Estat Espanyol | Mans enlaire! Això és una recuperació econòmica!

Comparteix-ho

Escrit per Corrent Roig / Corriente Roja

Comencem l’any i les polítiques de retallades, repressió i precarietat amb les que vam acabar el 2017 continuen.

Des del govern parlen de «recuperació econòmica», l’oposició parlamentària i la burocràcia sindical critiquen, amb tota la raó, que aquesta «recuperació» no arriba als de baix. El problema és que la recuperació econòmica d’alguns (dels capitalistes de sempre) es fonamenta en l’empobriment de la immensa majoria, com sempre. No existeix una «recuperació per a tots» mentre se segueixi pagant el deute dels banquers, fent de la sanitat i l’educació un negoci, aprofundint les reformes i signant acords vergonyosos sobre el salari mínim interprofessional.

L’ATRACAMENT ALS SOUS

Els salaris van pujar els últims deu anys un 5%, gairebé tres vegades menys que la inflació. Segons l’INE, la renda mitjana a tot l’estat espanyol és de 24.080 euros a l’any. Però reconeixen que entre aquesta dada i la realitat hi ha un abisme. En primer lloc, per l’enorme desigualtat d’un territori a un altre. Per exemple, Madrid lidera amb 32.815 euros enfront d’Extremadura amb 16.558 euros. I segons el mateix INE, la renda mitjana disponible a una llar és de 14.527 euros, una xifra ben distant de la «renda mitjana».

L’altre aspecte de l’atracament als salaris són les modalitats de contractació que es van generalitzar: la temporalitat i els contractes a temps parcial. De fet, amb prou feines el 3,4% dels contractes signats aquest any passat són indefinits i a jornada completa.

Un de cada tres contractes que es van signar va ser a temps parcial, la qual cosa suposa una caiguda dràstica dels ingressos econòmics. Per aquest motiu el 20% dels treballadors/es en actiu ingressen, de mitjana, entre 600 i 800 euros al mes.

Les pensions, que representen el ‘sou’ de 9,5 milions de pensionistes i del qual viuen més del 34% de les llars, reben una nova garrotada amb una «pujada» del 0,25% enfront d’una inflació interanual del 2%. Se segueixen empobrint les pensions i els jubilats que es van retirar a partir del 2017 perdran al voltant del 30% del seu poder adquisitiu al llarg del temps que els duri la prestació.

Part essencial de la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris són les pujades i tarifassos (llum, gas, combustible, aigua, lloguers…) amb els quals comença l’any. El rebut del gas s’incrementa un 6,2% de mitjana.

El preu de la llum va acabar el 2017 amb un augment del 10% respecte a l’any anterior i a això hem de sumar-li una nova pujada del 2,5%.

Un dels resultats és el creixement de l’anomenada pobresa energètica, un drama que afecta a prop de 5 milions de persones a tot l’estat i al que s’associen al voltant de 7.000 morts a l’any.

A això hem de sumar-li la telefonia, l’aigua, els lloguers, els peatges… i la previsible pujada dels carburants.

SEGUEIXEN LES RETALLADES

La despesa pública baixa de nou i se situa a 5 punts per sota de la mitjana europea. La despesa del conjunt de les Administracions Públiques és 7,7 punts menor que el 2012.

En plena «recuperació econòmica» el Govern redueix, per tercer any consecutiu, la proporció de Producte Interior Brut (PIB) que destina a Sanitat, Educació i Protecció Social.

Per exemple, a l’educació es produirà una caiguda efectiva de 567 milions i, entre altres efectes, les escoles i instituts de la xarxa pública tenen menys professors/es que quan Rajoy va arribar al Govern el 2011. Avui hi ha prop de 2.700 docents menys que fa 6 anys mentre i 111.000 alumnes més que el 2011.

A la sanitat pública, les retallades es reflecteixen, entre d’altres, en la reducció de llits hospitalaris disponibles. Les llistes d’espera, han augmentat un 36% i el setembre del 2017 més de 600.000 pacients esperaven per una cirurgia no urgent. Els temps d’espera també s’han incrementat: a les intervencions de traumatologia el temps d’espera és de 111 dies.

Però aquest panorama contrasta amb el continu creixement de les empreses sanitàries privades, 16.040 més que fa tres anys.

POBRESA I DESNONAMENTS

La «recuperació econòmica» fa augmentar la desigualtat social i, com testifiquen les dades, fa créixer la pobresa que se situa ja en el 28% de la població (12,9 milions). Part d’aquest empobriment el veiem en els 45.495 desnonaments forçats als tres primers trimestres del 2017, una mitja de 166 desnonaments diaris.

LES HORES DE VAGA VAN AUGMENTAR UN 189%

Durant els onze primers mesos del 2017 es van computar oficialment 703 vagues, amb 7.963.763 treballadors en plantilla, 1.922.466 participants directes i 23.391.016 hores de treball perdudes.

El nombre de treballadors en vaga va augmentar un 140% i el d’hores perdudes per vagues puja 188,88% respecte el 2016.

El trimestre que més vagues va registrar va ser el tercer. Destaca Octubre amb més de 9,6 milions d’hores de treball perdudes, el 41% del total dels onze mesos. En aquesta dada influeix decisivament la vaga general de Catalunya el 3 d’Octubre.

Encara que hàgim de prendre’ns les estadístiques de forma relativa, el fet inqüestionable és l’augment de les lluites obreres, vinculades en la seva majoria a la lluita pels convenis, encara que com demostra la dada de Catalunya també per demandes democràtiques.

Avui aquest creixement de la conflictivitat laboral l’estan mostrant lluites com Titanlux, Avanza, Infoca, 112, Alestis (LTK), Integral Canària, Irubus (Alsa), Alstom, Intress…

UN VERITABLE PLA DE RECUPERACIÓ ECONÒMICA

Un veritable pla de «recuperació» econòmica per als treballadors/es i el poble exigeix, per començar, mesures bàsiques impostergables:

1.- Augment general de salaris, començant per un SMI de 1.000 euros.
2.- En defensa d’un sistema públic de pensions a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat. Fora el topall del 0,25%, cap pensió per sota dels 1.000 euros.
3.- Fora la proposta de Pressupostos Generals, ni una retallada més, per una educació i sanitat 100% pública i de qualitat.
4.- Per l’ocupació estable i salaris dignes, derogació de les reformes laborals
5.- Ni un desnonament més. Expropiació dels habitatges en mans de la banca i creació d’un Parc públic d’habitatges de lloguer social.
6.- Congelació immediata de les tarifes d’aigua, llum i gas, nacionalització de les indústries energètiques claus.
7.- Congelació de preus dels productes bàsics.
8.- Ni un sol aturat/da sense prestació.
9.- No al pagament del deute dels banquers i especuladors.

Publicat a Articles, Comunicats, Estat Espanyol