Escrit el 15 d’octubre

Després del cop de la burocràcia del PSOE per forçar la investidura de Rajoy, deixem enrere el llarguíssim cicle electoral i ens endinsem en una nova fase política. Ara ja tot indica que estem a les portes d’un nou govern, amb Rajoy investit president amb l’abstenció del PSOE.

Per Corrent Roig

És un govern que neix molt afeblit, sense majoria parlamentària i amb un partit corrupte i desacreditat, en ple judici de la Gürtel. No obstant això, malgrat la seva feblesa, és un govern obligat a llençar des del primer dia, al dictat de la Unió Europea (UE), una nova onada de mesures d’ajust, amb noves retallades i noves amenaces al sistema de pensions.

Les mesures que exigia la UE i que el govern no ha pres durant aquests deu mesos a causa de la seva interinitat, les ha de prendre ara de manera concentrada. La UE, després d’haver “perdonat” una multa “menor” de 2000 milions d’euros, amenaça ara amb una altra de 20.000€ si no es compleixen els objectius de dèficit. D’entrada, el nou govern mantindrà congelats els sous i les plantilles públiques, tot i que s’han perdut 300.000 llocs de treball públics des del 2010. I les pensions perdran un punt de valor adquisitiu, ja que les pujaran només un 0, 25% quan preveuen una inflació de l’1,2%. Però el més greu és el compromís de fer noves retallades per valor de 5.000 milions d’euros, que sens dubte afectaran els serveis públics bàsics.

Conflicte català i crisi de règim

El nou govern s’enfronta, al mateix temps, al “problema català”, que entra en fase aguda després de l’acord del Parlament de convocar un referèndum sobre la independència per, com a màxim, setembre del 2017, hi hagi o no acord amb l’Estat. La primera resposta del règim ha estat el processament de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La seva probable inhabilitació, un veritable atemptat antidemocràtic contra el parlament i el poble català, està cridada a provocar greus enfrontaments institucionals i polítics.

Una de les característiques més importants d’aquesta fase en què ens endinsem és la colossal crisi del PSOE, on l’aparell dirigent prefereix immolar-se a posar en risc el règim monàrquic, del qual ha estat un dels grans pilars. Els fets indiquen que el PSOE ha entrat en una dinàmica de crisi i disgregació que -salvant les distàncies- recorda al PASOK grec. La crisi està en els seus inicis, amb sectors de la seva base en rebel·lia i diputats que ja han anunciat que no respectaran l’ordre d’abstenir-se davant Rajoy.

La crisi del PSOE empeny a un reajustament generalitzat del mapa polític, en el qual Podemos, dins d’una marcada evolució a la dreta, aspira a substituir al PSOE com la “nova socialdemocràcia” espanyola. Podemos, però, pel seu origen i naturalesa, difícilment ocuparà el lloc històric que ha ocupat el PSOE, en particular el seu arrelament electoral a la classe obrera i el control d’un dels grans aparells sindicals, la UGT. Serà una “nova socialdemocràcia” notablement més feble.

És hora d’obrir un nou cicle de mobilització

Encara seguim patint una situació general de desmobilització, malgrat l’existència de lluites aïllades importants com la dels jornalers i jornaleres andaluses o la dels centres d’atenció telefònica (telemàrqueting), mentre creix la indignació social. Hi ha signes de què, davant la constitució del nou govern i el seu paquet de retallades, comenci a activar-se, per fi, un nou cicle de mobilització massiva.

En aquest context, les lluites obreres en curs (jornalers, telemàrqueting …) i les mobilitzacions acordades per les Marxes de la Dignitat són la palanca per reanimar la mobilització. Tenim també per davant la vaga estudiantil del 26 d’octubre i la jornada contra la violència de gènere del 25 de novembre.

La jornada estatal de lluita del 3 de desembre convocada per les Marxes, serà ocasió per ajuntar forces i donar visibilitat als conflictes laborals i socials. El Bloc de Classe format, entre altres sindicats, per CGT i Co.bas, crida a participar en aquesta jornada sota les consignes: No hi ha canvi sense lluita obrera, Derogació de les reformes laborals, Defensa d’allò què és públic, No al pagament del deute i Amnistia Social.