Centenari Revolució Russa | La participació de les dones a la Rússia soviètica

Moltes de les seves conquestes perduren encara avui dia, però lamentablement l’opressió segueix excloent de la participació política a milions de dones treballadores arreu del món. Per això és necessari mirar l’experiència de la revolució, per extreure’n les lliçons sobre com l’URSS va aconseguir incorporar a milers de dones a la vida política des dels seus primers anys.
Les dones abans de la revolució
La vida era molt complicada per a la dona a la Rússia tsarista. Sota el règim del tsar, les dones eren considerades simples apèndixs de la llar i les lleis permetien explícitament als homes utilitzar la violència contra les seves dones.

Per guanyar unes quantes monedes, les dones havien de treballar llargues jornades diàries als tallers i les fàbriques sota duríssimes condicions. Feien grans esforços per evitar ser acomiadades, suportant unes situacions laborals terribles.

L’accés a l’educació era molt limitat i més del 80% de les dones a tota Rússia eren analfabetes. Per les camperoles, les condicions eren encara més dures.  Aguantaven un treball esgotador, de sol a sol, vivint amb els retrets constants i les pallisses de l’amo i del marit. D’aquesta manera, les dones vivien privades de tot dret. (Serébrennikov, 1943)

Però amb la Revolució d’Octubre de 1917 i la presa de poder en mans dels soviets, la vida de les dones va canviar radicalment.
La incorporació de les dones als espais públics
La Constitució Soviètica va introduir importants canvis, atorgant la igualtat de drets polítics per les dones. Les obreres i camperoles, per primera vegada, van tenir el mateix dret a vot que els seus companys homes. Van assolir el dret a escollir i ser escollides, i van tenir la possibilitat d’ocupar llocs als comitès de les fàbriques, les institucions i comissaries del poble.

La Rússia soviètica es va convertir en el primer país del món en el qual una dona va ser escollida per un lloc al govern. En el primer mes, després de la presa de poder per la classe treballadora, Alexandra Kollontai va passar a formar part del Govern soviètic com a Comissària del Poble per a l’Assistència Social.

Es van donar canvis fonamentals a partir de la completa incorporació de la dona al món del treball. La introducció del treball obligatori va significar un dels actes revolucionaris més importants per la participació de les dones en la vida pública i política. Amb això van deixar de dependre econòmicament del seu marit, van començar a comptar amb la seva pròpia targeta de proveïment i a tenir una nova vida fora de la llar.

Tenint clar que era necessari canviar les bases per millorar les condicions de vida de les dones, els soviets van adoptar la política de crear una àmplia xarxa de guarderies infantils, serveis de menjador i bugaderies col·lectives que, a poc a poc, van anar acabant amb els lligams de les dones al treball domèstic i de cura. Tot això era part d’un procés necessari per impulsar a les dones a formar part de la política i l’administració pública. Mitjançant diverses crides, es convidava a les dones militants i sense partit a formar part dels soviets.
Afrontant els primers reptes
Però el jove estat obrer també es va haver d’enfrontar al gran embat de la realitat a l’encarar la qüestió de la dona. Va ser la primera vegada a la història que es va passar del pla de la discussió al de la pràctica, precisament en un país endarrerit en relació a les qüestions morals i culturals com era Rússia, amb una enorme càrrega de prejudicis arrelats durant segles. (Toledo, 2015)

L’estat soviètic va entendre que seria difícil el període de transició per aconseguir que aquelles dones excloses i menyspreades pel règim tsarista es convertissin en grans dirigents amb capacitat d’administrar un Estat. Inessa Armand explicava l’origen d’aquestes dificultats quan escrivia: “Sota el regne del capitalisme, les obreres i camperoles estan completament aïllades de tota vida pública i política, tant per les condicions de la vida de la família burgesa com per l’absència de drets polítics. Per culpa d’això, amb el pas del poder en mans dels soviets, quan la classe obrera s’ha posat al càrrec de l’administració i l’obra difícil i complexa de la nova organització, les obreres en el seu conjunt s’han mostrat encara més inexpertes que els obrers. Per atraure amb èxit a les obreres a la causa comuna, era necessari ajudar-les, en primer lloc, a aprendre com treballar, fer-los comprendre on i quan poden emprar les seves forces.” (Armand, 1920).

