El proper dissabte 15 de novembre el professorat d’arreu de Catalunya estem cridats a mobilitzar-nos i convergir en una gran manifestació que tindrà lloc a les 12:00 hores a la Plaça Urquinaona de Barcelona. La mobilització, convocada per USTEC, CCOO, UGT, CGT i Professors de Secundària, reclama millores laborals i salarials, més dotació de recursos per a l’educació pública, menys burocràcia i una baixada general de les ràtios educatives.
Per: Corrent Roig
Un malestar in crescendo
Ja fa mesos que entre el col·lectiu docent es gesta un malestar acumulat després d’anys de maltractament per part del Departament d’Educació. Un malestar que té com a cara visible la reivindicació salarial, degut a la congelació dels sous des de les
retallades del govern d’Artur Mas el 2011, però que descansa sobre la base d’unes condicions laborals que han anat empitjorant any rere any i que cap dels governs de la Generalitat posteriors, ni els de Junts o Esquerra ni l’actual govern Illa del PSC, han estat capaços de revertir.
Lluitar pel salari és lluitar contra les retallades a l’escola pública
La tan sonada reivindicació salarial és, en realitat, una lluita per recuperar allò que ens pertany. Des de l’any 2011 el professorat tenim el sou congelat mentre el preu de la vida s’ha anat encarint progressivament, concretament, un 25%. Si avui paguem 1,20€ per una barra de pa, al 2011 pagàvem 0,60 cèntims. A la pèrdua de poder adquisitiu cal sumar-li que Catalunya està a la cua de l’Estat espanyol en salaris docents, que tenim els complements més baixos dels cossos de la Generalitat de Catalunya i que la despesa pública en educació volta el 4,09% del PIB, per sota del 4,66% de la mitjana europea i lluny del 6% que marca la llei d’educació catalana (LEC).
És per això que el cicle de mobilitzacions que el professorat encetem és el baluard de l’escola pública. Perquè no es poden defensar els serveis públics gratuïts i de qualitat sense despesa pública i, per descomptat, sense dignificar les condicions laborals dels/les qui hi posem el cos dia a dia. Perquè no es poden defensar els serveis públics gratuïts i de qualitat sense treure càrrega lectiva i laboral a un professorat sepultat per tones de feina burocràtica o per feina que correspondria a altres ens institucionals i socials. Tampoc és creïble que el professorat pugui afrontar els reptes que demanda el sistema educatiu i la societat en general amb els recursos de que disposa l’escola pública i amb les ràtios i l’elevada diversitat a les aules actuals.
El 15 de novembre ha de ser una jornada massiva!
La consellera Niubó s’ha tancat en banda a negociar després de la desastrosa gestió de les adjudicacions de places dels darrers cursos escolars, que ha encès encara més la indignació d’un professorat ja cremat. En un comunicat conjunt publicat el 24 d’octubre, els sindicats que participen de la Mesa Sectorial d’Educació constaten que “no s’ha produït cap avenç real pel que fa a reivindicacions laborals i educatives” i que “les meses successives han estat marcades per la paràlisi, la manca de compromisos concrets i l’absència d’un calendari de negociació seriós”.
És per això que aquest 15 de novembre el professorat diem prou! Cal que la manifestació de dissabte sigui una demostració de força docent i el primer pas d’un pla de lluita que camini cap a la vaga general educativa. Aquest camí, però, necessitem recorre’l quantes més millor: sindicats de professorat, sindicats de classe, sindicats estudiantils i comunitat educativa de conjunt. És clar que només una rebel·lió docent
serà capaç de posar en escac al Departament d’Educació per aconseguir les reivindicacions que fa tant de temps que s’escolen per les aules. Així mateix, aquesta situació exigirà que el professorat ens organitzem als nostres centres de treball, que fem assemblees, que discutim les propostes i que sumem forces i unitat per trencar la normalitat. Ja no poden decidir més per nosaltres!
