En aquest text, volem explicar les diferències polítiques que aquest conjunt de companys/es ha aixecat en els últims mesos dins de l’organització, acostant-se cada vegada més a les posicions de la CRT i la seva organització internacional —Fracció Trotskista (FT-CI), recentment reanomenada, Corrent Revolució Permanent (CRP-CI)— a les quals finalment s’han anat. Ho han fet a més trencant públicament sota una “nova” denominació, Corriente Roja Quarta Internacional, la qual cosa mostra la seva incapacitat per a acceptar que han quedat en minoria en el nostre partit i és expressió d’una metodologia que no fa més que crear confusió. Aquesta ruptura només s’entén per les importants diferències polítiques, programàtiques i també metodològiques en la lluita de classes i en la construcció, que expliquen per què Corriente Roja i la CRT som organitzacions diferents.

Per: Corrent Roig

Vivim en un món complex marcat per la crisi de l’ordre mundial sorgit després de la Segona Guerra Mundial, el militarisme, l’auge de la ultradreta, l’agreujament de la catàstrofe mediambiental a tot el món i l’exacerbació d’una crisi capitalista que és global i a la qual veiem com les principals potències imperialistes es reparteixen el món davant dels nostres ulls. En aquest context en què la barbàrie capitalista s’aprofundeix dia a dia, adquireix encara més rellevància, com va dir Trotsky, que la crisi de la humanitat és la crisi de la seva direcció revolucionària. En última instància, les diferències que exposarem reflecteixen dos programes i estratègies diferents per a reconstruir una direcció revolucionària mundial, que permeti a la classe treballadora i als oprimits del món, triomfar en la tasca de destruir el capitalisme.

Sobre les lluites democràtiques i d’alliberament nacional i les tasques dels revolucionaris

El marc de moltes de les diferències que han portat a aquesta ruptura d’un sector molt minoritari de Corriente Roja, és el de com lliurar suport a les lluites democràtiques i d’alliberament nacional, i com articular-les amb la lluita pel socialisme en un procés combinat (el que el moviment trotskista entén com el procés de revolució permanent). En la pràctica, aquestes diferències ens han portat a no poder fer unitat d’acció amb aquesta organització, per exemple, en els processos de la Primavera Àrab, o ara en la guerra d’Ucraïna.

Mentre que la FT-CI es nega a intervenir decididament en les lluites de les masses per reivindicacions democràtiques i antiimperialistes, tret que aquestes ja hagin assimilat el programa socialista, nosaltres reivindiquem el llegat del moviment socialista revolucionari que des de Lenin afirma que és una obligació dels revolucionaris secundar incondicionalment les lluites d’alliberament nacional contra les agressions imperialistes, participar en elles tenint un costat clar en les barricades, i des d’aquí, organitzar als sectors treballadors de manera independent i formular un programa d’independència de classe i socialista.

Segons la nostra opinió, és un gran error condicionar la participació o el suport a les lluites democràtiques de les masses al fet que aquestes ja tinguin una consciència socialista. De poc serveix tenir un programa “correcte” en abstracte, divorciat dels moviments de lluita. La nostra tasca és portar i articular el programa amb els sectors proletaris i populars d’avantguarda en lluita pel seu alliberament i mobilitzar al proletariat mundial i a la joventut per donar suport a aquestes lluites. És a dir, bastir ponts entre les necessitats immediates de les masses, partint de la seva realitat i participant en ella, i les mesures socialistes necessàries per a dur-les a terme. El que els trotskistes diem el mètode del programa de transició.

A Corriente Roja i a la LIT-QI comprenem que, per a fer avançar els processos revolucionaris cap a una sortida socialista, hem d’intervenir en ells, situant-nos del costat de les masses treballadores, donant suport a les seves reivindicacions democràtiques i d’alliberament nacional, connectant-les amb les consignes transitòries i socialistes, i buscant desenvolupar l’acció independent de la classe treballadora. Aquesta tasca només és possible des de la participació i la solidaritat en la seva lluita per l’alliberament, no donant lliçons des de fora.

