Dos anys després de la seva aprovació, el 75% de les mesures del Pacte d’Estat contra la violència masclista segueixen sense executar-se. Entre elles, l’ampliació del concepte de violència de gènere, imprescindible per a permetre a moltes dones l’accés als recursos de protecció i atenció previstos o per a considerar com a víctimes a les qui són assassinades fora de l’àmbit de la parella. 

També persisteixen les diferències entre jutjats i CCAA a l’hora d’atorgar ordres de protecció. I les dones en situació irregular que denuncien agressions sexuals segueixen sense tenir garantia de no ser expulsades. 

Mentrestant, 51 dones han estat assassinades a l’Estat Espanyol en el que va d’any, la pitjor dada des de 2011. Es produeix una violació cada vuit hores i moltes no denuncien, s’han registrat 63 agressions sexuals múltiples que són part de la cultura de la violació d’una societat estructuralment masclista i que no han parat de créixer des de 2016.

 

Fartes de discursos!

El PSOE, guanyador d’aquestes eleccions, té entre les seves promeses electorals el posar en marxa –aquesta vegada sí- les més de 200 mesures contingudes en el Pacte d’Estat contra la violència masclista, canviar el Codi Penal perquè «només sí sigui sí”, aprovar una llei de violència sexual o una llei contra el tràfic de dones i abolir la prostitució.

No obstant això, la realitat (i anys de govern del PSOE) ha demostrat que no n’hi ha prou amb crear cada vegada més lleis, que a més de trigar mesos a ser aprovades pels vaivens parlamentaris, després queden en paper mullat per falta de pressupost o voluntat política. El flamant Pacte d’Estat aprovat per totes les forces polítiques, menys Vox, no acabarà amb la violència a les dones perquè no va a l’arrel de les condicions materials que les fan vulnerables davant ella. Tampoc serveix de res modificar el Codi Penal si no es depura aquesta justícia patriarcal, que és qui s’encarrega d’aplicar i interpretar les lleis. Una justícia que mentre ens victimitza doblement i exigeix de les dones una conducta i actitud “heroiques” davant una agressió sexual, protegeix als violadors i maltractadors i dicta les seves sentències en funció del comportament de les seves víctimes, com va demostrar la recent i vergonyosa sentència de la Manada de Manresa.

El discurs abolicionista del PSOE per a acabar amb la prostitució, que és una de les pitjors formes de violència contra les dones, és pura hipocresia i cinisme mentre no estiguin disposats a enfrontar l’entramat empresarial, jurídic i financer que la sosté ni a desobeir les polítiques de control de fronteres de la UE, que promouen el tràfic il·legal de persones per a la trata.

 

Ni un pas enrere en drets d’igualtat!

Que ens escoltin el bloc parlamentari de Vox! No permetrem que continuïn negant o minimitzant la violència masclista, que NO ÉS NOMÉS violència intrafamiliar! Fem una crida a tota la classe treballadora a no deixar-se engalipar per la seva demagògia i el seu populisme barat. El combat a la ultradreta no serà de la mà d’aquest nou govern sinó malgrat ell. L’única manera d’aturar-lis els peus és continuar combatent als carrers, als centres de treball i estudi, el seu discurs racista, homòfob i masclista, ple de mentides i tergiversacions de la realitat al qual ni UP ni PSOE van plantar cara durant la campanya. Un discurs que té l’únic objectiu d’enfrontar a la classe treballadora entre si i afeblir-la enfront dels nous atacs que ja prepara la burgesia a la qual serveixen.

Govern progressista? Exigim recursos immediats contra tota violència masclista!

En menys de 48 hores, PSOE i Podemos van arribar a un preacord de govern el contingut del qual haurà de conèixer-se en aquests dies, però que, per la seva ambigüitat, fa més por pel que calla, que pel que diu. Malgrat les promeses electorals de totes dues formacions referent a la igualtat, tots els partits amb representació parlamentària saben que tenen les ales tallades per un deute públic que ronda el 100% del PIB i unes reformes estructurals que li exigeixen continuar aplicant des de la UE, per la qual cosa la vida de les dones seguirà sense ser prioritat ni una «emergència d’estat».

 

Que la lluita no pari!

Nosaltres no tenim CAP confiança en el nou govern. Però li exigim al costat dels qui sí la hi tinguin recursos immediats contra tota violència masclista i la depuració d’aquest sistema judicial masclista i franquista.

Les mesures que necessitem, les hem de continuar barallant des de l’organització, la mobilització i la lluita als carrers de tota la classe treballadora amb les dones al capdavant. Enfront de sortides parlamentàries que ens porten a l’atzucac d’unes institucions heretades del franquisme, creiem és necessari construir una esquerra revolucionària que defensi els drets de les dones i que sigui capaç de plantejar una alternativa política electoral, però sobretot en el terreny de la lluita de classes. La lluita de les dones contra la violència masclista està unida a la lluita per derrotar aquest règim corrupte que no és capaç de garantir cap dels drets democràtics, ni el dels pobles a decidir sobre el seu futur, ni els d’igualtat de la dona. Et convidem a sumar-te a Corrent Roig i treballar juntes per a això.

 

 I aquest 25N sortirem als carrers en tot l’Estat per a exigir:

è Augment dràstic del pressupost per a prevenció, atenció i protecció contra tota forma de violència masclista, incloent formació especialitzada per a les i els professionals que atenen les dones i menors víctimes.

è Depuració d’un sistema judicial ple d’estereotips i prejudicis masclistes, herència del franquisme.

è Modificació immediata del Codi Penal, qualificant com a delicte de violació tota relació sexual no consentida: NO és NO.

è Més cases d’acolliment. Habitatge i ocupació garantida per a dones maltractades.

è Educació sexual i en igualtat a l’escola pública, que combatin el masclisme i la LGBTIfobia. Fora l’Església de l’educació pública, prou retallades en educació i derogació de la LOMCE.

è Per una cultura que promogui el respecte i la llibertat de l’altre/a en la seva diversitat i no la cossificació i hipersexualització del cos de les dones.

è Fora les dues reformes laborals del PP/PSOE. Ocupació i salaris dignes. Igualtat salarial Ja!!!

è Augment de la despesa social. Serveis públics i de qualitat que ens descarreguin de les tasques de cures. Bugaderies i menjadors públics.