostrat com un dels pilars bàsics del règim. Quan el Rei ha cridat a tancar files, Sánchez s’ha quadrat i s’han acabat les floritures. El seu suport a la repressió, a l’article 155 i la participació del PSOE-PSC en la manifestació del 8 d’octubre, mà a mà amb el PP, Ciutadans i l’ultradreta nazi, és la demostració gràfica de la seva completa descomposició política i moral.

9.També cal dir que, més enllà de les protestes parlamentàries contra la repressió, Podemos i els Comuns de Ada Colau estan jugant un paper nefast, en un intent desesperat per reconduir el moviment als carrils del règim en nom d’un “referèndum pactat” que saben impossible.

Han deslegitimat el referèndum al·legant que, com que no estava pactat, no tenia “garanties” i “no estava reconegut per la UE”. Després, s’han negat a reconèixer els resultats. Ada Colau resultava patètica fent-se ressò de “les principals forces sindicals [llegeixi’s burocràcia de CCOO-UGT), el món empresarial i diferents entitats de la societat civil”, per implorar a Puigdemont que no proclamés la República catalana, apel·lant a un “diàleg” pel qual sabia que no hi ha interlocutor.

10.El 19 d’octubre venç el termini donat per Rajoy per desplegar l’article 155. Però passi el que passi, el moviment no ha estat derrotat. Malgrat la traïció del Govern, el moviment popular de l’1 i el 3 d’octubre manté les seves forces. Ara es tracta de recuperar la iniciativa i reactivar la mobilització popular massiva per fer front a l’ofensiva repressiva de l’Estat i per fer respectar el mandat de l’1 d’octubre. No està dita l’última paraula. No podem perdre la fe en la victòria.

Però per a això, no podem atorgar cap confiança a un Govern que ha violat el mandat de l’1-O i sent pànic a la mobilització popular. No dubtarem ni un segon a defensar al president i als membres del Govern de la repressió venjativa dels hereus del franquisme, però no han de rebre cap suport polític. Amb ells al capdavant, anem abocats a la derrota. La República catalana serà obra de la lluita independent dels treballadors i el poble, serà la seva República o no serà.

11.Ara, vingui el que vingui dels hereus del franquisme, cal organitzar i coordinar la resistència des dels CDR, el sindicalisme alternatiu i els diferents moviments de base, impulsar l’autoorganització i l’autodefensa popular de manera independent del Govern i les seves corretges de transmissió (ANC). Cal preparar junts la resposta, incloent la vaga general.

Cal exigir i obligar al Govern i al Parlament que acatin el mandat popular i proclamin ja la República catalana. I que posin immediatament als Mossos d’Esquadra al servei de la defensa d’aquesta.

12.No es pot separar la lluita per la proclamació immediata de la República de la lluita per les reivindicacions socials més urgents: la derogació immediata de les reformes laborals, unes pensions dignes garantides pels pressupostos, un salari mínim de 1000€, la reversió de les retallades, la prohibició dels desnonaments o la derogació del 3+2 i la LOMCE, entre altres mesures. Aquesta és també la millor garantia per obtenir la solidaritat activa dels treballadorxs de la resta de l’estat i d’Europa que necessitem per guanyar.

Avui el desafiament més gran és guanyar la majoria de la classe treballadora a la tasca de construir i proclamar la República catalana com a instrument per aconseguir el pa, el treball, el sostre, la igualtat i la sobirania. Només una República així sabrà donar resposta adient als bancs i empreses que traslladen les seves seus fora de Catalunya.

La lluita segueix, la victòria és possible.

12/10/2017

 

Publicat a Articles