Sota el soroll de les bombes que cauen a Ucraïna i després de l’arxivament de la Fiscalia del Tribunal Suprem de les diligències processals de Joan Carles I, el rei emèrit anunciava el febrer passat que «està desitjant tornar a Espanya» i que ho farà «quan concorrin les circumstàncies oportunes que no creuen cap inestabilitat al seu fill”.

Després de més d’un any i mig vivint a Abu Dhabi, després d’haver-se escapolit del país mentre estava sent investigat per la justícia, l’emèrit ha anunciat la seva intenció de tornar mitjançant un comunicat oficial: “Coneguts els Decrets de la Fiscalia General de l’Estat, pels quals s’arxiven les recerques de les quals he estat objecte, em sembla oportú considerar el meu retorn a Espanya, encara que no de manera immediata.”

Fins i tot carregant a la seva esquena testimonis i proves demostrables de la corrupció, no sols del Rei Emèrit sinó de tota la Casa Reial (les declaracions de Corinna Zu-Wittengenstein, l’ex amant del rei emèrit o les cintes gravades i publicades per Villarejo el 2015), són molts els intents de blanquejar a la família Borbó, netejar el seu nom i la seva imatge i restablir el – cada vegada més desgastat – prestigi de la institució monàrquica. Des del silenci i complicitat d’alguns mitjans de comunicació fins a la posició del govern del PSOE i Unides Podem (UP).

De Sánchez no ens sorprèn la defensa acèrrima de la Corona, perquè el PSOE és un partit que va governar sempre per a la banca, les multinacionals i la Troica i ha estat un devot monàrquic i nacionalista espanyol. Però UP han abandonat tota lluita contra els Borbons; van arribar per acabar amb el bipartidisme i el règim del 78, i van abraçar al PSOE i van fer de la Constitució del 78, la que legitima la Monarquia, el seu nou i revelador programa.

Mentre alguns dirigents d’UP com Pablo Echenique o Irene Montero s’han vist obligats a pronunciar-se contra la tornada de Joan Carles I a Espanya i han titllat la monarquia de corrupta, la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha assegurat que ara no és el moment per fer un referèndum sobre la corona i que “no és un tema que ocupi la centralitat del país”. Díaz ha afegit que “és la gent la que haurà d’obrir les portes de la història». En comptes d’això, la formació lila fa anys que proposa presentar una llei per regular el paper del Rei i per garantir la transparència de la institució evitant, així, la corrupció sistèmica. Però els dirigents d’UP saben que no es tracta de salvar la monarquia «regenerant-la» o «regulant-la». No hi ha lloc per a una monarquia «transparent» i «democràtica».

La Monarquia, restaurada per Franco i mai votada pel poble, és una institució reaccionària que ha de desaparèixer. És hora de celebrar un referèndum en què el poble decideixi sobre la seva continuïtat. És una exigència democràtica urgent i elemental.

Després de l’onada de consultes populars que es van dur a terme l’any 2018 en barris, pobles i universitats públiques de tot el territori espanyol i que van aglutinar milers i milers de suports a la república, el pròxim 14 de maig s’està organitzant una nova onada de consultes populars. Corrent Roig donem suport a l’impuls d’aquestes consultes, i animem a totes les forces polítiques, sindicals i socials a participar i estendre-les. Yolanda Díaz té raó, hem de lluitar per obrir les portes de la història, ja que no podem esperar res d’un govern submís a les actuals regles del joc.

La batalla pel referèndum sobre la monarquia és per a nosaltres part de la lluita per aixecar unes Corts Constituents recolzades en la mobilització social, en les quals la constitució monàrquica deixi de regir i el poble tingui potestat per canviar d’arrel les regles de joc, depurar els aparells d’Estat, establir el respecte al dret d’autodeterminació de les nacionalitats i qüestionar el poder dels grans empresaris de l’Ibex i el sotmetiment a la UE. Una lluita l’horitzó de la qual és aixecar un Govern dels Treballadors recolzat en comitès populars i avançar cap a una Europa dels treballadors i els pobles.