Escrit el 16 de setembre de 2016De les 2000 persones afectades pel conflicte de Baena Franco i Agrícola Espino, la majoria són dones. N’hi ha de totes les edats. Hem parlat amb algunes d’elles de Tocina, Los Rosales, Carmona, Guadajoz… i totes ens expliquen el mateix: “He treballat en el cultiu de l’oliva, el préssec, la pruna, la taronja, la maduixa, fent forats, traient plàstics… No hi ha tasques masculines o femenines, depèn de si l’empresari et vol contractar o no, tot i que les tasques mecanitzades les fan els homes”. Molts majorals reconeixen que les dones treballen més: “T’esforces més per no donar lloc a cap comentari”.Per Laura Requena
En alguns cultius com el de préssec o el de maduixa sempre han preferit dones, “perquè és un treball més fi i delicat que exigeix una cura especial”. Fins i tot en la poda, va arribar a haver-hi quadrilles senceres de dones, que van ser les primeres a ser acomiadades quan va faltar la feina.
Masclisme i retallades al camp andalús
Des que va començar la crisi econòmica i els homes van començar a tornar a la construcció, les dones tenen cada cop més dificultat per a ser contractades i reunir les 35 peonades que els donen dret al subsidi.
Des de fa uns anys es repeteix la mateixa situació a tot arreu: “Tret que coneguis de molts anys al majoral, és molt difícil que et contractin. Et diuen simplement que no volen dones, però no et donen arguments perquè no els tenen. Simplement és així. Hi ha poca feina i a tu et discriminen per ser dona. No miren si ets cap de família, com en el meu cas, que sóc mare soltera”.
Totes apunten que encara que els companys no estan d’acord amb aquesta discriminació, la solidaritat no arriba al punt d’implicar-se quan això passa. La competència és molt gran i la necessitat estreny molt.
Algunes dades són il·lustratives al respecte: dels 497.000 treballadors andalusos inscrits al REASS (Règim Agrari de la Seguretat Social), 242.000 són dones, lleugerament per sota del 50% i en algunes províncies, les dones superen als homes (Font: EPA).
No obstant això, dels 256.527 contractes que hi va haver en l’últim trimestre del 2016 (99,55% d’ells temporals), només 89.689 van ser fets a dones. Desglossats per edat:
GRUPS D’EDAT Menors de 25 anys Entre 25-44 anys +45 anys
HOMES 23.265 contractes 90.370 contractes 53.203 contractes
DONES 7.980 contractes 48.211 contractes 33.498 contractes
(Font: SAE. Observatori ARGOS)
El contracte tampoc garanteix cobrar el subsidi, perquè la majoria dels empresaris infringeixen els convenis (“No s’està pagant el que estava estipulat, et paguen per quilos o per hores”), i molts ni tan sols les donen d’alta a la Seguretat Social. A aquelles incloses en la renda agrària, a diferència de les que estan al subsidi agrari o “atur antic” no els serveixen els treballs que es realitzen al PFEA (Plan de Fomento del Empleo Agrario o antic PER) per reunir les 35 peonades, ni poden gaudir de la prestació tot l’any a partir dels 52 anys, sense la necessitat d’ajuntar les peonades. Parlem de dones, moltes de les quals amb malalties òssies, obligades a seguir treballant fins als 65 anys per aconseguir una misèria de jubilació.
També les retallades socials d’aquests anys així com la paralització de la Llei de Dependència, ajuden a propagar la idea que són les dones les primeres que han de tornar a casa per ocupar-se del que són “naturalment les seves funcions”. A més de les tasques domèstiques, desenvolupades majoritàriament per dones en el medi rural, moltes d’elles, sobretot les més grans, han de cuidar de les persones grans, malaltes o dependents en la seva família. Les més joves tampoc ho tenen fàcil. A l’única escola pública que hi ha a Villanueva del Rio y Minas, no hi ha possibilitat d’optar al menjador, si un dels dos progenitors no està treballant. A Tocina ni tan sols hi ha menjador en cap de les dues escoles que existeixen.
Les dones són les més actives en el conflicte d’Agrícola Espino i Baena Franco. Són elles les qui parlen més a les assemblees, estan més disposades a mobilitzar-se i a prendre responsabilitats. I no és casualitat. Algunes aconsegueixen trobar feina en altres sectors com la neteja de cases o en l’hostaleria, però per a les més grans és difícil. Saben que si no lluiten, els prendran els pocs drets que els queden. “El govern andalús vol utilitzar aquest conflicte per a donar un càstig exemplar, a nosaltres i als qui vinguin darrere, perquè no tornem a aixecar el cap” – expliquen durant una assemblea a Guadajoz-. Preparant les marxes per al pròxim 11 de Setembre.
Per un canvi en el model productiu i un augment de la despesa social
L’augment de la desocupació agrícola i el desmantellament del camp, són la conseqüència d’un model productiu que ens imposa la UE al servei del capital.
El 73% de les dones afiliades al REASS a escala estatal són andaluses. Això dóna compte de l’impacte que té per a elles el desmantellament del camp andalús.
La discriminació laboral i ressorgir del masclisme que pateixen les dones és la prova evident que per als capitalistes, les dones no som més que “l’exèrcit de reserva”, destinat a entrar i sortir del mercat laboral en funció dels seus interessos econòmics. L’opressió a les dones és un dels mecanismes que utilitzen per a dividir i per tant debilitar a la classe treballadora.
La lluita i la denúncia contra la discriminació laboral que pateixen ha de ser una tasca conjunta de tota la classe. Però la sortida de fons per a la situació exigeix rebutjar totes juntes les imposicions de la UE i a escometre una reforma agrària que expropiï als terratinents. Per poder enfrontar el masclisme, és imprescindible que les dones en els pobles exigim la inversió suficient en serveis públics gratuïts i de qualitat, que ens alliberin de les tasques de cures que ara recauen sobre les nostres esquenes.