Es van haver d’emprar nous mètodes per acompanyar a les obreres i camperoles en el procés de formar part de l’organització soviètica. Armand descrivia els mecanismes utilitzats pel govern bolxevic per mobilitzar a les dones treballadores, especialment a les dones sense partit: “S’han organitzat assemblees de delegades obreres que han donat molt bons resultats en aquest sentit. Aquestes assemblees de delegades estan formades per representants de totes les fàbriques i tallers d’una comarca concreta, escollides en reunions generals de les diferents empreses.[…] A més, les delegades són part activa de totes les campanyes que porta el partit o els soviets (calefacció, nova collita, aprovisionament, cura dels ferits, lluita contra les epidèmies, trens d’agitació a les províncies, etc.).

Les assemblees de delegades es reuneixen dues o quatre vegades al mes. En aquests últims temps, a Moscou i en algunes altres localitats, s’ha rebaixat la ràtio de representació; ara les delegades són escollides en proporció d’una per cada vint obreres.(…) Les conferències d’obreres sense partit té una gran importància propagandística; en les diferents ciutats, governs o districtes, es reuneixen tres o quatre vegades al mes (a tota Rússia només s’ha convocat una conferència, l’any passat). Aquestes conferències s’han revelat com un excel·lent mitjà per agitar i despertar les masses que continuen allunyades del moviment i, en aquest camp, han donat bons resultats (ara les camperoles estan interessades en aquestes conferències). L’últim octubre, per exemple, a Moscou, s’ha reunit una conferència de dones sense partit a la qual han assistit més de 3.000 delegades, en representació de 60.000 obreres moscovites (a Moscou hi ha al voltant de 180.000 obreres).” (Armand, 1920).

A poc a poc, les dones es van anar incorporant als soviets locals i amb el temps la participació de les pageses va anar incrementant-se a través de la col·laboració amb els consells d’obrers i camperols o a través de la seva elecció als consells locals.
Als soviets locals, les pageses van exercir amb freqüència càrrecs de molta responsabilitat, donant suport a l’organització tècnica i l’administració del municipi rural i col·laborant amb la inspecció d’obrers i camperols.

La incorporació al treball en fàbriques, al camp i a les institucions es va convertir en una escola per a la dona soviètica, i va adquirir la formació necessària per al treball als òrgans centrals de l’estat. D’aquesta manera, amb la revolució bolxevic, l’obrera va passar de ser una esclava assalariada a ser una organitzadora i administradora del nou estat soviètic.
Les dones al capdavant de la revolució
Tot i tenir dificultats, des dels primers moments de la revolució, les obreres i camperoles van participar en tots els fronts. Alexandra Kollontai descrivia la inestimable aportació d’aquestes dones per l’estat soviètic: “La llista de dones que van combatre amb valentia per la Unió Soviètica és llarga. Ja en l’etapa de Kerensky, trobem dones –obreres i pageses– entre els membres dels primers consells. És també el primer govern del món pel qual es van escollir dones: des del primer mes després de la presa de poder pels obrers i pagesos, una dona era nomenada comissària del poble per Assistència Social. A Ucraïna, i fins a la tardor de 1921, la camarada Majorova ocupava una posició similar, i en les províncies hi ha nombroses dones comissàries, obreres i camperoles, procedents directament de la producció. Entre elles, i per no citar només que uns quants noms, les camarades Klimova, Nikolajeva, Tjernysjeva, Kalygina i Ikrjanistova, una generació de treballadores nascudes a la calor de l’acció revolucionària. Sense la participació activa de les obreres i les pageses, la república dels soviets hauria estat incapaç de realitzar els projectes elaborats per l’avantguarda del proletariat, incapaç de posar en peu les institucions actuals i de conservar-les.” (Kollontai, 1921).

