Palestina | Trump i Israel, treieu les mans de Jerusalem!

Comparteix-ho

 

Donald Trump acaba de deixar clara la real posició de l’imperialisme nord-americà en declarar vigent el reconeixement de Jerusalem com a capital de l’Estat sionista i en anunciar que hi transferirà l’Ambaixada dels Estats Units a Israel. Enfront d’una situació inestable en relació amb la política interna dels Estats Units, el 6 de desembre va prendre una posició que pot deslligar una nova onada de mobilitzacions a Palestina i a tot l’Orient Mitjà i el món sencer, perquè aquesta posició significa reconèixer a Israel el control total de Palestina i eternitzar als palestins com una població sotmesa a un règim d’apartheid colonial i racista, i fins i tot, allunyar qualsevol possibilitat d’un acord sobre uns suposats “dos Estats”, com era fins ara la línia oficial de l’imperialisme, de l’ONU i del Vaticà.

Declaració de la Lliga Internacional dels Treballadors – Quarta Internacional

Aquesta decisió, d’altra banda, enterra el tristament cèlebre “procés de pau”, assumit per la direcció de l’OLP des dels Acords de 1993. Fent això, Trump compleix la seva promesa de campanya vers el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, que immediatament va rebre aquesta decisió com a una prova que la seva línia de neteja ètnica, colonització i genocidi a Gaza està sostinguda pel principal imperialisme.

Els palestins no tenen dubtes sobre el seu estatus: Jerusalem és la capital històrica de Palestina. Van reaccionar immediatament a la decisió de Trump, convocant, com ja havien anunciat, els Dies de Fúria. Les protestes van guanyar en aquest moment els carrers de la Palestina ocupada i de capitals dels països àrabs veïns, com Amman (Jordània) i Beirut (Líban). Als camps de refugiats de la regió, els palestins també s’han alçat contra la mesura.

A Jerusalem i a la resta de la Palestina ocupada s’escolta la crida; a la diàspora els palestins també són furiosos. A la Franja de Gaza, centenars participen de la convocatòria dels “Dies de Fúria”. Grups de resistència van arribar a exigir que l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OLP) revisi el seu reconeixement a l’Estat d’Israel, això significaria tornar enrere en la seva rendició i abandó de l’única solució justa: un Estat palestí únic, laic, lliure i democràtic en tot el territori històric usurpat pel sionisme, és a dir, la fi de l’Estat d’Israel.

Formada el 1964, l’OLP va reconèixer l’Estat d’Israel el 1988. El setembre de 1993, Yasser Arafat i Yizah Rabin van estrènyer les mans enfront de la Casa Blanca, signant els tràgics Acords d’Oslo, basats en la proposta de dos Estats (Israel el 78% del territori històric de Palestina, i per a Palestina, el 22% restant). Allí es crea l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) per a administrar l’ocupació. A ella li va ser delegada l’administració de la denominada àrea A (solament 18% de Cisjordània) sense cap mena d’autonomia, amb cooperació de seguretat amb Israel i dependència econòmica integral. La resta del territori quedaria sota control mixt o total (la major part) amb Israel. Des de llavors fins ara, la colonització es va ampliar substancialment; procés que no s’atura.

Els cinc milions de refugiats, els milers a la diàspora, i el milió i mig de palestins que segueixen al territori que avui és Israel, sotmesos a més de seixanta lleis racistes, no estan contemplats en aquesta “solució de dos Estats”. Una rendició al projecte colonial per part de l’OLP i a l’apartheid institucionalitzat.

Un dia abans de la seva declaració, Trump va intentar preparar el terreny al costat de la col·laboracionista ANP. Es va reunir amb el seu president, Mahmoud Abbas, per anunciar la decisió.

Abbas va afirmar que serà la fi del “procés de pau” i va demanar a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per intervenir contra la decisió. Però la posició “per la pau”, a favor de dos Estats, formalment expressada per l’ONU i pels països europeus no serà –com mai ho va ser– obstacle per a la continuació de la política de Netanyahu, ara secundada oficialment per Trump.

Solament una insurrecció com les Intifades anteriors i el suport internacional massiu a la causa palestina poden fer retrocedir a Trump i Israel. Els dirigents tradicionals palestins diuen que la mesura de Trump és perjudicial per la tristament cèlebre proposta de dos Estats, però el representant de l’ANP no va perdre temps a afirmar que “farà de tot per impedir una possible Intifada (alçament popular)”.
Jerusalem ha estat punt neuràlgic per a la pacificació de la resistència i Abbas ho sap. Els governs àrabs burgesos, aliats de l’imperialisme i enemics de la causa palestina, també desitgen contenir la revolta, que pot portar a un nou ascens a la regió, enfront de la centralitat de la qüestió. No està a les mans d’aquests dirigents l’alliberament de Palestina, sinó dels treballadors àrabs i palestins, juntament amb l’avantguarda de la joventut, que han de construir una alternativa revolucionària, sense cap confiança en les velles direccions. Els palestins ho saben.

La ciutat de Jerusalem ha estat focus de moltes protestes en els últims temps, enfront de l’agressiva expansió colonial i la judaïtzació per part d’Israel. L’aval explícit de l’imperialisme pot ser la gota d’aigua per a una Intifada que ve fermentant-se a la Palestina ocupada des de 2011, enmig d’un procés revolucionari al món àrab. Hamàs ja va fer un pronunciament a favor d’una Intifada.

Aquesta lluita dels palestins ha de rebre la solidaritat de tots els treballadors/res i pobles del món. Si l’imperialisme implementa aquesta posició a Palestina, serà un cop a totes les lluites dels pobles oprimits per l’imperialisme.

Trump ha de patir la resposta als carrers per aquest atac als drets palestins. A tot l’Orient Mitja la causa palestina és identificada com l’element central en la lluita contra l’imperialisme. A tot el món és necessari sortir a repudiar aquesta decisió de Trump de secundar la neteja ètnica dels palestins per l’Estat sionista.

És necessari enfrontar l’imperialisme com a la guerra de Vietnam i a la invasió de l’Iraq. Ens sumem en aquest moment als Dies de Fúria convocats pels palestins.

Cridem a prendre els carrers contra Trump i Israel. Fem grans marxes com en l’època de la invasió de l’Iraq i de la guerra de Vietnam.

Suport incondicional a la resistència palestina, en totes les seves formes! Per una nova Intifada!

Per l’enfortiment de la solidaritat internacional, suport total a BDS (Boicot, Desinversió i Sancions) a Israel.

Per una Palestina laica, lliure, democràtica i no racista! Fora l’Estat racista d’Israel!

Publicat a Àfrica i Orient Mitjà, Articles, Comunicats