Davant la impossibilitat de tancar uns pressupostos el passat mes d’abril, Pere Aragonès no va tenir altre remei que avançar la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions marcades per la sequera, el debat sobre l’amnistia, la militarització i el genocidi al poble palestí en mans d’Israel, entre d’altres. A més, les eleccions venen precedides per diverses onades de mobilitzacions, començant per la vaga de docents que va marcar l’inici del curs 2023-2024, la d’infermers/res també a principis d’any i, més recentment, les mobilitzacions de la pagesia, viscudes també a d’altres punts de l’Estat i d’Europa.

Per: Corrent Roig

És en aquest context que volem convidar a qui ens llegeix, i amb qui compartim espais de lluita, a reflexionar amb nosaltres sobre com ens hem de posicionar davant d’aquests comicis i quina és la millor opció per a la classe treballadora.

Les diferents cares de la crisi: sequera, precarietat, carestia de la vida

No podem analitzar l’escenari polític sense tenir presents el marc conjuntural de guerres i genocidis en l’àmbit mundial. Ja fa dos anys de la invasió de Rússia a Ucraïna, que ho utilitzen com excusa per l’increment dels pressupostos militars i de defensa al 2% de tots els estats membres de l’OTAN. I per altra banda, tenim el genocidi televisat a Palestina, amb total impunitat. I amb la complicitat de la major part dels països de la Unió Europea, finançant i venent armes a Israel. Davant del genocidi, és necessari trencar totes les relacions amb Israel, i defensar una Palestina lliure del riu fins al mar. I Això passa per fer-ho també des de la Generalitat de Catalunya i totes les institucions públiques. S’han de trencar tots els tractats i contractes amb l’Estat d’Israel i les seves empreses.

Catalunya viu, cada vegada amb més virulència, les conseqüències del canvi climàtic i la gestió hipòcrita del govern. L’escassetat de l’aigua és un dels centres del debat polític i de la preocupació de bona part de la població catalana, culpabilitzada de la sequera amb les mesures de restricció, mentre que no se sancionen els responsables de l’ús agosarat de l’aigua. És demencial veure com, en aquest context de catàstrofe ambiental i ecològica, alguns partits com el PSC, el PP, Junts o C’s volen posar en marxa el HardRock, un projecte a la província de Tarragona que pretén construir un casino gegant, convertint Catalunya, així, en Las Vegas d’Europa. Aquest macroprojecte, però, no farà res més que fomentar la ludopatia, destruir els ecosistemes naturals de la zona i prioritzar un motor econòmic basat en la turistificació i la desindustrialització. Projectes com aquest van lligats a d’altres com l’ampliació de l’Aeroport del Prat, amb la qual podrien arribar més aeronaus a la capital catalana.

A més, l’accés a un habitatge digne és cada vegada més utòpic en una comunitat en la que els preus dels lloguers com de les hipoteques han augmentat en favor de l’especulació immobiliària, la inflació i el turisme massiu. No és casualitat que Catalunya sigui la CCAA que en el darrer trimestre de 2023 hagi patit més desnonaments (31,2% del total estatal). Ni la regulació de lloguers estatal, ni l’índex de referència de lloguers català estan frenant aquesta situació.

Pel que fa l’ocupació, el 2023 han incrementat els acomiadaments per ERO un 24,7% (6489 treballadores) i els acomiadaments objectius un 13% (47.000 treballadores) com a conseqüència de les consecutives reformes laborals aplicades els darrers anys, l’última d’elles, la de Yolanda Díaz, que abarateix encara més l’acomiadament dels i les treballadores. Alguns dels ERO aplicats recentment a Catalunya han sigut els de Telefónica i Danone que, entre els dos, es carreguen més de 50.000 llocs de treball.

Per si no fos prou, la conjuntura internacional d’inflació de preus sense equiparació amb l’IPC empobreix encara més a una classe treballadora i pensionista ja prou castigada per l’augment desorbitat del cost de la vida, apropant-nos, així, al 25% de la població catalana en risc de pobresa o exclusió social.

PSC: La cara més amable del règim al servei de la patronal i els grans especuladors

El PSC representa al sector de la burgesia servil al règim del 78 i a la UE. És el partit que encapçala un dels sectors burgesos que, en aliança amb ERC i Junts, vol posar en marxa el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport tan aviat com l’aritmètica parlamentària els ho permeti.

Després de diverses legislatures amb ERC i Junts alternant-se la governança, Illa es presenta com la millor opció per reconduir Catalunya, garantint-ne l’estabilitat i l’encaix al règim amb la cara més amable, però la realitat és que l’únic encaix possible pel PSC és el de negar, per activa i per passiva, el dret a l’autodeterminació de Catalunya, supeditant qualsevol iniciativa política als dictàmens constitucionals.