Amb la seva participació, es va dur a terme també una revolució en l’àmbit dels costums: “Si la revolució d’octubre es va proposar rebutjar les injustícies tradicionals entre els sexes, la participació de les dones en la guerra va acabar tombant els últims prejudicis cap a elles.” Mentre que la burgesia va afirmar sempre que el paper de la dona era romandre dins la llar i el de l’home era un paper més públic i actiu, l’Estat obrer assumia una posició completament diferent davant el tema, assumint que el treball socialment útil estava vinculat a la defensa de l’Estat soviètic. D’aquesta manera, la consciència de la classe, molt desenvolupada en moltes d’aquestes dones, les va conduir a participar activament de l’Exèrcit Roig, d’on “el treball de les dones comunistes consistia sobretot a dirigir campanyes d’agitació en l’àmbit dels comitès revolucionaris de l’exèrcit. Les obreres i les pageses ocupaven essencialment posicions polítiques a l’Exèrcit Roig. Als anys 1919-1920, 6.000 obreres van dur a terme aquestes tasques.” (Kollontai, 1921)
Congressos i Assemblees
El 1918 es va dur a terme el Primer Congrés d’Obreres de tota Rússia, també conegut com el Congrés de Dones Treballadores i Camperoles.

Alexandra Kollontai (1921) rememora la seva preparació: “El I Congrés Panrus d’Obreres i Camperoles, el novembre de 1918, va permetre retre comptes de l’enorme suport que les dones van aportar a la revolució. Aquest congrés, reunit molt ràpidament per iniciativa de les seccions de dones del partit i preparat per una quinzena de camarades, va trobar un ressò molt important entre les dones treballadores: 1.147 delegades van afluir en efecte de totes les províncies de Rússia tot i els preparatius extremadament precipitats (amb prou feines un mes abans de la reunió del congrés).” (p. 276)

El congrés va adoptar una resolució insistint en la necessitat de l’activa participació en les activitats que demanés la defensa del procés revolucionari, on deia: “Cada obrer, cada obrera ha de convertir-se en un soldat de la revolució, disposat a entregar totes les seves forces pel triomf del proletariat i el comunisme; en conseqüència, la tasca principal de l’obrera és la participació més activa en totes les formes i aspectes de la lluita revolucionaria, tant en el front com a la rereguarda, tant en la propaganda i l’agitació com en la lluita armada directa…” (Armand, 1920).

Fruit d’aquesta conferència va ser la creació del Zhenotdel o Departament de la Dona del Partit Bolxevic, que va posar en marxa iniciatives com la creació d’assemblees de delegades de les treballadores que es reunien de dues a quatre vegades al mes. Les delegades eren representants de les dones de totes les fàbriques i tallers d’un districte determinat i la seva missió era escoltar les reclamacions i necessitats de les seves companyes, a més de participar activament en totes les campanyes empreses pel Partit i els soviets.
Una forma superior de participació
La Revolució d’Octubre ens va deixar grans lliçons sobre la creació d’una nova societat. L’Estat obrer va intentar resoldre des del primer moment els problemes més apressants de les dones, acabant amb les lleis més retrògrades i fent les primeres demostracions en la construcció d’una societat més justa.

Les accions d’organització que van tenir lloc a l’estat soviètic es van estendre al conjunt de la Internacional. La participació i organització de les dones va continuar amb la ferma convicció de què la resta de països havien de seguir l’exemple del que passava a Rússia, però la burocratització de l’Estat soviètic i el retorn al capitalisme van acabar amb aquestes conquestes.

Cap societat capitalista ha aconseguit igualar el nivell de participació i el poder que van assolir les dones durant aquest període. Per més que les lleis s’hagin promulgat o s’hagin creat institucions, la participació i capacitat de decisió de les dones continua sent un element restringit a un sector minoritari i privilegiat.

