convocatòries al Baix Llobregat i al Vallès Occidental
Declaració de Corrent Roig

GOVERNI QUI GOVERNI ELS DRETS ES DEFENSEN!

DEROGACIÓ DE LES REFORMES LABORALS!

PA, TREBALL I SOSTRE!

A escasses jornades del Dia Internacional de la classe treballadora no sabem encara si hi haurà a última hora un govern de coalició o si, com sembla, es repetiran les eleccions generals. Puigdemont i Junqueras, mentrestant, fan promeses que saben que no compliran. Alhora, els escàndols de corrupció i els comptes en paradisos fiscals dels rics, contrasten amb la precarietat i la misèria creixent del poble treballador.

En què consisteix la recuperació de què ens parlen

Parlen de recuperació, però el sou mitjà d’11 milions no arriba a 700€ al mes. Segons dades de l’Agència Tributària, el salari mitjà és avui més baix que fa 22 anys. Més de 9 milions de pensionistes cobren entre 600 i 650€. S’han generalitzat els contractes precaris i a temps parcial. Continua la desocupació massiva (4,8 milions a finals de 2015), que s’ha fet crònica, mentre més de la meitat de la gent aturada no cobra prestació ni subsidi. Molts joves emigren. Es tanquen les portes de la universitat als fills de classe treballadora, que no poden fer front a taxes i matrícules. Continuen els desnonaments. Els serveis públics segueixen sota mínims. Continuen tancant fàbriques impunement i EROs i ERTOs es reprodueixen diàriament.

Entre 2011 i 2014, mentre les rendes salarials es reduïen un 12% (més de 43.000milions), el patrimoni dels més rics s’incrementava en 300.000 milions.

La Unió Europea i la Troika ja han decidit el programa del proper govern

Mentre els mitjans de comunicació segueixen martellejant amb les eleccions, la Unió Europea i la Troika ja han deixat clar el programa del proper govern. “A canvi” d’una ampliació obligada del límit de dèficit, exigeixen noves “reformes” i noves retallades de més de 10.000 milions d’euros: una suma enorme que afectarà, una vegada més, als serveis públics essencials. Han anunciat, a més, que fiscalitzaran l’aplicació de les mesures trimestre a trimestre. Se’ns deia que les retallades ja s’havien acabat. Però hi són, aquí, de nou.

Si no els planta cara, el proper govern, sigui qui sigui, serà una titella de la UE i la Troika

Una nova onada d’agressions és inevitable si no es planta cara a la UE i la Troika: si no es deixa de pagar el deute dels banquers a costa de la gana del poble (només en interessos del deute es paguen més de 30.000 milions anuals); si no es tiren enrere les reformes laborals que ens deixen indefensos davant l’arbitrarietat patronal; si no es reverteixen les retallades en educació, sanitat i serveis socials; si no es posa per sobre de tot la lluita pel pa, el treball i el sostre.

Si no és així, el govern que vingui, sigui quin sigui, serà un nou govern titella de la UE, la Troika i l’Ibex35. I tot pinta que, per desgràcia, serà així. El govern Tsipras a Grècia, convertit en executor dels plans de misèria de la UE, és la prova més brutal d’on queden les promeses quan es posen els dictats de la UE i la Troika per sobre de les necessitats del poble.

En una altra escala, ho veiem amb el govern de Junts pel Sí, incapaç de trencar amb el govern central i defensor acèrrim de la UE. I també succeeix amb els Ajuntaments del canvi on les constructores i les seves filials segueixen controlant les grans contractes municipals, les promeses de remunicipalizar els Serveis Públics s’obliden i prossegueixen els desnonaments.

 

Solament hem de confiar en la nostra lluita

Els treballadors/es i la joventut solament podem confiar en la nostra pròpia lluita. Des de 2015 hem viscut una gran baixada de les protestes, a mesura que “s’ institucionalitzaven” a través de les forces emergents. Però no serveix delegar. L’únic camí és la mobilització massiva i, al caliu d’aquesta, la creació d’organismes democràtics de lluita, controlats des de baix, a les empreses, barriades i centres d’estudi.

Un 1r de Maig de lluita

  • Per la derogació de les reformes laborals de Rajoy i Zapatero, perquè són una maquinària per retallar salaris i drets i facilitar els acomiadaments.
  • Per exigir treball digne i una sanitat i educació 100% públiques; habitatge social i la fi dels desnonaments.
  • Per posar els recursos del país al servei del poble treballador i no de pagar el deute.
  • Per exigir que el Parlament atengui les necessitats socials del poble i rebutgi de forma sobirana les exigències del govern central i de la UE

 

El 1r de Maig és un dia de solidaritat amb tots els companys/es que lluiten. Per això ha d’estar present en les manifestacions la solidaritat amb els treballadors de TMB o els de d’Extruperfil (Sevilla), que porten 5 mesos en vaga indefinida en defensa del seu lloc de treball; amb tots els que avui estan defensant les seves reivindicacions.

És un dia de solidaritat amb els que avui pateixen presó per lluitar, com Andrés Bódalo, Alfon i tots els altres. Volem la seva llibertat.

Ha de ser una jornada internacionalista, solidària amb els centenars de milers de refugiats, que estan sent tractats pitjor que el bestiar per l’Europa del capital. Solidària amb els treballadors/es i joves francesos que estan donant un gran exemple, sortint en massa al carrer contra la Reforma Laboral d’un govern socialista a les ordres de la patronal i la UE.

Visca la lluita de la classe treballadora!

Visca el 1r de Maig!