Josep Garganté, candidat d’Iniciativa Internacionalista: «Tenim una simpatia oberta per l’esquerra abertzale»
JOSEP GARGANTÉ CANDIDAT D’INICIATIVA INTERNACIONALISTA - SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES
«Tenim una simpatia oberta per l’esquerra abertzale»
Un conductor d’autobús i activista sindical de CGT, Josep Garganté (Barcelona, 1972), pot acabar donant la vara als europarlamentaris a Brussel·les. És el cap de cartell a Catalunya de la polèmica candidatura Iniciativa Internacionalista, i el número 3 de la llista.
–Els va sorprendre l’última decisió del TC?
–«Sí, però positivament. Creia que ens il·legalitzarien, tot i que les proves –signatures per la llibertat d’Otegi o haver anat a manifestacions abertzales– eren grotesques per poder acusar-nos de ser una part d’ETA. Era una caça de bruixes i un intent de criminalització brutal. Hem aconseguit aturar el primer atac. Tanmateix, seguim dient que l’Estat espanyol no és democràtic mentre organitzacions basques continuïn il·legalitzades.»
–Per què el TC ha permès la llista d’II-SP i no havia permès candidatures similars?
–«Aquest intent és una volta de rosca important: sortia del País Basc i estenia l’estat d’excepció a tot l’Estat espanyol contra catalans, valencians, castellans, andalusos i canaris. La resposta contra la llei de partits s’ampliaria a tot l’Estat i, fins i tot, podia acabar al Tribunal d’Estrasburg amb molta més força. L’intent d’il·legalitzar la nostra llista també ha posat en evidència la falta de proves i la incoherència d’il·legalitzar els partits bascos. Hem fotut un primer gol per la dreta a l’Estat espanyol, al govern i al PP. Ara els n’hem de fer un altre per l’esquerra.»
–No neguen, però, que tenen el suport de l’esquerra abertzale.
–«No ens n’amaguem. Tenim una simpatia oberta per l’esquerra abertzale. Però també tenim simpatia per Hugo Chávez i Evo Morales, i no formem part dels seus governs; tenim simpaties per l’expropiació de l’Enric Duran però tampoc som ell. El PSOE i el PP deien que si tenim simpaties per l’esquerra abertzale som Batasuna. I no és així. Nosaltres no formem part del seu moviment i ells no formen part de les nostres lluites polítiques i sindicals als Països Catalans.»
–La seva candidatura tindria opcions electorals sense el vot dels votants de Batasuna?
–«Milers i milers de bascos que no poden formar una candidatura pròpia podran votar-nos: som la veu dels sense veu, defensem el dret d’autodeterminació i que els treballadors no paguin la crisi. Per això som un problema: l’Estat veu que podem treure una eurodiputada i que, quan anem al Parlament Europeu, denunciarem la manca de democràcia, la retallada de llibertats i com trepitgen els drets laborals a l’Estat.»
–Què farà a Brussel·les un treballador –conductor d’autobús– que no és un polític ni un expert en temes europeus?
–«Volem representar un col·lectiu i millorar les seves condicions de vida. Primer, crearem tots els problemes que puguem als eurodiputats perquè no aprovin projectes contra els treballadors, com ho era l’intent de la directiva de les 65 hores. Segon, difondrem tota la informació dels diners que belluguen allà i com se’ls gasten: no pot ser que un eurodiputat cobri més de 10.000 euros al mes. I, tercer, volem ser allà per trencar la bombolla en què viuen els polítics i que els separa de la gent treballadora. No som polítics professionals ni tampoc ho volem ser.»
–Els han acusat de no tenir un programa concret per al Parlament Europeu més enllà d’un ideari d’esquerres.
–«No en tenim. Confiem en els moviments socials per fixar la nostra posició en els debats a Europa. Per exemple, en la qüestió de la MAT: demanarem consell als activistes i experts que lluiten contra la MAT i portarem a Brussel·les les seves reivindicacions. No som un partit polític convencional.»
–A Catalunya, la CUP no va voler unir-se a la llista. Com ho veu?
–«Ens hagués agradat tenir el seu suport explícit però respectem la decisió.»
