Per Matías Martínez, militant del PSTU-Argentina

A gairebé un any de l’assumpció del nou govern els atacs al moviment obrer es multipliquen: acomiadaments, suspensions, augments dels ritmes de producció, atacs a les condicions laborals, baixada del poder adquisitiu, atacs a l’educació i a la salut pública, persecucions als dirigents sindicals i lluitadors socials, i un llarg etcètera. El temps va aclarint els dubtes i confirmant que el Pla Macri ha resultat una tragèdia que els treballadors necessitem enfrontar.

Així mateix, durant l’aplicació del pla també ha anat creixent el malestar i la desil·lusió i s’han desenvolupat una sèrie de lluites obreres i populars al llarg del país, resistint aquests atacs.

Davant això, la nova direcció de la CGT, en comptes d’encapçalar i unificar tots aquests reclams fins a derrotar el pla del govern, ha aixecat de manera vergonyosa les convocatòries a una Vaga Nacional a canvi d’una “promesa” de bo de final d’any, de la qual fins i tot sembla haver-se oblidat. En nom de la governabilitat, ha traït als treballadors i ha decidit donar-li una treva al Govern. D’altra banda, les CTAs parlen de Vaga Nacional però, en els fets, no ho concreten i divideixen les lluites dels estatals i docents.

Aquesta treva porta a la decisió política de canalitzar tot aquest descontentament en les eleccions de l’any 2017. I ho fan malgrat que les discussions entre ells en aquest fet coincideixen tots: des del Papa Francisco fins a tots els dirigents patronals (Massa, els governadors del PJ, Cristina, etc.).

Lamentablement, ja hem assenyalat que les organitzacions que componen el Front d’Esquerra han caigut en aquest parany en llançar un acte electoral de manera prematura.

És en aquest marc que el divendres 18 de Novembre a les 17 hores la CGT al costat de la Confederación de Trabajadores de la Economía Popular (CTEP), la Corriente Clasista y Combativa (CCC), el Movimiento Evita y Barrios de Pie marxaran cap al Congres Nacional en reclam d’una llei que declari “l’Emergència Social” i garanteixi el pagament d’un salari anual complementari per a un milió de treballadors informals i cooperativistes de l’economia popular.

Aquesta llei no és la sortida

Des del PSTU sempre ens hem oposat als intents de retallades dels plans socials, de l’assignació universal per fill i altres projectes de cooperatives de treball informal per part dels governs de torn. I per descomptat que estem a favor d’incrementar els seus ingressos perquè donada la situació d’augment de la gana i de la misèria pot resultar un pal·liatiu per als sectors més empobrits. I estem plenament d’acord que les organitzacions obreres han d’incorporar en la seva lluita als sectors de desocupats i als treballadors informals no sindicalitzats.

Però hem de ser clars. El camí per aconseguir l’emergència social que necessitem no és el que proposa aquesta llei.

Per acabar amb la gana i la misèria, la sortida és pel costat oposat. Els treballadors organitzats a escala sindical han d’encapçalar la lluita al costat de les organitzacions socials per lluitar per treball genuí, en defensa dels salaris i de les nostres condicions de vida contra el Pla Macri que només serveix els interessos d’empresaris i banquers. I això significa estar en contra de la precarietat de l’ocupació que aquesta llei consagra, perquè això només ajuda a dividir-nos com a treballadors.

Tampoc hem d’esperar gens d’aquest Congrés de bandits que li ha aprovat totes les lleis a Macri per tal que avanci amb l’ajust. Per contra, hem d’impulsar en tots els llocs de treball un debat per veure com avancem per organitzar la lluita per un altre programa, un que comenci a respondre veritablement al que ens està passant. Amb aquesta finalitat, proposem alguns punts per començar a debatre de quina forma anem construint el pla obrer i popular d’emergència que necessitem.

El 25/11 cal trencar la treva

Per defensar a les nostres famílies és imperiós trencar la treva dels dirigents i sortir a enfrontar de manera unificada el Pla Macri. I això ha de fer-se ara. No podem esperar a les eleccions mentre avança la pobresa, la desocupació, la violència contra les dones, la gana i la misèria.

En aquest sentit, hem d’aprofitar la convocatòria del 18 per impulsar assemblees en els llocs de treball i estudi per exigir a tots els gremis i organitzacions populars que paralitzin les activitats i apostin per concórrer de manera massiva a la jornada per exigir la Vaga Nacional i el Pla de Lluita. És una gran oportunitat per envoltar de solidaritat a totes les lluites obreres i populars que hi ha en curs, per unificar a tots els dirigents sindicals i socials que estan sent perseguits pels governs i/o la justícia.

Això no s’aconsegueix amb pronunciaments. El Corrent Federal de la mateixa CGT que encapçalen Palazzo i Moyano (bancaris i camioners) diu que cal una vaga general. El sindicat de curtidors que encapçala Corretja va dir alguna cosa semblant. El plenari d’olivers ha realitzat un plenari a la Capital Federal on va definir que “sobren raons per a una vaga general”. Les CTAs de Yasky i Micheli no paren de prometre una vaga nacional. Les mateixes comissions internes i sindicats lligats a l’esquerra, com el SUTNA (pneumàtics), es van pronunciar en el mateix sentit.

Cridem a tots aquests sectors, que diuen enfrontar-se a la treva de la cúpula sindical, a no donar més voltes.

El pla de lluita que necessitem podria començar amb un Atur Nacional el 25 de novembre, Dia Mundial de Lluita contra la Violència cap a la Dona. Hem d’exigir aquest atur en la mobilització del 18!

Els feminicidis són una urgència social!

Ja està llançada per al dia 25 una convocatòria dels qui van impulsar el 19 d’octubre.

Hem d’organitzar conjuntament la participació en la jornada del 25 i impulsar totes les iniciatives que sorgeixin en els llocs de treball i estudi, en el marc de les mesures que es convoquin.

Aprofitem aquest dia per impulsar una acció unificada que expressi la lluita sostinguda contra el govern i la treva de les burocràcies sindicals.

Una acció d’aquesta envergadura, organitzada des de les bases, amb les companyes al capdavant, pot aconseguir la participació de milers de treballadors que es troben fins i tot atrapats per la passivitat de les seves direccions, sent un pas important en la construcció d’aquesta vaga general.

Fem que el pròxim 25 el moviment obrer torni a reclamar #NiUnaMenos! N’hi ha prou de violència i feminicidis! I que surti al carrer complint amb la seva tradició més fidel: amb els dirigents al capdavant, o amb el cap dels dirigents.

Cinc propostes per un pla obrer d’emergència

  • Ja n’hi ha prou d’acomiadaments i suspensions. No a les taules de diàleg per discutir la productivitat. Defensa dels convenis i condicions de treball. Obertura dels llibres comptables. Repartiment de les hores de treball sense rebaixa salarial. Nacionalització sota control obrer de totes les empreses que suspenguin o acomiadin.
  • Immediat augment salarial d’emergència per a tots els treballadors. No al “bo” de la misèria. Dobles estrenes i bo concorde al salari mínim per a tots els treballadors informals. 82% per als jubilats. No al treball precari. Incorporació a plantilla de tots els treballadors informals. A igual treball igual salari.
  • Contra els femicidis i la violència contra la dona. Per una llei d’emergència nacional amb pressupost immediat.
  • En defensa de l’educació i la salut pública i gratuïta. Abaix les reformes educatives i sanitàries al servei de la privatització i del saqueig. Ni un peso per al deute extern per obtenir els recursos.
  • Prou persecució als dirigents gremials i als lluitadors. Desprocessament de tots els dirigents obrers i populars.