El dijous 31 de novembre l’Audiència de Barcelona feia pública la sentència del judici de La Manada de Manresa’. Una sentència que no només absol a un dels acusats, sinó que condemna als cinc restants a penes d’entre 10 i 12 anys per “abusos sexuals” en lloc de per violació.Per Corriente Roja

Amb aquesta infame sentència torna a quedar de nou al descobert que el problema no és només de tal o tal altre jutge, que també ho és, sinó de les lleis i el sistema judicial sencer, fet com un vestit a mida d’una justícia masclista, al servei dels rics i poderosos.

Des de Corrent Roig ens sumem a l’ona de ràbia i indignació. Així és la vara de mesurar d’aquest sistema judicial. Censura, reprimeix i persegueix als que lluitem contra les retallades i la injustícia o pel dret a decidir mentre protegeix a corruptes i violadors. Només cal contrastar les penes de presó als qui van convocar un referèndum a Catalunya o els joves d’Altsasu amb les que s’imposa a manades de violadors o assassins de dones.

Mentre una dona és violada cada vuit hores i no existeixen protocols d’atenció a les víctimes en la majoria de les CCAA, són ja cinquanta dones assassinades per les seves parelles o exparelles en el que va d’any i 1.026 des que van començar a comptabilitzar-se en 2003.

Després de l’últim Consell de Ministres, la vicepresidenta del Govern i ministra d’Igualtat en funcions, Carmen Calvo, més preocupada per la campanya electoral i els pròxims resultats declarava després de la fallada de l’Audiència de Barcelona: “El Govern no comenta sentències i la seva posició és molt coneguda en aquest assumpte” i després afegia que “el posicionament de l’Executiu és clar respecte a les modificacions legals que cal fer en aquest sentit”.

L’esbombat “respecte” per una decisió judicial que “no comparteixen” no és imparcial. Suposa defensar per sobre de tot aquesta llei i aquest ordre masclista i franquista i no a la jove agredida.

Si una decisió judicial és injusta o aberrant, no es pot “acatar ni respectar”. Només cal repudiar-la, posicionar-se en contra d’ella o instar a desobeir-la si és el cas.

Redoblar la lluita fins a acabar amb tanta impunitat

Cal continuar sortint als carrers, no callar enfront de sentències infames com aquesta i exigir la seva revocació.

Exigir totes les mesures necessàries per a protegir a les dones, sense permetre que s’escudin en els límits d’uns pressupostos de misèria, un Codi Penal i uns jutges masclistes i franquistes.

Al nostre judici cal construir un pla d’urgència que ha de ser recolzat i impulsat pel conjunt d’organitzacions obreres, populars i estudiantils basat en les següents mesures:

1.- Modificació immediata del Codi Penal, qualificant com a delicte de violació tota relació sexual no consentida: NO és NO.

2.- Depuració del sistema judicial començant per la inhabilitació de els/les jutges implicats en les sentències de “Les Manades”.

3.-Elecció democràtica de fiscals i jutges pels ciutadans/es.

4.-Generalització del Jurat, garantint formació a la població i en concret contra el masclisme.

5.- Formació en violència masclista de tot el personal que atén a les qui la pateixen, tant en l’àmbit judicial i policial com en el social o sanitari.

6.- Educació sexual i en valors d’igualtat obligatòria a les diferents etapes educatives, que acabi amb els prejudicis i estereotips masclistes i amb la tolerància social cap a qualsevol forma de violència masclista.

7.- Promoció a tots els espais públics de l’autodefensa de les dones enfront de les agressions.

8.- Augment de fons en els Pressupostos de l’Estat per a recursos i protocols d’atenció sanitaris per a dones que pateixen agressió sexual.

9.- Per una cultura que promogui el respecte i la llibertat de l’altre/a en la seva diversitat i no la cossificació i l’hipersexualització del cos de les dones.

  1. Cap govern supeditat a la UE i a aquest règim hereu de les institucions centrals del franquisme resoldrà cap d’aquestes mesures.

L’única manera de guanyar-les és redoblant la lluita al carrer i la mobilització, però només un govern obrer i popular, serà capaç de posar aquestes en marxa i portar-les fins al final.