Les ganes de lluitar i construir un futur millor són moltes i representen grans reptes. Com construir la força col·lectiva necessària per a exigir els nostres drets? Oblidem les imatges que ens ofereixen les pel·lícules que no tenen res a veure amb les nostres vides reals. I sobretot, que no ens serveixi d’exemple la passivitat dels grans sindicats (CCOO i UGT) envers el govern del PP, que han mirat cap a una altra banda, sense convocar ni una vaga general els últims anys a Espanya, amb tot el que està passant.

Hi ha milers i milers de treballadors/es del Telemarketing (i també de la resta de sectors) que estan fartes de les seves condicions laborals i la seva progressiva precarització; el cost de la vida segueix encarint-se i el nostre poder adquisitiu és cada vegada menor mentre que les empreses es pugen al carro de la “Crisi” per obtenir beneficis milionaris.Les grans empreses multinacionals proveïdores de serveis i les xarxes de petites empreses subcontractades segueixen un mateix patró d’explotació. El nostre sector és capdavanter en precarietat, rotació i salaris de misèria, i el “sindicalisme” oficial no és aliè a aquesta situació, signant convenis de misèria sense consultar als treballadors/es o EREs i ERTEs (com l’any passat a Extel Contac Centers; UNISONO; Sitel Iberica; GSS, Transcom…).

Hem d’acabar amb aquest sistema d’explotació humà, hem de ser conscients que avui més que mai tenim l’obligació moral d’unir-nos, organitzar-nos i lluitar, lluitar per nosaltres, en definitiva… lluitar per la nostra classe.

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

Enfront dels “endevins”, que desanimen les treballadores més lluitadores i combatives, nosaltres, a Co.Bas, NO ENS RENDIM NI ENS RENDIREM! Els hem demostrat tant a les empreses com a la burocràcia sindical que SÍ QUE ES POT! Només quan els treballadors i treballadores s’uneixen, perden la por, s’organitzen i estan disposats a lluitar, és quan s’arriben a acords i s’aconsegueixen millores.

La nostra experiència ens ha fet comprendre que, sense la mobilització dels treballadors/es no tenim la força suficient per conquerir drets, per això hem entès que cal analitzar el context actual, treure conclusions i crear una consciència col·lectiva capaç d’unir als treballadors i treballadores, una consciència de classe. Això va fer-nos donar un gir de 180 graus a l’acció sindical que avui dia tant falta als sindicats, i després de convocar una vaga a l’empresa Transcom, específicament per al centre de treball de San Fernando, es va aconseguir arribar a un acord històric entre
Transcom i Co.bas, millorant els plans d’incentius dels serveis comercials d’Orange. Tenint, a més, altres conflictes oberts a Pozuelo, i als diferents centres de treball de Transcom, han estat els mateixos treballadors i treballadores en assemblees els qui volen seguir endavant amb la lluita, després de comprendre que junts i juntes som més fortes, que quan els treballadors i treballadores s’organitzen i es mobilitzen és quan realment la Patronal i la Burocràcia sindical veuen perillar els seus privilegis i tremolen de debò.

El sector del Telemarketing en dades

Segons l’informe anual de l’Associació patronal de Contac (ACE), les empreses van moure el 2016 un volum de negoci de 1.723,96 milions d’euros…

Les empreses de l’ACE donen feina a 70.525 persones (el càlcul global és de 90.000); el 72% són dones; el 32,87% dels treballadors/es tenen titulació universitària.

La gran majoria (57.262) treballem a les 105 Plataformes existents i 10.500 treballen fora de l’Estat espanyol.

Els baixos salaris, els ritmes infernals de treball i el tipus de contractes fan que la temporalitat superi el 70%.

El conveni estatal subscrit per CCOO i UGT el passat mes de juliol, va tornar a perpetuar els salaris de misèria (salaris mitjans de 700 euros) i van presentar com un “triomf” l’augment de l’1,6% per aquest any i del 0,5% per a cadascun dels dos següents.