Portem vora tres anys amb els governs del “canvi” en alguns ajuntaments importants com el de Madrid o Barcelona. Una de les seves grans banderes programàtiques era la remunicipalització dels serveis públics. Avui en dia, aquesta tasca segueix pendent. Des de Corrent Roig apostem per la municipalització de tots els serveis, però no a qualsevol preu, sinó amb la lluita del conjunt de les i els treballadors, perquè l’objectiu és conquerir serveis de qualitat, públics, gratuïts i amb condicions laborals dignes. La lluita és l’únic camí per a la remunicipalització.

 

Parlem amb la Felicia, treballadora del SAD (Servei d’Atenció Domiciliaria) de Barcelona, un servei que estava a càrrec de l’Ajuntament però que des de fa anys es troba en mans d’empreses privades.

El vostre sector està format, majoritàriament, per dones que fan tasques de cures. Quina és la vostra situació?

Els contractes són a jornada parcial, és a dir, tota jornada que no arriba a completa. En el nostre sector laboral, la jornada completa és de 37 hores. Aquestes 37 hores, avui les tenen majoritàriament les companyes de més antiguitat. L’empresa culpa d’aquesta situació a l’Ajuntament, i l’Ajuntament culpa a l’empresa. La situació també ve donada, segons ells, per les característiques dels serveis i depenent de la disposició de cada usuari. La gran majoria de les persones no volen que entrin a casa seva a les set del matí. Nosaltres defensem que sí que es pot fer un horari complet, perquè hi ha persones enllitades que quan anem a atendre-les ja es troben en males condicions. Aleshores, es pot i s’ha de posar un servei de bon matí. Un problema és aquest, que és el que fa referència a la franja horària i la convivència amb l’usuari. Però per a nosaltres el problema és que no podem seguir amb una jornada parcial amb la qual nosaltres cobrem molt menys, perdent drets a l’hora de cotitzar, i cada vegada es fan contractes de menys hores. Hi ha persones amb contractes amb molt poques hores, que es gasten el salari només en el transport fins a Barcelona, és vergonyós. Si com diuen ells, una jornada completa de 37 hores no recull els horaris dels usuaris, demanem que la rebaixin a 35 i totes amb jornades completes. Perquè si anteriorment s’ha fet, ara també es pot fer.

 

Les companyes del SAD de Jaén van aconseguir la municipalització a través de la lluita. Quina perspectiva teniu vosaltres?

Nosaltres sobre les perspectives de municipalització, hi ha treballadores que sí que volen la municipalització perquè creuen que, pel fet de pertànyer a l’Ajuntament, tot canviarà. Però el fet de municipalitzar sense un conveni digne que ens representi ens deixa en el mateix. Si l’únic que volem canviar són els patrons, a mi què m’importa tenir de patró a l’Ajuntament o tenir de patró a Accent Social, si les meves condicions laborals, si la meva contractació serà la mateixa? El que necessitem són jornades completes, conveni digne, amb un salari digne, que ens comptin el temps de desplaçament real i no amb Google Maps, i amb descansos. Que abans es funcionava així, això vol dir que sí que es pot fer, però es viu amb la necessitat d’anar guanyant més, estrenyent al treballador.

 

En què podem ajudar?

Demanem ajuda per a les mobilitzacions, representacions per fer volum de personal. Perquè com tenim un treball tan precari i tan mal pagat, tenim companyes amb contractes de 20 hores, i aquestes persones no poden permetre’s fer vaga. Jo no puc exigir a una treballadora amb aquestes condicions, amb fills petits, que vingui a fer vaga, i ja que ara no podem comptar amb les nostres companyes, ens podeu ajudar amb la vostra representació.