Argentina | Contra tota violència o pel dret a defensar-nos?

Comparteix-ho

Escrit pel PSTU – Secció oficial de la LIT-QI a l’Argentina

A partir de les jornades del 14 i 18 D contra la reforma de les pensions, els mitjans i el govern van imposar una campanya contra la violència (dipositant-la, és clar, del costat dels manifestants). Alguns sectors que diuen ser «progressistes» es fan ressò d’aquesta campanya, dient que rebutgen tant la violència de la policia, com la dels manifestants, tot igualant-les. Aquesta idea, no és més que una versió light de la teoria dels dos dimonis, amb la qual s’han justificat els crims de la dictadura.

«Contra tota violència» pressuposa que una força armada especialitzada, equipada i amb el poder estatal, és el mateix que manifestants defensant-se de bales de goma i gasos lacrimògens amb el que tenen a mà.

«Contra tota violència» desconeix la violència que és votar una llei que perjudica els sectors més vulnerables de la societat, amb un Congrés militaritzat. S’horroritza per un petard, i no per la fam i la misèria a la qual estaven condemnant a milers, votant contra treballadors i jubilats al Congrés.

«Contra tota violència» creu el discurs demonitzador que van imposar els mitjans i el govern, en el qual un element de pirotècnia és una arma, i una pedra és un intent d’homicidi; mentre no s’esmenta a manifestants que van perdre un ull o la gasejada a mansalva que podria haver ocasionat morts.

«Contra tota violència», si bé diu que no justifica la repressió, es nega a defensar les seves víctimes. Assumeix que «alguna cosa hauran fet perquè els empresonin o persegueixin».

Portem el tema a un altre terreny: un cas de violència contra la dona, un intent de violació o pallissa, en la qual la dona es defensa amb el que té a mà i li tira amb alguna cosa al seu agressor És un fet de violència condemnable o un fet de legítima defensa?

La idea de «Contra tota violència» ens nega als treballadors el dret a defensar-nos, ens diu que hem de posar l’altra galta un cop i un altre, que hem de deixar que el govern ens reprimeixi i ens ataqui.

Des del PSTU no tenim cap dubte ni mitges tintes: els treballadors ens hem de defensar d’aquesta reforma, del saqueig i la repressió que volen imposar sobre els nostres drets. I els violents són els

 

 

Publicat a Amèrica, Articles, Comunicats