Home Dona 25N | Sense feina, salari o pensions dignes i amb doble jornada...

25N | Sense feina, salari o pensions dignes i amb doble jornada laboral, no hi ha manera d’escapar de la violència masclista.

A l’octubre, la ministra d’Igualtat Irene Montero va comparèixer a la comissió d’igualtat per afirmar que aquesta legislatura finalitzarà amb cinc grans “projectes feministes” com són: “la legislació contra totes les violències masclistes, incloent-hi el tràfic i l’explotació sexual; el blindatge i la permanència del Pacte d’Estat; la garantia del dret a l’avortament; els drets de les persones trans i LGTBI; i el dret a la cura reconeguda per llei”.

Per això va anunciar mesures com un augment en el pressupost del Ministeri fins als 525 milions als nous PGE. 76 milions d’euros dels Fons europeus per als Centres d’Atenció Integral 24 hores per a víctimes de violència sexual o el primer Pla d’Inserció sociolaboral per a víctimes de tràfic, explotació sexual i dones en contextos de prostitució, gairebé del 80% estan en situació administrativa irregular

Saludem totes aquestes mesures anunciades encara que siguin insuficients i algunes, de moment només promeses. Un exemple d’això és la llei del només sí és sí o la llei trans que responen a la pressió de la lluita feminista i del moviment LGTBI, i que representen una conquesta parcial, sobretot quan no sabem amb quins recursos es garantirà la seva aplicació . Des que va finalitzar l’estat d’alarma, hem vist un repunt atroç de les agressions sexuals, els delictes d’odi i els crims masclistes, davant dels quals continua sense haver-hi prou recursos.

El problema és que aquest govern que es diu feminista, amb una mà legisla o reforma lleis a favor de les dones i amb l’altra segueix aprovant mesures que agreugen les nostres condicions materials i ens impedeixen sortir de la violència masclista que té moltes cares i és multicausal .

 Aquests dies vam saber que el govern no només no derogarà la reforma laboral de Rajoy com van prometre, sinó que preparen una contrareforma laboral profunda. Amb ella les dones seguirem al capdavant de l’atur, els contractes a temps parcial i la precarietat, després que la bretxa salarial i la nostra situació laboral s’agreugès després de la pandèmia.

Igualment, ha acceptat la imposició de Brussel·les d’allargar el període que es fa servir per calcular les pensions, com a condició per rebre els fons europeus. Això vol dir que les nostres pensions, ja de per si més baixes per la discriminació laboral que patim, continuaran sent de misèria.

Aquest govern va abandonar en plena pandèmia les més oprimides i explotades com són les empleades de la llar, treballadores d’ajuda a domicili o en residències, que fa anys que reclamen els seus drets laborals. Però el gruix d’aquests fons europeus “per a la recuperació” aniran a parar als magnats de l’Ibex 35 i multinacionals i no per reforçar uns serveis públics molt deteriorats i retallats i tornar a mans públiques els que estan privatitzats.

Les més “essencials” continuaran sent per tant les més precàries i les més oblidades, com ens recorden les auxiliars d’ajuda a domicili, acampades davant del Ministeri de Treball aquests dies. El govern ha tornat a deixar milers d’aquestes treballadores en mans de les anomenades empreses multiserveis, que utilitzen mà d’obra superexplotada i majoritàriament femenina. Mentrestant, les retallades i la privatització del públic condemnen milions de nosaltres a la doble jornada laboral i a l’opressió d’un treball domèstic i de cures gratuïtes a casa, que continuen recaient en nosaltres.

Aquest 25N denunciem que sense feina, salari o pensions dignes i amb doble jornada laboral, no hi ha manera d’escapar de la violència masclista.

  • No a la contrareforma laboral ni a l’atac a les pensions públiques que prepara el govern
  • Més recursos per protegir-nos de la violència masclista i NO per pagar el deute!
  • Fons europeus per reforçar els serveis públics i NO per a les empreses de l’IBEX 35

La violència sexual és una veritable pandèmia mundial

A l’octubre es va produir la violació brutal d’una menor al municipi d’Igualada. Tot i l’especial gravetat d’aquest cas, les agressions sexuals a dones al nostre país no són un cas aïllat. El balanç de criminalitat fins al setembre de 2021 del Ministeri de l’Interior, fa que els delictes sexuals estan al capdavant de les estadístiques. Han crescut aquest any un 27% que arriba al 30% si es tenen en compte les violacions o agressions amb penetració. Això suposa que entre el gener i el setembre es van denunciar a Espanya 1.601 violacions, una cada quatre hores. Tot i així, es calcula que només surten a la llum al voltant de l’11% dels delictes contra la llibertat sexual.

Segons dades de la Macroenquesta de Violència Contra la Dona 2019, pràcticament una de cada cinc dones ha estat assetjada sexualment en l’àmbit laboral. El 72% de les víctimes no han posat el cas en coneixement de la seva empresa i, d’aquestes, el 61,9% no ho han fet per por de represàlies. La manca de protocols fa que la majoria de les víctimes amaguin aquest tipus d’agressions.

