Per Jenny Moreno, militant de la UST-El Salvador (Secció de la LIT-QI a El Salvador)“Una revolució no és digna d’anomenar-se com a tal si, amb tot el poder i tots els mitjans que disposa, no és capaç d’ajudar a la dona doble o triplement esclavitzada, com va sortir al passat a la superfície i va avançar pel camí del progrés social i individual” Lev Trotsky.

Sens dubte, la lluita de la dona als sindicats és essencial per a la lluita de classes, ja que es treballa pels drets essencials de la classe treballadora des de l’eina sindical contra la patronal i contra la burocràcia sindical.
En aquest article pretenem ressaltar la tasca sindical de moltes dones que, tot i l’opressió capitalista soferta, segueixen fermes en la lluita al costat del company de classe, en un sindicat públic o privat.
Actualment, segons dades del Ministeri de Treball i Previsió Social, només un 24% de dones del Salvador està sindicalitzada comparada amb un 76% d’homes. Això és conseqüència de molts factors; entre els més urgents es troba la doble explotació a la qual es veu abocada la dona treballadora en laborar fora i dins de la casa, cosa que provoca una doble opressió.
Tanmateix, davant aquest fet descoratjador, les dones sindicalistes han demostrat històricament la seva perseverança i dedicació a la lluita per l’emancipació de la dona treballadora. Com a exemples tenim el 1871 amb la comuna de París que milers de dones van dirigir, o la revolució Bolxevic en què van ser les treballadores tèxtils que es van aixecar contra la guerra i les brutals formes de treball.
I al Salvador, sense cap dubte, hem de tenir present que durant la dècada dels 70 i 80, el paper que la dona va ser fonamental per a la conquesta de moltes victòries que ara gaudeixen moltes organitzacions sindicals, des de millors condicions laborals fins a augments de salari. Tot i així, encara segueixen sent insuficients les conquestes que es van guanyar amb vagues armades i manifestacions massives d’obrers que paraven la producció en les seves respectives empreses.
Un clar exemple de lluita de la dona conjuntament amb els seus companys de classe es va donar el 1979. Ens explica José, company de Corriente Obrera (secció simpatitzant de la LIT-QI als EUA) que van ser dones obreres de la Fàbrica de Mobles Imperi les que van dirigir vagues com a mesura de pressió per l’alliberament dels seus companys segrestats per la dictadura i que, gràcies a aquest mètode, ara molts estan alliberats.
Febe Elizaberth exdirigent de FENASTRAS i assassinada, al costat d’altres companys, per la reacció el 31 d’octubre del 1989 segueix sent un rostre de resistència i un camí que mostra que el sindicalisme NO ES VEN. Cal mantenir els principis fins a la mort i rescatar la lluita d’aquesta dona REVOLUCIONÀRIA.

Un sindicat contra la violència masclista
En l’actualitat, la tasca per aconseguir que més dones siguin part d’un sindicat segueix més vigent que mai. Necessitem conquerir els avenços que estan sent arrabassats per la patronal, els governs i l’imperialisme. Actualment hi ha moltes dones dirigents de sindicats i és un avanç molt bo, però aquest ha d’anar lligat amb una lluita classista que tingui com a principi la independència de classe, sense ingerència de partits burgesos. A més, també ha de ser una lluita constant contra el masclisme que està present i que genera una divisió, en què el principal beneficiat és el capitalisme.
Des de fa dècades, el moviment sindical ha deixat de banda les lluites i demandes de les dones, potser perquè es considera que aquestes són exclusives d’organitzacions de dones. Res més allunyat de la realitat, les exigències de les dones treballadores són de tota la classe explotada i, indubtablement, qualsevol sindicat classista ha de lluitar frontalment contra tot tipus de violència: des de l’assetjament sexual en els llocs de treball fins als feminicidis, que en l’actualitat van en augment.
És per aquesta raó que es torna important la lluita sindical per escoles bressol públiques, menjadors públics, l’exigència de l’augment de pressupost per a salut i educació, augment de salari igualitari per a homes i dones, l’exigència pel respecte a l’hora de lactància materna, l’exigència pel respecte al cos de les dones que es vegin com humanes i no propietats.
És important desemmascarar moltes de les institucions estatals i governamentals que es proclamen defensores dels drets de les dones i que són dirigides per dones, amb la diferència que aquestes són burgeses. Desemmascarant casos com que una obrera sigui acomiadada estant embarassada, i que aquestes institucions simplement li girin l’esquena quan ella busca el seu suport, deixant-la sense opcions, convertint-se en opressores també.
Davant aquesta realitat, que és comú de la societat burgesa, es torna necessària i urgent que la lluita sindical s’encamini també per garantir a la companya les condicions necessàries per treballar pel sindicat i lluitar per la classe.
Per aquesta mateixa raó, la Secretaria de la Dona de la Coordinadora Sindical Salvadorenya està a la recerca d’una Trobada Nacional de Dones Treballadores on convergeixin les demandes de les dones oprimides i explotades i sigui un espai perquè es doni va iniciar a un sindicalisme que també lluiti per les dones.