De Minnesota, Cuba i Veneçuela a Palestina, Líban, Ucraïna i l’Iran, contra tota opressió i explotació organització i lluita!
Aquest 8 de març tornem a prendre els carrers per la necessitat, cada cop més urgent, d’organitzar-nos contra la ultradreta, mundialment encapçalada per Trump i per Putin a Europa, als qui hem vist acostar-se en l’últim període. El document que presenta la nova Estratègia de Seguretat dels Estats Units del govern Trump és clar: promoure governs d’ultradreta que li permetin maniobrar millor els seus interessos. L’ofensiva ideològica contra dones, migrants i el col·lectiu LGTBI no és casual, atén una política d’atac generalitzat a les condicions de vida de la classe treballadora, que també busca dividir-nos i enfrontar-nos.
Per: Corrent Roig
Estem vivint enmig de la pugna entre els EUA i la Xina per un nou ordre mundial, la qual cosa ens deixa a les dones de classe treballadora i als pobles oprimits del món en un lloc de major vulnerabilitat davant la violència del sistema capitalista. Les de baix som les que patim les conseqüències de la crisi mediambental, alimentada per la insaciable avarícia capitalista per l’explotació de recursos. Però també som les que plantem cara a l’enduriment de les polítiques migratòries, com va demostrar el poble organitzat de Minnesota contra l’ICE. També som les que lluitem contra el genocidi a Palestina perpetrat per Israel, el braç armat dels EUA al Pròxim Orient; o les que enfronten al segon exèrcit més fort del món a Ucraïna, que porten ja més de 4 anys resistint la invasió de Putin. Som les que surten al carrer contra les dictadures capitalistes de Veneçuela, Cuba i l’Iran i les que rebutgen la ingerència de l’imperialisme estatunidenc, que no pretén una altra cosa que subjugar encara més als seus pobles.
Els capitalistes prioritzen les armes a la sanitat i educació
La taxa de guanys dels capitalistes, en còmput global, no ha recuperat els nivells anteriors a la recessió de 2007-2009, la qual cosa es tradueix en la necessitat de la burgesia d’augmentar el patró d’explotació i retallar la despesa social. L’aposta de la UE és augmentar la despesa militar com a mitjà per a potenciar el seu sector tecnològic-industrial, a la saga dels EUA i la Xina, dels quals és totalment dependent. Això en detriment de serveis públics fonamentals com a educació i sanitat, sectors d’ocupació altament feminitzats (més del 70% de docents no universitàries són dones, amb un mateix percentatge en infermeria).
Des que va arribar a la Moncloa, Sánchez ha quadruplicat la despesa militar amb 60.000 milions compromesos fins a 2042. El president afirma que l’augment de la despesa en defensa no suposarà retallades en despesa social a pesar que és una cosa que ja està passant a França, on s’acaba d’aprovar una retallada pressupostària general d’1.5 mil milions, amb excepció de la despesa en defensa, que augmenta 6.7 mil milions. Si Sánchez pot fer aquest tipus declaracions enganyoses és perquè el seu govern es recolza en els fons europeus post-pandèmia, l’execució de la qual finalitza a l’agost d’aquest mateix any i dels quals almenys 22.000 milions hauran de ser retornats.
L’educació i sanitat són sectors feminitzats perquè atenen tasques de reproducció social (el que col·loquialment coneixem per “cures”).
Aquestes tasques han estat històricament relegades a l’àmbit de la llar privada baixa, sobre les espatlles de les dones de classe treballadora, que a més veiem com la nostra salut és maltractada per la privatització de la sanitat, com vam poder comprovar amb l’escàndol dels cribratges de càncer de mama a Andalusia. Lluitar pels serveis públics és lluitar per la dignitat de les dones de classe treballadora.
Les vagues en Educació, com la del 28 d’abril de 2025 en la Comunitat de Madrid, que va ser la primera vaga general (de tots els nivells educatius) en 12 anys, o les que està organitzant les docents de Catalunya per a aquest mes, després de la massiva vaga de l’11 de febrer, ens han de marcar el camí cap a la construcció d’un moviment de vagues de tota la classe treballadora en defensa d’uns serveis 100% públics, de qualitat i baix control de treballadores i usuàries.
