Escrit el 17 d’octubre de 2016 per Alfredo Jiménez, treballador de l’EMT de MadridOn està la democràcia obrera?El passat dijous 13 d’octubre va tenir lloc l’assemblea de treballadors/es del Metro de Madrid. Una assemblea amb un alt índex de participació, per la qual s’ha de donar gràcies als/les treballadors/es. L’altra cara de la moneda, no obstant això, la va donar la majoria de la comissió negociadora, amb una actitud reprotxable i antidemocràtica. Els sindicats que controlen la comissió negociadora van donar un clar exemple del tipus de sindicats que no volem, els que coarten la participació dels/les treballadors/es, dels que juguen amb la por, dels que fan el petarrell quan les decisions no els interessen.

L’assemblea podia haver transcorregut amb total normalitat si la comissió negociadora en lloc d’anar a defensar el preacord aferrissadament, en favor de l’empresa, hagués anat per informar del preacord, perquè els treballadors/es decidissin. El que no pot pretendre la majoria de la comissió negociadora, és tractar als/les treballadors/es del metro com a tontos. Com a treballadors de l’empresa i afiliats al sindicat, tenim tot el criteri i el dret de posicionar-nos en contra del preacord i no hem de tolerar amenaces velades. Si es tira enrere el preacord, no s’ha de dramatitzar la situació, com van fer la majoria de la comissió negociadora, la negociació torna a començar i, a més, des d’una posició de força. Els treballadors/es de Metro de Madrid no volen el preacord.

L’assemblea va ser clara, i els qui diguin el contrari enganyen als/les treballadors/es. A l’assemblea del matí hi va haver un suport aclaparador, al no, NO AL PREACORD I NO AL REFERÈNDUM. L’assemblea del matí va ser una mica embolicada, però es va aconseguir votar les propostes. Però a la de la tarda, la mesa es va encarregar d’enredar l’assemblea, per crispar els nervis dels/les treballadors/es, va enverinar l’ambient i va provocar una votació en què no es coneix el resultat i només es va votar el referèndum. Sense donar a conèixer els resultats, van proclamar el referèndum i van sortir corrent, per no donar la cara.

Des de Co.bas Metro, segueixen dient No al preacord, no al referèndum, les assemblees són per decidir. A les assemblees van votar els/les treballadors/es, però en els referèndums voten els/les directors/es, els/les caps, els/les esquirols. Sorprèn la rapidesa amb la qual han muntat el referèndum, només sortir ja tenien data i les meses muntades, com si l’empresa ho hagués organitzat tot i ja estava clar que hi hauria referèndum. El que sí que estava clar és que els/les treballadors/es no volien un preacord que ven fum, que deixa el conveni en mans de la Comunitat de Madrid i la llei dels Pressupostos Generals de l’Estat. Un preacord incomplet, que deixa tot el conveni per fer, i als/les treballadors/es del Metro de Madrid abandonats a la sort de comissions de treball, que no rendeixen comptes a ningú.

Què passa si els/les treballadors/es tiren per terra el preacord? Ho sentim per les i els més catastrofistes, hi ha vida i lluita després d’un NO AL PREACORD. S’hauria de convocar una assemblea, elaborar un avantprojecte de conveni i escollir una comissió negociadora, que rendeixi comptes davant dels/les treballadors/es.

El SCMM (Sindicat Col·lectiu Maquinistes de Metro), es va posicionar en contra del preacord, perquè en una assemblea dels seus afiliats així es va decidir. Però en aquella assemblea van sortir defensant el preacord, però els seus afiliats els van canviar de postura. El SCMM ara es postula en contra del preacord d’una manera gremialista, davant la posició de Co.bas Metro, que defensa que el conveni només té una sortida, amb la unitat de la plantilla, perquè les agressions de l’empresa no van dirigides a un sol col·lectiu, van contra tota la classe treballadora del Metro. Només els i les treballadors(es) organitzades aconsegueixen canviar les lleis, tirar per terra les retallades i aconseguir millores salarials i laborals.

Co.bas Metro segueix mantenint els seus eixos principals, pels quals s’ha de seguir lluitant:

 

  • Recuperar el deute del 2011 i 2012.
  • Recuperar els llocs de treball efectius, entregats pels ERE, 589 companys/es.
  • Acabar amb la contractació parcial i temporal, volem llocs de treball de qualitat,
  • Volem saber on i quan, acabem i comencem la jornada.

 

  • No als desplaçaments de línia, estació i/o dipòsit.

 

  • Recuperació de la part de la paga que ens van robar. Per a unes coses el que digui la llei i quan no ens interessa, ho deixem per un altre dia.

 

  • Volem un compromís per escrit, perquè Metro de Madrid segueixi sent una empresa pública i acabar amb l’externalització dels treballs, que no són altra cosa que privatitzacions parcials.