Per si no fos poc, la proposta estrella del PSC és crear, des de la Generalitat, una unitat policial especialitzada dels Mossos d’Esquadra que actuaria en els desnonaments per okupació. Proposta que és calcada a la que fan alguns governs municipals com el de Badalona, governat per Albiol. Aquesta mesura és un atac directe al dret a l’habitatge que, sens dubte, augmentarà la repressió contra el moviment per l’habitatge.

Sánchez ha protagonitzat l’inici de la campanya electoral cancel·lant la seva agenda política per, suposadament, rumiar si dimitia o no. Tot plegat ha resultat una maniobra per sortir-ne reforçat, consolidant els bons resultats de les elecciones vasques i apuntalant la tendència per les eleccions europees que se celebraran el 9 de juny. Més enllà de les estratègies electorals, no podem oblidar que el que ha criticat Sánchez amb aquesta maniobra és allò que des dels diferents moviments socials fa temps que es denuncia, que es construeixen causes judicials sense proves basades en fake news i manipulació mediàtica i que el PSOE-PSC, no només, mai ha mogut un dit per netejar les clavegueres de l’Estat ni depurar l’herència  franquista del règim, sinó que n’han sigut part.

ERC i Junts: autonomisme disfressat 

ERC i Junts es disputen l’hegemonia del vot independentista amb l’objectiu de mantenir-se com a principal negociador amb el govern central ja que, més explícitament o menys, ambdues formacions polítiques supliquen, novament, un referèndum pactat amb l’Estat, depositant totes les seves aspiracions polítiques dins dels marcs de la Constitució mentre segueixen pendents de l’aprovació de la Llei d’amnistia que, tot i ser una victòria del moviment, és parcial, arriba tard i no inclou totes les represaliades, com el Dani Gallardo que actualment està en cerca i captura. A més, la Generalitat ha estat acusació particular de diversos represaliats/des que han patit la repressió per defensar l’autodeterminació al carrer.

A banda de la qüestió nacional, ERC tampoc pot presumir d’una legislatura social. Reprenent les dades, Catalunya lidera la classificació del desnonaments per impagament de lloguer, amb 993 (el 23,8% del total). Durant la seva legislatura, ERC s’ha encarregat d’enviar els Mossos d’Esquadra a desnonar famílies vulnerables i reprimir tothom qui ha volgut impedir-ho. Així mateix, la consellera d’educació Anna Simó ha promès que a la propera legislatura, si és escollida consellera, revertirà les retallades en educació. Arribats a aquest moment, la pregunta que toca fer-se és: per què no ho ha fet ja, si fa un any que és consellera?

Per si no fos poc, el 24 d’abril La Directa publicava la notícia que la Generalitat va renovar el compromís amb el Hard Rock només trenta minuts abans de l’acord de pressupostos amb el PSC. Aragonès, que s’havia mostrat públicament en contra del Hard Rock ha mostrat la seva cara més neoliberal, si és que no l’havia mostrada ja el 2019 amb la llei que acabava de privatitzar tots els serveis públics i que duia el seu nom.

Els Comuns Sumar, els socis per se del PSC

Comuns Sumar són els socis preferents del PSOE a escala estatal, sostenint un govern que, des de la seva formació, ha implementat mesures suposadament socials però que, en realitat, han servit més per acontentar la Patronal i la CEOE que una altra cosa, com la reforma laboral de Yolanda Díaz.

De la mateixa manera, durant els anys en què els Comuns, encapçalats per Colau, han governat la capital catalana, han demostrat que les seves polítiques són incapaces de frenar els desnonaments. Han prohibit l’accés a vehicles antics a Barcelona, afavorint els interessos de la indústria de l’automòbil, sense impulsar una xarxa adequada de transport públic. Tampoc van municipalitzar serveis que haurien de ser públics com la gestió de l’aigua o els Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD).

Contra els discursos d’odi de la ultradreta espanyolista i catalana

Quan el discurs dels partits autodenominats d’esquerres xoca amb la realitat de la classe treballadora i aquesta no viu ni veu les millores de les quals es vanaglorien, es genera el caldo de cultiu ideal per a que les idees racistes, masclistes i LGTBIfòbiques calin entre amplis sectors de la població, sobretot, entre les capes més empobrides de la societat. És en aquest context que sorgeixen els discursos d’ultradreta i comencen a calar dins d’un sector de la classe treballadora i la joventut, però amb un discurs basat en mentides i difamacions i poques solucions reals per a la classe treballadora.

Tant Aliança Catalana com Frente Obrero s’escuden en un discurs pro “seguretat ciutadana” que criminalitza les persones migrants i pobres i que fa un flac favor a la classe treballadora, dividint-la encara més.

