Testimoni que ens arriba de les treballadores del Museu Nacional d’Art Reina Sofia-Madrid
Pots fer-nos arribar el teu testimoni per al blog “Trabajadorxs en Kuarentena” a contacto @corrienteroja.net.

Som controladors de sala (vigilants), tant personal laboral com a funcionari fixe i interí. Excepte nosaltres i el personal administratiu, taquilleres, biblioteca i art i restauració, que depenem del 4t Conveni de l’Administració General de l’Estat, la resta de treballadors/es està externalitzat des de fa anys (vigilants jurats, neteja i àrees culturals).

Any rere any, la nostra plantilla ha vist reduïda la seva quantia perquè l’estratègia de la direcció de Recursos Humans és també l’externalització del servei, com es fa en centres culturals i museus privats. Alhora, augmenten els contractes temporals a través de la implementació de bosses laborals bianuals, amb parades de llarga durada facilitades pel SEPE/INEM prèvia selecció.

Som un 90% dones majors, d’entre 55 a 65 anys; fixes 80, interines 37, laborals 800. De les interines tenen contracte amb més de tres anys i fins a cinc anys 11. Quatre d’elles de més de 60 anys. Les laborals-temporals tenen contractes d’entre 240€ (diumenges i festius), 400€ (mitja jornada) i poc més de 800€ (al 87% de la jornada) durant 6 mesos com a màxim. Totes tenen més de 55 anys d’edat. Són contractes fraudulents perquè es fan sobre la ficció d’esdeveniments-exposicions per obra i servei anomenats “Micro-relats NºX”. En realitat, treballem en totes les sales, ja sigui al fons fixe i permanent del Museu o a les seves col·leccions, com poden ser les exposicions de temporada. Aquestes últimes, any rere any, s’han vist reduïdes a la meitat i espaiat en el temps amb la qual cosa la bossa laboral que és rotativa i per cognom s’ha convertit  en un abús extra perquè se’ns contracta amb condicions curtes  i molt possiblement un sol cop, donada la quantitat de treballadors/es de la bossa laboral. Aquesta política de contractació porta a la divisió per sectors i serveis de les treballadores.

Tot això és avalat, al mateix temps, pels representants sindicals (UGT-CCOO-CSIF) que diuen defensar els nostres drets però que, a l’hora de la veritat, defensen la política de l’administració del museu i el seu propi quiosquet, ja que ens necessiten en cada elecció per a perpetuar les seves butaques. Una dada: els laborals-temporals poden participar en les eleccions sindicals votant però no poden presentar-se com a candidats, encara que som l’absoluta majoria de la plantilla de sala.

Ara mateix amb la crisi sanitària i tancats tots els museus s’han suspès tots els contractes i la política de l’administració a futur immediat amb la “desescalada” és de no renovar cap contracte. És a dir, la bossa laboral 2019/2021 s’ha tancat quan la promesa verbal en assemblea informativa de la segona setmana de març era prorrogar aquests contractes. També s’impedirà treballar a les treballadores de més de 60 anys (proposta de la UGT, que va guanyar les eleccions internes l’any anterior) i es farà el test del Covid-19 a totes les treballadores una vegada obri de nou el museu.

Però no hem d’oblidar el personal “essencial” que, encara que el museu estigui tancat, continuen treballant en condicions perilloses per a la seva salut. Aquest és el cas dels vigilants jurats i del personal de neteja, tot personal externalitzat, que han vist reduïts els seus contractes perquè ara les jornades s’han reduït i espaiat  i el personal per torns va girant, segons necessitats. Tot això, mentre tot el departament de personal teletreballa des de les seves cases.

Resumint la situació: per efecte de la pandèmia, la política laboral “post-pandèmia” serà discriminar a tota treballadora major de 60 anys com a personal de risc que ja no es contractarà. Possiblement el mateix passarà amb les funcionàries interines, 11 d’elles en frau llei per tenir contractes continuats d’entre 3 i 5 anys d’antiguitat.

Però ni les funcionàries fixes es salven: totes elles, davant el tancament temporal del museu, els han suspès les prestacions d’acció-ajuda social i els xecs d’esmorzar, a més de no pagar els festius.

És important aclarir que això no succeeix tan sols al museu Reina Sofia. Tots els museus dependents del Ministeri de Cultura a nivell de l’estat tenen una situació similar. Un cas a part és el del Museu del Prat ja que té un conveni específic independent de l’administració general (encara que tampoc es salvarà del virus i de les seves conseqüències laborals).

Com veiem el panorama és negre per a les treballadores de Museus ja que s’aprofundirà l’explotació i s’estendrà la discriminació per edat. Serà més necessària que mai l’organització unitària tant sindical com política per a defensar-nos de la pròxima onada de “museus sense visitants”, amb jornades reduïdes, menys personal i “espais controlats”.

  • Cap acomiadament ni rescissió de cap contracte laboral
  • Cobertura al 100% de l’atenció sanitària per Covid-19 a càrrec del Museu
  • Devolució de les ajudes socials i salaris descomptats durant la crisi
  • Continuïtat i pròrroga de l’actual borsa laboral de temporals fins a 2022
  • Constitució d’un comitè d’emergència de les treballadores de tot el museu amb poder de decisió i negociació davant les autoritats
  • Convocatòria d’assemblees virtuals per a discutir i resoldre el pla de lluita

La lluita continua per una vida que mereixi ser viscuda.

Per l’auto-organització democràtica de les treballadores. Per la defensa de la nostra cultura.