La lluita de les dones i l’escenari de la crisi mundial: 8 de març: raons per a seguir lluitant

Milions de dones arreu del món sortiran als carrers per a commemorar una vegada més el dia internacional de la dona treballadora. Aquella que té la doble tasca de vendre la seva mà d’obra en l’espai públic i lliurar-la de forma gratuïta en el privat. Aquelles dones que es veuen especialment desafavorides en aquest escenari de crisi del sistema capitalista i que, víctimes de l’especulació i l’enriquiment dels grups econòmics, acaben confirmant el que fins i tot els organismes internacionals esmenten com la feminització de la pobresa (70%) i de les migracions.

Qui són aquestes?, Qui són les més colpejades per un sistema econòmic destinat successivament al fracàs?, Qui són aquelles de les quals ningú no parla? Són les dones del món, les de tots els continents, les oprimides per un sistema neoliberal que les explota i que, unit indissolublement al patriarcat, els exigeix ara més que mai que, en un context de crisi, tornin a casa, assumint el rol de mare cuidadora que segons ells els correspon. Això provoca l’augment de la taxa d’atur femenina, a més de les diferències salarials del 42 per cent respecte als homes.

Si ens preguntessin perquè sortim al carrer aquest dia, respondríem que tenim centenars de raons, que tenim més arguments que minuts hi ha a la vida.

En matèria d’avortament rebutgem que la comissió d’experts que assessora el govern per a futures modificacions legislatives estigui integrat per membres de la conferència episcopal. Precisament ells, representants d’una església que tant de mal ha fet a les dones durant tota la història, enfortint el patriarcat i valent-se de la religió per a sotmetre i explotar les dones.

Exigim la despenalització de l’avortament. La maternitat ha de ser una opció i no tenim perquè veure’ns obligades a judicis del personal sanitari, ni córrer el risc d’anar a la presó per interrompre un embaràs no desitjat.

Exigim una educació real en salut reproductiva, de qualitat i basada en la llibertat i autonomia sexual de les dones. Rebutgem les polítiques privatitzadores i de deteriorament de la sanitat pública, la política de retallades pressupostàries i d’anul•lacions dels pressupostos per als centres de Planificació familiar. Volem més serveis socials per a no seguir fomentant que les dones segueixin desenvolupant el rol de cuidadores de tota la família i veient-se explotades per dues jornades laborals.

Sabem que la cadena global d’atenció familiar i social reclama i importa mà d’obra femenina dels països perifèrics per a l’atenció de les famílies dels països més rics. Els llocs de treball ocupats per les immigrants no són casuals sinó que obeeixen a les assignacions del sistema sexe-gènere imperants en les societats emissores i d’acollida que segmenten clarament els mercats de treball per raó de gènere. No podem acabar amb aquest problema avui, però en aquest camí exigim que les treballadores natives i estrangeres de serveis puguin acollir-se al règim general de treballadores i treballadors. Amb els mateixos drets. Exigim papers per a totes aquelles que creuen fronteres i a qui es nega tota mena de drets laborals per aquesta condició.

Tenim una vegada més moltes raons, tantes com aquelles més de 120 dones que han estat assassinades durant 2008. Víctimes no solament d’individus, sinó d’una societat que alimenta per diferents vies un sistema patriarcal, empenyent a la mort a moltes dones que acaben assassinades pel sol fet de cridar no! Una violència masclista que no són només les agressions físiques, sinó aquelles situacions que limiten, redueixen, agredeixen i intimiden diàriament a la majoria de les dones.

Ens solidaritzem amb les dones del món, les assassinades i víctimes de la violència masclista, les víctimes de la repressió i les que moren per avortaments mal practicats en diversos països de Llatinoamèrica. Dones que intenten plantar cara a la fam i la desolació. Ens solidaritzem amb les dones palestines, envaïdes, vexades, empresonades i torturades per la invasió sionista, emparada per l’imperi i per la comunitat internacional.

Perquè tot i les lluites anteriors, encara tenim molta feina per fer i molt a dir. Hem de fer nostres tots els racons, perquè no existeixi un sol lloc sense la veu de les dones! Entenent que cap victòria és possible sinó canviem aquesta societat, sinó vencem al capitalisme i sinó lluitem com a treballadores i com a dones !!! La lluita no és només d’un dia, sinó que cal continuar-la dia a dia, com a part de la lluita general de tothom que entengui per per canviar el món cal vèncer el patriarcat! Visca la lluita de les dones del món!

2 de març de 2009

Manifestació a Barcelona:

Plaça Universitat, 12 hores