Per Soraya Misleh

Els prop de dos milions de palestins que viuen a Gaza, a la Palestina ocupada, van viure una més de les seves moltes nits de terror. Bombardejos massius israelians es van registrar a partir d’aquest dijous (14) i van deixar quatre palestins ferits. L’Estat d’Israel va llançar atacs aeris a més de cent “blancs” al sud de l’estreta franja. Com és costum, al·leguen que es va tractar d’una represàlia al llançament de dos míssils per part d’Hamàs -que el nega-, que suposadament havien aconseguit Tel Aviv. Cap víctima o confirmació d’autoria, només una excusa habitual per a promoure una nova massacre com a propaganda electoral.

Davant la denúncia de corrupció del primer ministre Benjamí Netanyahu, el plet israelià es va anticipar per al 9 d’abril, el mateix dia del genocidi sionista al poble palestí de Deir Yassin el 1948, any de la Nakba (catàstrofe palestina amb la creació de l’Estat d’Israel per mitjà de neteja ètnica).

L’ofensiva serveix com a propaganda electoral i és aprovada fins i tot pel principal competidor de Netanyahu, Benny Gantz. Amb la mira posada en els vots a ser conquistats sota la sang de palestins, es va afanyar a afirmar que Israel ha d’actuar de forma “severa”. Com era d’esperar, el govern brasiler no va trigar a fer cor, en condemnar els presumptes atacs a Israel, així com als Estats Units. Com un bon aliat sionista, Bolsonaro premiarà l’ocupació amb nous acords. Està programat un viatge al final d’aquest mes a Tel Aviv per a reunir-se amb Netanyahu.

Una mostra que les vides palestines no importen a Bolsonaro, la qual cosa té sentit per a algú que es destaca per declaracions prejuicioses. La visita té lloc enmig de la intensificació de bombardejos a Gaza els últims mesos.

Bombardejos com aquest s’han accentuat a Gaza els últims mesos. Entre l’11 i 13 de novembre de 2018, Israel va llançar una pesada ofensiva sota el mateix fals pretext de resposta i “defensa”. “Defensa” de qui ocupa el territori palestí. Sota aquest argument descarat, els atacs aeris criminals a comptagotes s’han tornat més freqüents en la mesura que s’aproximen les eleccions israelianes, com alerten diversos analistes.

Setmanalment, les bombes de gas es llancen i els franctiradors sionistes apunten al capdavant dels palestins que protesten contra el cèrcol inhumà al qual estan sotmesos fa gairebé 12 anys a la franja de Gaza i el legítim dret de retorn dels refugiats a les seves terres. Des del 30 de març de 2018, es realitzen tots els divendres aquestes manifestacions, com a part de la Gran Marxa del Retorn. Fins al moment, van ser més de 250 morts i 25 mil ferits. Excepcionalment aquesta setmana les protestes van ser suspeses, davant la imminència d’una massacre israeliana.

La situació a Gaza és dramàtica. La població enfronta una greu crisi humanitària en funció del cèrcol inhumà, agreujada pels bombardejos i massacres constants. La resistència, no obstant això, no es corba. Promet manifestacions gegantesques el 30 de març pròxim -Dia de la Terra per als palestins, en homenatge als màrtirs que protestaven a Galilea, el 1976, contra la presa de les seves terres per Israel-.

Els palestins persisteixen i resisteixen, per mitjà de la seva memòria col·lectiva, i per la seva presència incòmoda al colonitzador, per mitjà de la bravesa dels nens que llancen pedres contra tancs, de la denúncia dels crims israelians. Pedres, poemes, pandorgues incendiàries i altres “armes” improvisades, de la forma que sigui possible. És urgent donar suport a aquesta heroica resistència i envoltar Gaza de solidaritat incondicional activa a tot el món.