El combat al masclisme i el dret a decidir del poble català

Comparteix-ho

Amb les eleccions del 155, Rajoy i la monarquia, no podem acabar amb el masclisme!

Gemma Gutierrez

Assistim a una situació política excepcional. Hem viscut un veritable aixecament popular a Catalunya, que es va iniciar el 20 de setembre, quan un torrent de gent va sortir al carrer contra els registres de les Conselleries i les detencions practicades per la guàrdia civil. El moviment desencadenat ha tingut els seus punts culminants, fins ara, durant els dies 1 i 3 d’octubre i el 8 de novembre. L’1-O va ser un alçament popular que va garantir el referèndum, fent front a una repressió salvatge i indiscriminada i desoint les crides de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a “no resistir”.

La repressió no ha cessat, amb les detencions de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, d’Oriol Junqueres i les 8 conselleres, les constants identificacions i la gran presència de les forces d’ocupació arreu del territori català. L’aplicació del 155 mostra la resposta amb mètodes propis d’una dictadura del règim del 78, amb el Govern de Rajoy al capdavant i el suport del PSOE i C’s, jutges, policies, militars, mitjans de comunicació, davant la voluntat d’un poble a decidir el seu destí.

No als seu pactes: Més despesa pública per a combatre la violència masclista!

La intervenció per part de l’Estat a les finances de la Generalitat va suposar el bloqueig de 10 milions d’euros que anaven destinats a ajudes pels col·lectius més oprimits de la societat, sent les dones una de les grans afectades. Mentre tant, el nou “Pacte d’Estat contra la violència masclista”, és una acord que segueix sense reconèixer moltes actituds opressives, és absent de pressupost i sense dates d’execució. Aquesta és l’horrible resposta del règim monàrquic davant l’actual i preocupant situació d’augment exponencial de la violència masclista que portem patint des de fa anys. Ja són 44 els feminicidis registrats a l’Estat Espanyol (segons dades oficials), dels quals 8 han estat a Catalunya durant el 2017. Per tot això, és més necessari que mai reforçar la lluita contra el règim del 78, perquè els mateixos que parlen de pactes contra el masclisme són els mateixos que retallen; els que parlen de diàleg són els mateixos que reprimeixen.

Prou feminicidis: L’Estat, el Govern i les institucions són responsables!

La il·lusió provocada per la declaració d’independència del 27 d’octubre va durar poques hores. La declaració de la República Catalana va ser fictícia i el mandat popular va ser traït. El govern de Puigdemont va renunciar a tota resistència real al 155 i van acceptar la derrota sense lluitar, entregant les institucions catalanes i supeditant-se i legitimant les eleccions imposades del 21-D.

El govern i les institucions estan portant cap a l’acceptació del 155 i a la sustentació del règim monàrquic, amb la participació de les pròximes eleccions que no són res més que una estafa. No podem confiar en aquells que davant la mobilització i la força del poble català que es va aixecar per decidir el seu futur, ho estan supeditant al mandat de l’Estat. De la mateixa manera, que any rere any les dones hem sortir al carrer per exigir més despesa pública i contundència per combatre la violència masclista i l’onada de feminicidis, El Govern de Puigdemont ha mirat cap a una altre banda acceptant les retallades estatals i aprovant – amb el suport de ERC i la CUP – uns pressupostos anti-socials sense destinar ni un cèntim a revertir aquesta situació d’alarma social per a les dones treballadores.

Per això, tant l’Estat com el Govern són responsables! Per encobrir l’espiral de violència que patim les dones dia a dia amb la precarietat. Per seguir confiant i sustentant la Unió Europea, on ja es fa ressò de varies denúncies d’assetjament sexual com és el cas de les ministres Asa Regnér i Margot Wallström. Per que si un 20,5% dels casos de feminicidis hi havia denúncia o ordres d’allunyament, és que les institucions i la justícia no son capaces de fer front al masclisme de forma real i efectiva.

L’únic camí: La lluita de la classe treballadora!

L’aixecament del poble català no és aliè a la lluita contra la violència masclista. Aquest dies hem vist com conjunt de dones s’organitzaven en blocs per la defensa d’una República Catalana, amb els lemes de “dones lliures en terres lliures”. La mobilització i l’organització de Catalunya, amb els CDR’s al capdavant, esta sent la punta de llança del qüestionament i l’enderrocament del règim. Si sortim victoriosos, l’Estat sortirà debilitat.

La lluita pel dret a decidir comporta de per sí la inclusió de les reivindicacions de les dones. No només volem l’autodeterminació sobre república o monarquia, també volem decidir no acceptar l’escletxa salarial, volem ser lliures de decidir sobre els nostres cossos, volem decidir avortar o no lliurement, volem poder separar-nos de les nostres parelles sense feminicidis!

Per això, és imprescindible que les dones participem de les mobilitzacions i la lluita. Participem activament dels espais d’organització, com són els CDR’s a nivell barrial, les seccions sindicals a les empreses i llocs de treball i les assemblees d’estudiants als instituts o universitats. Si volem una República social, sobirana i igualitària, han de posar-se al capdavant els sectors més oprimits i explotats de la societat per aconseguir que les nostres reivindicacions formin part de la lluita del poble català.

El Govern i les institucions no responen, per això cridem a recuperar l’esperit de l’1-O, l’autoorganització i l’autodefensa, ja sigui per fer front a la repressió de l’Estat Espanyol o contra la violència masclista.

Derrotar el 155, fer fora Rajoy i trencar amb el règim monàrquic no és una victòria assegurada per acabar amb la violència masclista i els feminicidis però sí és una condició indispensable. Corrent Roig diem que governi qui governi els nostres drets s’han d defensar i l’única forma de combatre aquesta violència davant d’una justícia que no respon i uns governs que no inverteixen recursos en ofegar el masclisme és la lluita i organització de la classe treballadora on les demandes de les dones siguin eixos centrals.