El 5 de maig, es compleixen 200 anys del naixement de Karl Marx, a Trèveris, Alemanya. Va ser, sense dubtes, un dels homes més influents en la història dels segles XIX, XX i XXI. Juntament amb Friedrich Engels, el seu amic i camarada d’elaboració teòrica, política i militància al llarg de la seva vida, van construir un corrent de pensament i d’acció (el marxisme) que avui en dia es manté més vigent que mai.

Per Alejandro Iturbe

Inclou, per descomptat, els seus estudis crítics sobre l’economia capitalista i les seves lleis de funcionament. Especialment, “El Capital”, una obra monumental que no va arribar a completar però que així i tot no ha estat superada (encara que si que ha estat complementada per altres treballs com el llibre sobre l’imperialisme de Lenin). Qui vulgui entendre amb profunditat la situació actual del capitalisme (i la necessitat de superar-lo com a estadi del desenvolupament-econòmic social de la humanitat) ha de partir imprescindiblement d’aquestes elaboracions de Marx.

També estan els seus nombrosos escrits filosòfics. Fonamentat en una concepció materialista, Marx combat les visions idealistes i els enfocs religiosos de la història. Al mateix temps, treu al materialisme de la camisa de força de la metodologia mecànic-formal en què estava empresonat i l’eleva a un nivell superior al incorporar-li les eines de la dialèctica, construint així una síntesi, fins ara no superada, de construcció del pensament per a comprendre la realitat: el materialisme dialèctic.
Finalment, trobem el cos central de les seves idees que ordena totes els seus múltiples i complexes elaboracions: el Marx militant revolucionari. Un camí que s’inicia amb una premissa filosòfica en la seva joventut: “Fins ara els filòsofs s’han limitat a interpretar el món però del que es tracta és de transformar-lo” (XI Tesis sobre Feuerbach, 1845). Aquesta conclusió de la necessitat de transformar el món capitalista el va portar, a través d’un estudi científic de la realitat, a una altra conclusió, expressada en el Manifest Comunista (1848): el subjecte d’aquesta transformació històrica és la moderna classe obrera desenvolupada pel capitalisme. I camí per aconseguir-ho és el de la revolució: la presa del poder a través de la insurrecció de la classe obrera i la destrucció de l’estat burgès com a inici de la transformació radical de les bases econòmiques i socials per a arribar primer a una societat socialista i, més tard, a la societat comunista.

A partir d’aquí, des de que funda juntament amb Engels la Lliga dels Comunistes (1847), ell intervé i ajuda a orientar (o debat amb altres corrents el que considerava l’orientació necessària) els processos més importants d’organització i lluita de la classe obrera de l’època, com la fundació de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT o Primera Internacional, en 1864) i el primer intent de revolució obrera (la Comuna de París en 1871).

La Comuna va ser derrotada. El mateix Marx va escriure conclusions i lliçons que calia extreure sobre els errors comesos en aquesta experiència. Desenvolupant aquestes conclusions i aportant noves consideracions, una nova generació dels seus deixebles (Lenin i Trotsky) dirigiran, en 1917, la primera revolució obrera triomfant i la construcció del primer estat obrer de la història. El balanç d’aquesta experiència i el seu curs posterior continuen sent avui objecte d’intens debat. Però és part inseparable de l’actual llarg camí que va iniciar Marx.
Els ideòlegs del capitalisme i els seus periodistes en nòmina van pretendre, en la dècada de 1990, afirmar que, tal com deia irònicament una cançó de Joan Manuel Serrat, “Marx estava mort i enterrat” perquè el “capitalisme havia triomfat”. El curs posterior de la realitat capitalista va demostrar que, lluny d’aquesta fanfarronada literària, les seves anàlisis i conclusions conserven una vigència absoluta i els seus treballs han de ser estudiats més que mai (com a mínim per a comprendre la realitat).

Alguns supòsits “marxistes” han pretès esterilitzar al Marx revolucionari, deformant les seves idees per a proposar “humanitzar el capitalisme”. Uns altres ens diuen que l’aspecte revolucionari de les seves propostes continua sent vàlid però que per a aplicar-les en un futur indeterminat. Ens proposen que la tasca actual és “democratitzar” al capitalisme… i acaben ajuntant-se amb els anteriors.

Pel contingut profund de la seva elaboració teòrica i de la seva acció política, estem segurs que Marx repudiaria aquestes propostes, amb la profunditat, la duresa i també la ironia que el caracteritzaven en les polèmiques.

Per part nostra, continuem sent orgullosament “marxistes ortodoxos”. És a dir, intentem ser marxistes en el pensament i també marxistes en l’acció de “transformar el món” amb la lluita de classes a través de la revolució obrera i socialista.