Sobre la regularització dels treballadors i treballadores immigrants
SOBRE LA REGULARITZACIÓ DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES IMMIGRANTS
Un procés de regularització que deixa fora més de 800.000 immigrants que viuen i treballen a l’Estat Espanyol
Encara que finalment tot apunta a que el número d’immigrants regularitzats pot acostar-se als 700.000 a tot l’Estat (130.000 a Catalunya), difícilment es pot parlar d’”èxit” quan es deixen fora, amb xifres oficials, més de 800.000 immigrants.
Aquest fet només pot explicar-se per l’interès del govern, d’acord amb els interessos empresarials, de mantenir un alt nombre de treballadores i treballadors en condicions de sobreexplotació a l’economia submergida i com a exèrcit de reserva per a pressionar a la baixa els salaris i els drets laborals de la resta de la classe treballadora. Diversos organismes internacionals situen el pes de l’economia submergida de l’Estat Espanyol en un 21% del PIB: l’objectiu del procés era situar dins aquests marges el volum excessiu de treballadors i treballadores immigrants irregulars que s’havia acumulat.
La suposada persecució que a partir d’ara es farà dels empresaris que no hagin regularitzat els seus treballadors queda en evidència amb la denúncia feta pels Inspectors de Treball quan afirmen que, per dur a terme les 500.000 inspeccions anunciades pel ministre de Treball, necessitarien “més d’una dècada” ! Seran, a més, els propis treballadors inmigrants els qui pagaran amb la seva expulsió una situació d’irregularitat de la qual són les víctimes i no els culpables.
L’esquerra institucional i els sindicats majoritaris amb el govern i la patronal
El govern del PSOE, que en tot moment ha tingut el recolzament de les associacions patronals, ha pogut dur a terme aquest procés gràcies a l’ampli suport que ha rebut de l’esquerra institucional, tant de les forces polítiques que dónen suport a la seva acció de govern –especialment ERC i IU/IC—com dels sindicats majoritaris, CCCOO i UGT, així com de les diverses organitzacions d’immigrants, onG’s... vinculades al reconeixement i les subvencions institucionals. És amb aquest ampli suport polític i social que el govern ha pogut mantenir en vigor la reaccionària i xenòfoba llei d’Estrangeria de l’època del PP –a la qual s’havia mostrat contrari quan era oposició-, aprovar el nou reglament d’Estrangeria, posar en marxa el procés de regularització que va acabar el 7 de maig i aillar les mobilitzacions dels treballadors i treballadores immigrants. A Catalunya el Tripartit –que inclou també a EUiA—ha estat capdavanter en l’aplicació de la política del govern central.
Les mobilitzacions, aillades i disperses
A diferència del 2001, ara el moviment de lluita dels sectors més actius dels treballadors i treballadores immigrants contra el reglament i el procés de regularització es trobava amb l’enorme llosa de l’escàs suport polític i social. A més les direccions dels diversos focus de lluita (Barcelona, Huelva, Almería, Madrid, València, Múrcia...) no han estat capaces de coordinar les seves accions en un moviment unificat que li donés projecció i força estatal. L’aillament i la dispersió del moviment, sovint actuant a la desesperada com als tancaments de Barcelona, no han pogut impedir que el govern mantingués el calendari i les condicions del procés de regularització extraordinari.
Recompondre el moviment, amb sentit unitari i amb projecció estatal
El govern ha aconseguit els seus objectius amb un mínim desgast social i polític i ha anunciat que, a partir d’ara, actuarà amb contundència en l’aplicació de la llei d’Estrangeria: expulsions, regularització restrictiva, negació dels drets humans més elementals...
Per poder rellançar el moviment de lluita contra la Llei d’Estrangeria, de la qual deriven el reglament i les polítiques d’immigració, cal posar-se a treballar per enfortir l’organització dels treballadors i treballadores immigrants i per construir un moviment ampli de suport polític, sindical i social.
En aquest sentit, és cabdal ser conseqüents amb el lema “d’aquí o estrangera, la mateixa classe obrera”, explicant i cercant suports entre la classe treballadora autòctona i els sectors més combatius. És a tota la classe treballadora que ens interessa la plena igualtat de drets polítics, socials i laborals, acabant amb una divisió per lloc de procedència –afavorida per una esquerra oficial i uns sindicats majoritaris que amb la seva política contribueixen a arrelar les idees xenòfobes entre els sectors obrers i populars— que només beneficia els sectors patronals.