La CUP segueix amb l’ull posat en ERC-Junts

La candidatura de la CUP, encapçalada per la tarragonina Laia Estrada, es presenta a aquestes eleccions sota el lema “Defensem la terra”, amb un programa democràtic-rupturista, posant al centre mesures per combatre la crisi ecològica, de l’habitatge i apuntant a la independència de Catalunya com a condició indispensable per a la transformació social.

Malgrat això, la CUP fa temps que viu un procés d’institucionalització que l’ha portat a subordinar l’organització i la mobilització obrera i popular a l’aritmètica parlamentària, convertint-la, així, en la seva estratègia política. A més, a les darreres legislatures els i les dirigents de la CUP han estat incapaços/es de desvincular-se políticament d’ERC i Junts i d’aixecar una alternativa vertaderament arrelada a les lluites i amb veu pròpia. No és casualitat que, en lloc de reactivar la mobilització social per l’autodeterminació, segueixin estenent la mà a ERC per seure i negociar una estratègia en comú. La CUP sap sobradament que ni ERC ni Junts se sumaran a la unilateralitat i a la desobediència fins les darreres conseqüències. Saben, també, que cap mediació internacional forçarà l’Estat a negociar un referèndum pactat. L’única via possible és la de l’1 d’octubre, en què el poble català es va aixecar, autoorganitzant-se per defensar les urnes i els seus resultats. 

Governi qui governi, construïm un bloc independent de la classe treballadora

Malauradament, en aquestes eleccions no es presenta cap candidatura que representi els interessos de la classe obrera ni que suposi una alternativa que impulsi un moviment als carrers, unitari, i que pugui avançar cap a la transformació de la societat i la ruptura amb el règim. Entenem, però, aquelles activistes que, en un intent d’exercir un vot d’esquerres i sobiranista, votaran candidatures com la CUP o els Comuns. Amb totes elles volem discutir el nostre programa i, més enllà del vot, sumar-les a la lluita per la revolució socialista.

El que tenim clar és que acabar amb la precarietat, millorar les condicions laborals i de vida i entomar amb seriositat la catàstrofe ambiental exigeix defensar un pla de xoc que plantegi els eixos següents:

  • Acabar amb les relacions amb l’estat d’Israel i el comerç d’armes, perquè Catalunya no sigui còmplice del genocidi del poble palestí. Per una Palestina lliure del riu al mar!
  • Cal aplicar mesures mediambientals per enfrontar la sequera i l’emergència climàtica, que prioritzi les necessitats bàsiques de la classe treballadora per sobre de l’interès privat i el capital. No al Hard-Rock i no a l’ampliació de l’aeroport! Cal acabar amb les fugues d’aigua a tots els municipis, arreglar totes les canonades en mal estat i aprofitar al màxim l’aigua potable. Cal, també, aplicar restriccions a camps de golfs i turisme de luxe.
  • No als ERO ni als ERTO! Garantir la feina per a tothom reduint la jornada laboral sense reduir els salaris: per l’escala mòbil de salaris!
  • Aturar tots els desnonaments, expropiar els pisos buits de bancs i fons voltor per a construir un parc d’habitatge públic al servei de la classe treballadora.
  • Depurar el sistema judicial, en defensa dels drets democràtics, la amnistia total i el dret a decidir del poble català.
  • En defensa de la nostra llengua. Per un pla que promogui i defensi el català, que inclogui l’educació en català, acabi amb el 25% del castellà a l’escola i obligui a les empreses a garantir classes de català a les treballadores nouvingudes en horari laboral i a càrrec de la companyia.
  • Per una educació pública, gratuïta, laica, de qualitat i en català. Pel 6% del PIB en Educació. Cal integrar totes les escoles privades i concertades a una xarxa d’escoles públiques, fer fora l’Església de les aules i garantir la gratuïtat en totes les etapes educatives, des de les escoles bressol i infantil fins a la universitat.
  • No al racisme i la xenofòbia: no a la Llei d’Estrangeria ni al Pacte Europeu d’Immigració i Asil.

Corrent Roig estem per la construcció d’un BLOC INDEPENDENT DE LA CLASSE TREBALLADORA I COMBATIU, un organisme creat des de baix, de forma unitària conjuntament amb els sindicats alternatius, els moviments socials, i la classe treballadora mobilitzada, impulsant des del carrer la resposta que necessita la classe treballadora davant els atacs que rebem. Et convidem a tu, que ens llegeixes, a construir l’alternativa amb nosaltres a les lluites al carrer, al teu barri, parant desnonaments, a la feina, a l’institut, o col·labora perquè aquest projecte sigui possible, afilia’t a Corrent Roig!