Que la violència sexual contra dones i nenes és una pandèmia mundial de què l’Estat Espanyol tampoc no se’n lliura és veritat. Que cap govern, incloent-hi el govern PSOE-UP segueixen sense destinar els recursos necessaris per tallar aquesta violència, també ho és.

Al març d’aquest any, un informe d’Amnistia Internacional denunciava que només Astúries i Madrid capital comptaven amb centres crisis per a víctimes d’agressions sexuals, encara que ni tan sols compleixen els requisits fixats pel Conveni d’Istanbul que recomana un centre per cada 200.000 dones. En el cas de Madrid, l’informe assenyala a més a més greus deficiències en els protocols de funcionament.

Cal assenyalar també que la nova Llei d’Educació d’aquest govern; l’anomenada Llei Cel·là, segueix sense garantir una veritable educació sexual en valors d’igualtat com a assignatura curricular.

Falten campanyes de sensibilització i les que hi ha, continuen posant el focus en les víctimes i no en els agressors, mentre assistim a una cosificació diària de les dones, a la prostitució disfressada o encoberta i el tràfic, que generen milers de beneficis econòmics en aquest sistema capitalista.

Si la violència sexual és una pandèmia necessitem recursos JA. No podem esperar més per garantir que no hi hagi ni una agressió sense resposta i ni una dona agredida sense recursos per a l’atenció i la protecció que es necessitin per atendre-la.

  • Protocols obligatoris de prevenció i actuació a centres d’estudi i treball!
  • No a la cosificació i mercantilització del cos de les dones!
  • Centres Crisis 24H suficients, per a totes les víctimes de violència sexual!
  • Educació sexual com a assignatura curricular. Fora l’Església catòlica de les nostres aules!
  • Alternatives habitacionals i sociolaborals dignes, per a dones en situació de prostitució Regularització administrativa JA!

Prou maltractament institucional!

El consell de ministres va aprovar el 16 de novembre passat l’indult parcial a Juana Rivas, condemnada a dos anys i sis mesos per un delicte de sostracció de menors, després que el Tribunal Suprem rebutgés concedir-li l’indult total. Això malgrat que hi ha informes en què un dels menors relata cops i insults del seu pare i el seu desig de viure amb Rivas i no amb ell. I al fet que Juana Rivas havia denunciat el pare i aquest ja havia estat condemnat el 2009 per maltractament, cosa que amb la legislació actual, li hauria suposat fins i tot la suspensió de les visites.

En el cas de Juana Rivas, la justícia i les institucions, no només no li han brindat la protecció a ella i els seus fills que necessitava, sinó que se l’ha castigat per atrevir-se a desobeir una sentència judicial injusta, castigant amb això també els dos menors en impedir-los veure la seva mare.

Malauradament, el maltractament institucional a què s’ha vist sotmesa tampoc és un cas aïllat. Hi ha milers de dones amb filles i fills en situacions similars que estan invisibilitzades pel sistema. Com denuncien moltes organitzacions de dones, el Sistema Judicial segueix usant la falsa Síndrome d’alienació parental, encara que segons els experts aquest no té cap evidència científica. Tampoc no s’investiguen a fons els abusos sexuals a menors que són molt difícils de provar i fins i tot es castiga les mares que s’atreveixen a denunciar-los.

Aquest 25N també denunciem. Llibertat Juana Rivas. Perquè un maltractador mai no pot ser bon pare i protegir els menors, no pot ser un delicte!

  • Prou ​​maltractament institucional!
  • Depuració del Sistema Judicial, que és hereu del franquisme!
  • Fora jutges/es masclistes!

La sortida no és institucional

Malgrat tots els discursos a favor de la dona i fins i tot algunes lleis i mesures progressistes que va prendre aquest govern, veiem que la violència masclista segueix i fins i tot van augmentar les agressions sexuals, homòfobes i la LGTBIfòbiques.

Veiem com hi ha un ressorgiment de la ideologia i el discurs sexista. I això és així perquè aquesta ideologia, que justifica l’opressió de la dona, serveix els interessos burgesos. Serveix per dividir i enfrontar la nostra classe i que aquesta segueixi  pagant els plats trencats d’aquesta nova crisi. Serveix per mantenir les dones com a exèrcit de reserva que entra i surt del mercat de treball quan a la burgesia li convé, i serveix per “naturalitzar” que les tasques de la llar i la cura són “coses de dones”, cosa que va ser molt evident a la pandèmia.

Tot i que lluitem per mantenir i ampliar tots els nostres drets democràtics, des de Corrent Roig pensem que la sortida a aquesta situació NO és institucional. No passa per posar més dones al Parlament o al govern. L’única sortida que tenim les dones treballadores és organitzar-nos al costat de la nostra classe, trucant als nostres companys a trencar amb el seu propi masclisme i a venir amb nosaltres a lluitar pels nostres drets. Per organitzar-nos per defensar-nos i enfrontar els atacs de la dreta als carrers i arrencar a aquest govern les mesures reals que necessitem.

Exit mobile version