D’altra banda, per enfortir la lluita contra la llei d’Estrangeria és necessari donar passos en la unificació dels diversos moviments dispersos cap a un moviment ampli de caràcter estatal, ja que és en aquest àmbit on s’aprova i es gestiona la seva aplicació.
maig de 2005
ASSEMBLEA ROJA – CORRENT ROIG
Declaració d’Assemblea Roja – Corrent Roig
SOBRE LA REGULARIZACIÓN DE LOS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS INMIGRANTES
Un proceso de regularización que deja fuera a más de 800.000 inmigrantes que viven y trabajan en el Estado Español
Aunque finalmente todo apunta a que el número de inmigrantes regularizados puede acercarse a los 700.000 en todo el Estado (130.000 en Catalunya), difícilmente puede hablarse de “éxito” cuando se dejan fuera, con cifras oficiales, a más de 800.000 inmigrantes.
Este hecho sólo puede explicarse por el interés del Gobierno, atendiendo a intereses empresariales, en mantener a un alto número de trabajadores y trabajadoras en condiciones de sobreexplotación en la economía sumergida y como ejército de reserva para presionar a la baja los salarios y los derechos laborales del resto de la clase trabajadora. Varios organismos internacionales cuantifican el peso de la economía sumergida del Estado Español en un 21% del PIB: el objetivo del proceso era situar dentro de esos márgenes el volumen excesivo detrabajadoras y trabajadores inmigrantes irregulares que se había venido acumulando.
La supuesta persecución que a partir de ahora se hará de los empresarios que no hayan regularizado a sus trabajadores ha sido puesta en evidencia por la denuncia de los Inspectores de Trabajo afirmando que, para llevar a cabo las 500.000 inspecciones anunciadas por el ministro de Trabajo, se necesitaría ¡”más de una década”! Serán además los propios trabajadores inmigrantes quienes pagarán con su expulsión una situación de irregularidad de la que son las víctimas y no los culpables.
La izquierda institucional y los sindicatos mayoritarios con el gobierno y la patronal
El gobierno del PSOE, que en todo momento ha tenido el apoyo de las asociaciones patronales, ha podido llevar a cabo este proceso gracias al amplio apoyo que ha recibido de la izquierda institucional, tanto de las fuerzas políticas que le dan apoyo en su acción de gobierno –especialmente ERC y IU/IC—como de los sindicatos mayoritarios, CCOO y UGT, así como también de diversas organizaciones de inmigrantes, onG’s... vinculadas al reconocimiento y las subvenciones institucionales. Es con este amplio apoyo político y social como el gobierno ha podido mantener en vigor la reaccionaria y xenófoba Ley de Extranjería –a la que se había mostrado contrario cuando era oposición—, aprobar el nuevo reglamento de Extranjería, poner en marcha el proceso de regularización finalizado el 7 de mayo y aislar las movilizaciones de los trabajadores y trabajadoras inmigrantes. En Catalunya el Tripartito –que incluye también a EUiA—ha sido vanguardia y colaborador activo en la aplicación de la política del gobierno central.
Las movilizaciones, aisladasy dispersas
A diferencia del 2001, ahora el movimiento de lucha de los sectores inmigrantes más activos contra el reglamento y el proceso de regularización topó con la enorme losa del escaso apoyo político y social a su causa. Además las direcciones de los diversos focos de lucha (Barcelona, Huelva, Almería, Madrid, Valencia, Murcia...) no han sido capaces de coordinar sus acciones en un movimiento unificado que le diera proyección y fuerza estatal. El aislamiento y la dispersión del movimiento, a menudo actuando a la desesperada como en los encierros de Barcelona, no han podido impedir que el gobierno mantuviera el calendario y las condiciones del proceso de regularización extraordinario.
Recomponer el movimiento, con sentido unitario y con proyección estatal
El gobierno ha conseguido sus objetivos con un mínimo desgaste social y político y ha anunciado que, a partir de ahora, actuará con contundencia en la aplicación de la Ley de Extranjería: expulsiones, regularización restrictiva, negación de los derechos humanos más elementales...
Para poder relanzar el movimiento de lucha contra la Ley de Extranjería, de la cual se derivan el reglamento y las políticas de inmigración, hay que ponerse a trabajar en el fortalecimiento de la organización de los trabajadoras y trabajadores inmigrantes y en la construcción de un movimiento amplio de apoyo político, sindical y social.
En ese sentido, es fundamental ser consecuentes con el lema “de aquí o de fuera, la misma clase obrera”, explicando y buscando apoyos entre la clase trabajadora autótoctona y sus sectores más combativos. Es al conjunto de la clase trabajadora que nos interesa la plena igualdad de derechos políticos, sociales y laborales, acabando con una división por lugar de origen –favorecida por una izquierda oficial y unos sindicatos mayoritarios que con su política contribuyen a arraigar las ideas xenófobas entre los sectores obreros y populares—que sólo beneficia a los intereses patronales.
Por otra parte, para fortalecer la lucha contra la Ley de Extranjería es necesario dar pasos en la unificación de los diversos movimientos dispersos hacia un movimiento amplio de carácter estatal, ya que es en ese ámbito donde se aprueba y se gestiona su aplicación.
maig de 2005
ASSEMBLEA ROJA – CORRENT ROIG
assemblearoja@telefonica.net