I és que les causes fonamentals perquè existeixin aquestes bretxes segueixen estant-hi, la situació de la dona obrera fins ara segueix estant subjecta a l’economia domèstica i és per això que la democràcia burgesa s’ha mostrat incapaç de respondre a les seves necessitats. El III Congrés de la Internacional explicava que “el dret electoral no suprimeix la causa primordial de la servitud de la dona en la família i a la societat, i no soluciona el problema de les relacions entre els sexes. La igualtat no formal sinó real de la dona només és possible sota un règim en el qual la dona de la classe obrera sigui la que posseeixi els seus instruments de producció i distribució, participi en la seva administració i tingui l’obligació de treballar en les mateixes condicions que tots els membres de la societat treballadora. En altres termes, aquesta igualtat només és realitzable després de la derrota del sistema capitalista i el seu reemplaçament per les formes econòmiques comunistes.” (Internacional Comunista).

És per això que la causa de la República soviètica és tan exemplaritzant en aquest aspecte. Va demostrar el que significava dur a la pràctica la tasca de convertir a les obreres i camperoles en veritables administradores d’un Estat. Lenin, en aquest aspecte, deia que: “A l’antiga societat capitalista, per ocupar-se de la política feia falta preparació especial, motiu pel qual era insignificant la participació de la dona en la vida política, inclús en els països capitalistes més avançats i més lliures. La nostra tasca consisteix a fer que la vida política sigui assequible per cada treballadora. Des del moment en què queda abolida la propietat privada de la terra i de les fàbriques ha sigut derrotat el poder dels terratinents i els capitalistes, les tasques de la política per la massa treballadora i les dones treballadores passen a ser senzilles, clares i plenament assequibles per a tots. En la societat capitalista, la dona està en tal situació de manca de drets, que la seva participació en la vida política és mínima en comparació amb l’home. Perquè aquesta situació canviï, cal que existeixi el poder dels treballadors, i aleshores les tasques principals de la política es reduiran a tot allò que directament afecti el destí dels mateixos treballadors.” (Lenin, 1919).

És per això que la Revolució Russa dóna grans lliçons sobre les limitacions dins la democràcia burgesa. Ni les quotes de participació, ni les representacions per decret, podran igualar mai la participació de les dones obreres i pageses a l’Estat soviètic. La plena llibertat i emancipació de les dones només es podrà assolir quan, a través de l’economia col·lectivitzada, aquestes es puguin situar al capdavant, lliures de tota opressió i explotació.
BIBLIOGRAFIA:
Armand, I. (1920) La mujer en la Rusia soviética. Boletín comunista, primer año, núm. 17. Firmat amb el pseudònim d’Hélène Blonina.

Frencia, C. y Gaido, D. (2016) El marxismo y la liberación de las mujeres trabajadoras: de la Internacional de Mujeres Socialistas a la Revolución Rusa. Santiago, Xile: Ariadna Ediciones.

Internacional Comunista 1919-1922, Los cuatro primeros congresos de la Internacional Comunista, Buenos Aires: Segle XXI.

Kollontai, A. (1921) Mujer, historia y sociedad. Barcelona, Espanya: Editorial Fontamara.

Lenin, V.I. “Discurso en el primer congreso de obreras de toda Rusia”. Izvestia del CEC de toda Rusia, núm. 253, 20 de nov, 1918, en Lenin, la emancipación de la mujer. Recopilación de artículos. Moscou, Rússia: Editorial Progreso.

Lenin, V.I. (1919) La tareas del movimiento obrero femenino en la República Soviética. Pravda, núm. 249, 6 de nov, 1919, en Lenin, la emancipación de la mujer. Recopilación de artículos. Moscou, Rússia: Editorial Progreso.

Serébrennikov, T. (1943) La Mujer en la Unión Soviética. Moscou, Rússia: Ediciones en Lenguas Extranjeras.