Un sistema que s’alimenta de la nostra explotació, exclusió i empobriment
L’alta taxa de parcialitat en les jornades laborals de les dones treballadores no sols evidencia la precarització a la qual ens han portat les successives reformes laborals del PSOE (2010), PP (2012) i PSOE-Sumar (2021); també és un reflex que les tasques de cures continuen recaient en les dones treballadores en l’àmbit privat de la llar. El 21,4% de les dones treballadores treballem a temps parcial, enfront del 6,8% dels homes. Necessitem reduir la jornada laboral, sí, però de manera generalitzada i sense reducció de salari, amb l’objectiu d’aconseguir una plena ocupació de qualitat, també per a les dones.
La bretxa salarial entre homes i dones en l’Estat Espanyol és del 16,6%, uns 430€ de mitjana al mes. Segons la xarxa europea anti-pobresa (EAPN per les seves sigles en anglès) 6.6 milions de dones estan en risc de pobresa i/o exclusió social, 700.000 més dones que homes. El percentatge de pobresa s’eleva a la meitat de dones migrants, aturades o mares solteres.
La major subordinació de les dones de classe treballadora eximeix a l’Estat de garantir les tasques de reproducció social, beneficia a la patronal dels sectors feminitzats i ens fa més vulnerables davant la violència masclista en el si de la llar.
En el que portem d’any són ja 2 menors i 10 dones les assassinades per violència masclista, almenys 5 d’aquestes dones havien denunciat i estaven incloses en el sistema VioGén, la qual cosa demostra la incapacitat del sistema d’oferir protecció efectiva a les víctimes. Ni el cos de policia ni el sistema judicial hereu del franquisme són llocs segurs per a les víctimes de violència masclista. Segons les companyes de la Coordinadora Juvenil Socialista, un 15% dels assassinats masclistes en els estius de 2024 i 2025 van ser els van cometre membres de la policia, que només suposen un 0,3% de la població.
Amb un preu de l’habitatge en màxims històrics i salaris de misèria, l’emancipació de les dones maltractades de classe treballadora dels seus agressors es torna impossible. Els pocs recursos socials d’atenció a les víctimes estan en la seva majoria a la mercè d’empreses privades, com denuncien treballadores de desenes d’aquests centres.
Una mesura urgent per a combatre la violència masclista és l’expropiació de l’habitatge en mans de bancs, grans inversors i fons voltor. Necessitem un parc d’habitatge públic en règim de lloguer social que no pugui retornar al mercat immobiliari privat, com el fan els habitatges de “protecció oficial” que promouen tant governs centrals com autonòmics per a gaubança de les constructores.
La sortida és obrera i socialista!
Amb un nou cicle electoral, els drets de les dones i altres sectors oprimits tornen a ser utilitzats com a moneda de canvi pels partits institucionals al servei dels capitalistes i els seus guanys. PP i Vox, d’una banda, amb els seus pactes reaccionaris per a intentar aconseguir la governabilitat, ara a Extremadura i Aragó. PSOE i els seus socis de govern, per un altre, autoproclamant-se com a força progressista enfront de la ultradreta, mentre governen contra les condicions de vida de les treballadores i són incapaces de combatre seriosament el masclisme en les seves pròpies files.
Però la “aritmètica electoral” no pot amagar la impunitat de les elits capitalistes, com a evidència la publicació parcial dels arxius Epstein. L’exclusió social atrapa dones i nenes en xarxes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual, un negoci que mou 170.000 milions de dòlars a l’any, segons l’Organització Internacional del Treball. Milers de milions que alimenten la circulació del capital financer, per la qual cosa Epstein no és una aberració del sistema sinó la cara més crua d’aquest.
Aquest 8M sortim als carrers amb l’esperit de les lluites que ja s’estan donant, contra Trump, Putin, la UE i els seus plans de rearmament i el desmantellament d’allò públic. Contra la violència masclista i l’explotació sexual inherents al sistema. Contra la ultradreta i tota forma de dominació capitalista Per un 8M de classe i internacionalista! Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures.