LGTBI | Homofòbia un cop més a Barcelona

Des de Corrent Roig seguim reivindicant que davant de l’homofòbia, és necessària una resposta contundent als carrers, per acabar amb l’homofòbia, la xenofòbia i tot tipus d’opressió, que només serveixen per dividir la classe.

El moviment obrer ha d’assumir les reivindicacions de tots els sectors oprimits, en la lluita contra l’explotació. La lluita contra el masclisme, el racisme, la LGBTfòbia és una lluita del conjunt dels treballadors i de tots els sectors explotats.

Escrit per Adriatikus

El passat 12/01/2017, l’Hugo i l’Adrià vam ser assetjats verbalment, físicament i amenaçats de mort per anar agafats de la mà pels barris de St. Antoni i el Raval (Barcelona) a les 12 del matí.

Anàvem passejant pel carrer quant de sobte un home va començar a increpar-nos. Davant dels insults “Maricones de mierda” i “Enfermos”, vam encarar-nos i vam trucar a la policia, degut que la persona seguia amb les agressions verbals. A mi, l’Adrià, va dir-me que em callés, ja que segons ell “era la dona de la parella” i els fets van agreujar-se quan vam començar a seguir-lo, ja que no volíem que marxés fins que arribés la policia. En aquests instants l’Hugo, la meva parella d’origen boliviana, va rebre diverses empentes a més de ser etiquetat amb “Sudaca de mierda” i “Primitivo”.

Passats uns minuts, com que seguíem darrere de l’agressor perquè no marxés impune, va amenaçar-nos de mort i en algun moment va avisar a una altra persona perquè l’ajudés, fet que no va passar, ja que contínuament estàvem trucant a la policia. Després d’una hora, la policia va trobar-nos i van identificar a l’homòfob, tot i que no se’l van emportar, i ens van dir que era un “habitual de la zona”.

Els Mossos d’Esquadra ens van recomanar que denunciéssim els fets a la comissaria, i així ho vam fer, tot i que malgrat la denúncia i la llei 11/2014 del 10 d’octubre anti-LGTBfòbia, l’opressor segueix al carrer, i a nosaltres se’ns ha aconsellat no trepitjar la zona per precaució. Vam passar a la comissaria dues hores aproximadament afegides a l’hora que vam estar esperant que hi apareguessin els “cossos de seguretat”. L’actuació de la policia va ser lenta i insuficient, ja que si s’hagués donat en unes altres circumstàncies: a la nit, amb més d’un agressor, potser no podria escriure aquestes línies.

El que no s’esperava l’opressor, va ser que les víctimes dels seus atacs no pararien de seguir-lo fins que arribés la policia. Contra l’homofòbia i contra qualsevol opressió, no podem callar i fer veure que no ha passat res. I no només les víctimes han d’afrontar aquestes situacions, sinó que les persones que són testimonis de les agressions també han d’actuar. D’aquesta manera podrem combatre les opressions, enfrontar-les pel que són, un problema social que ens afecta a tothom.

La persona que ens va agredir va ser masclista, dient que si jo era una dona havia de callar, ja que, segons ell, les dones són inferiors als homes i per tant no poden enfrontar-se a cap home; homòfob amb nosaltres per pensar que és una aberració que dos homes puguin tenir una relació afectiva i sexual; i xenòfob amb l’Hugo per menysprear la seva ètnia i inferioritzar-la. No obstant això, l’agressor també pot haver patit de xenofòbia per ser immigrant i no tenir papers. La manca de solidaritat entre oprimits és un drama social, i sobretot, un fet que avui beneficia a la classe social que té el poder, que transforma la vida de la gent en precarietat, que amb la crisi econòmica i social s’ha omplert de beneficis.

Tot i així, l’agressió que vam patir ahir, no ha estat un cas aïllat, no és més que una de les tantes agressions que es donen a la ciutat de Barcelona contra el col·lectiu LGTB i tampoc serà l’última. Agraïm tot el suport per part de la gent del nostre entorn i de les organitzacions amb les quals tenim contacte. Hem de seguir amb la lluita contra la LGTBfòbia, omplint de consciència els carrers i combatre cada una de les opressions de manera individual i col·lectiva.

Contra l’homofòbia, ni un pas enrere!