Per a entendre els processos complexos d’alliberament nacional avui, que tenen múltiples contradiccions, reivindiquem no només la política dels bolxevics i els primers quatre anys de la Tercera Internacional en relació a la lluita anticolonial, també el llegat dels primers anys de la Quarta Internacional i del SWP, que van adoptar una posició principista en guerres d’alliberament nacional en les quals imperialismes rivals intervenien, com ho van ser la Segona Guerra Italo-Etíop (1935-1936) i la Segona Guerra Sino-Japonesa (1937-1945). Totes dues guerres es van donar en el preludi de la Segona Guerra Mundial i tenen paral·lelismes amb la guerra a Ucraïna avui, ja que en ambdues es combinen les tasques d’alliberament nacional amb les d’enfrontar a tots els imperialismes i els seus plans de rearmament. També tenim una comprensió diferent de com defensar el dret dels sectors oprimits en la seva lluita per l’alliberament i, en particular, del que significa la necessària solidaritat internacionalista que els revolucionaris han de tenir amb el poble palestí en lluita.

Unes diferències polítiques que s’evidencien en l’Estat espanyol

Les diferències amb la FT-CI s’expressen en el programa revolucionari per a l’Estat espanyol. Els companys que s’han anat no van ser capaços d’escriure una sola línia de crítica sobre el programa de Corriente Roja per a la revolució socialista a l’Estat Espanyol, elaborat i aprovat de manera col·lectiva per tot el partit l’any 2024, tot i  que la seva creixent identificació amb les posicions de la CRT els portava per la via dels fets a abandonar-lo.

En la lluita del poble català per la seva autodeterminació, Corriente Roja dona suport a la lluita per la república catalana com a part de la lluita contra el Règim del 78, de la batalla per una unió lliure de repúbliques socialistes ibèriques i dels Estats socialistes d’Europa. Una política que se secunda amb fermesa en la metodologia i els principis defensats pels trotskistes en l’aixecament de Catalunya de 1934.

Aquest és avui un punt programàtic que xoca amb el règim i pot desestabilitzar-lo, com es va demostrar l’any 2017. La República catalana és una consigna que la classe treballadora ha d’assumir com a pròpia si vol guanyar als sectors mitjos independentistes i hegemonitzar el paper dirigent, canalitzant i unint el descontentament social a Catalunya i a tot l’Estat, cap a la revolució social.

La CRT en canvi, rebutja aixecar aquesta consigna com a reivindicació democràtica del programa de transició cap al socialisme a l’Estat Espanyol. Tampoc dona suport a la consigna general de “República” per a l’Estat Espanyol. Per a ells, aquestes consignes són una expressió d’una visió etapista de la revolució i no una part del programa per a la revolució socialista. Segons la FT-CI, l’única consigna de república a defensar només pot ser la “república socialista”.

Diferències que ens separen en la lluita de classes internacional

Les contradiccions del procés a Síria

Si bé el procés que va portar a la caiguda de la dictadura sanguinària de Bashar al-Assad a Síria ha estat molt contradictori, la nostra actitud no ha estat menysprear el paper de les masses sirianes en aquest avanç, com sí que fa la FT/CRT. La disputa pel procés obert després de la caiguda d’el-Assad, en contra del HTS i el seu projecte de reconstrucció de l’Estat burgès, passa per acompanyar al moviment popular sirià, que enfonsa les seves arrels en el procés revolucionari que l’any 2011 va enfrontar per primera vegada a la dictadura, revitalitzat avui pels milers de presoners polítics alliberats i els milions de sirians que han pogut retornar a les seves llars. Només així podrem confrontar les expectatives inicials del poble sirià en el nou règim i defensar un programa socialista que inclogui, entre d’altres demandes, l’autodeterminació del poble kurd.

La FT/CRT tampoc pot connectar la lluita antiimperialista de la resistència ucraïnesa contra l’ocupant rus amb la caiguda de Bashar al-Assad. La FT/CRT diu, i amb raó, que el govern del HTS abraça a l’imperialisme estatunidenc, però no reconeix que la dictadura d’el-Assad era sostinguda per un altre imperialisme, el rus, ja que no caracteritza a Rússia com a imperialista.

Davant dels canvis de les últimes dècades en la cadena de dominació imperialista i en l’ordre mundial, Corriente Roja i la LIT-QI, en canvi, portem anys immersos en una actualització programàtica que ens ha portat a identificar a Rússia i a la Xina com a noves potències imperialistes (amb la Xina com el gran imperialisme emergent en disputa amb el EE. UU).

La guerra d’alliberament nacional a Ucraïna

La nostra posició de suport incondicional a la resistència ucraïnesa contra l’agressió imperialista de Putin, amb un programa que ens diferencia i confronta amb el govern burgès de Zelenski i enfronta els plans dels imperialismes estatunidenc i europeu, va ser reafirmada en el XVIè Congrés Mundial de la LIT-QI. Considerem la guerra a Ucraïna com “una guerra d’alliberament nacional contra la invasió contrarevolucionària de les tropes de Rússia en resposta al triomf del procés revolucionari del Maidan l’any 2014, en un context d’augment de les rivalitats interimperialistes entre, d’una banda, la Xina, un país amb forts lligams econòmics amb la Rússia ocupant, i, d’altra banda, els EUA, que compten amb el bloc de l’OTAN. Una guerra travessada per moltes dinàmiques i contradiccions, on la lluita per l’alliberament nacional enfront de l’ocupació russa ha estat, des de l’inici, la que jerarquitza el procés.

La FT avui no dona suport a la lluita de la resistència ucraïnesa, ja que caracteritza el conflicte com una guerra “proxi” o una “guerra per delegació” entre l’OTAN i Putin, i, per tant, una guerra en essència imperialista o reaccionària. Segons la nostra opinió, aquesta caracterització és errònia perquè ignora completament tant a la resistència ucraïnesa actual com a subjecte social i polític en la guerra, com a la llarga història del moviment ucraïnès d’alliberament nacional contra l’imperi rus. La FT acaba prenent una posició d’abstencionisme polític en un dels principals de conflictes avui, coincidint, desafortunadament, amb tota l’esquerra estalinista/castrochavista que esgrimeix l’argumentari putinista per a legitimar la invasió, com si Rússia tingués carta blanca en tractar-se d’un bastió antiimperialista contra l’OTAN i els EUA.

La seva política errada és fruit de la seva incapacitat per a definir a Rússia com a imperialista i, sobretot, de la seva dificultat per entendre com, a la pràctica, la lluita de la resistència ucraïnesa contra Putin es combina amb la lluita contra el govern proimperialista i antiobrer de Zelensky. El nostre programa explica aquesta combinació de tasques democràtiques i socialistes i ha aconseguit acostar a camarades del moviment obrer i de la joventut ucraïnesa al nostre programa i organització. Per a això, han estat clau les nostres campanyes de solidaritat internacional amb la resistència ucraïnesa, com la duta a terme amb els miners de Kryvyi Rih o per la Ukraine Solidarity Network als EUA

Tampoc ens convenç l’argument que sostenen sobre la consciència de la classe treballadora ucraïnesa, que, per a ells, seria pro-UE/OTAN sense considerar les contradiccions d’aquesta consciència i la seva evolució en el temps, com si aquesta fos idèntica a la dels oligarques capitalistes. De nou, com a Síria, renuncien a disputar aquesta consciència en negar-se a donar suport a la tasca immediata de la classe treballadora ucraïnesa: resistir una invasió militar del segon exèrcit més gran del món.

Sobre la solidaritat incondicional amb la lluita del poble palestí

Coincidim amb la FT/CRT, com ho fem amb altres sectors del moviment, a defensar la lluita per l’alliberament del poble palestí, a oposar-nos al projecte colonial de l’Estat sionista d’Israel i, per tant, a rebutjar la solució “dels dos Estats”. Si bé coincidim en aquest eix estratègic, tenim una comprensió diferent del que implica la solidaritat incondicional amb la lluita dels oprimits. Això significa, com afirmem en la nostra resolució sobre Palestina, “donar un suport incondicional a les accions de la Resistència Palestina contra Israel i l’imperialisme per tots els mitjans necessaris, i el rebuig de la classificació de Hamàs i la resistència palestina com a terroristes i de la condemna de les seves accions com ho exigeixen tant l’imperialisme com els corrents reformistes”.

Podem tenir diferències tàctiques i estratègiques amb els pobles oprimits en lluita, però la nostra obligació és defensar-los de les agressions imperialistes, i de les campanyes de propaganda i repressió que busquen de manera sistemàtica la seva deslegitimació i desmoralització, Per això considerem un error important que la FT/CRT rebutgi públicament els mètodes de la resistència palestina durant el 7 d’octubre, i s’uneixi a la “condemna” de les accions de la resistència que han promogut i exigit tots els governs imperialistes occidentals. En lloc de capitular a aquesta pressió, que només facilita la repressió del moviment, és obligació nostra explicar els orígens històrics i socials de la violència a la regió i apuntar a l’Estat genocida d’Israel i als seus aliats com els veritables responsables polítics de les morts de desenes de milers de civils.

Com estem comprovant, l’esquematisme de la FT/CRT, pel qual enyoren revolucions proletàries encapçalades per partits bolxevics en cada esdeveniment de la lluita de classes, els fa cometre errors programàtics gravíssims. A més del rebuig als mètodes de la resistència palestina durant el 7 d’octubre, en les publicacions de la seva secció francesa (Revolution Pérmanent) trobem la proposta de confraternització de la classe treballadora israeliana (majoritàriament sionista) amb la classe treballadora palestina, que per a RP, seria “l’única possibilitat d’emancipació per a tots dos pobles”.

Una metodologia destructiva per a la reconstrucció de la direcció revolucionària mundial

Una altra qüestió polèmica amb la FT-CR és la metodologia amb la qual abordem la reconstrucció d’un partit mundial per a la revolució, la IV Internacional. Corriente Roja i la LIT-QI ens considerem un instrument al servei de la construcció del partit revolucionari i amb tots els errors que puguem cometre, aspirem a construir-nos en el moviment obrer per a contribuir a la victòria de la nostra classe sobre el capitalisme i a acabar amb tota opressió i explotació.

Infiltració per a la destrucció o debat fraternal i unitat d’acció per a la reconstrucció?

Una de les vies per a la reconstrucció d’una direcció revolucionària és la fusió de diferents partits o corrents. Per això reivindiquem la metodologia que va utilitzar Trotsky per a la construcció de la IV Internacional amb altres organitzacions: partir de la discussió dels fets més significatius de les lluites de classe tenint en compte els acords, l’estudi en comú de les diferències i la participació conjunta en la lluita de classes. Tot això només és possible si es realitza d’una forma pacient i amb total honestedat i fraternitat. Aquesta va ser la metodologia que la LIT-QI ha dut a terme en diverses fusions reeixides, com la dels camarades italians del PdAC l’any 2008 i, més recentment, la de dos grups revolucionaris a EE. UU que l’any 2022 es van integrar a Workers’ Voice, i continuen discutint seriosament amb sectors d’avantguarda.

La FT/CRT també reivindica formalment aquest mètode, però la nostra experiència amb ells confirma que no el porta en absolut a la pràctica. En nom de la “reconstrucció de la IV Internacional de Trotsky”, la CRT/FT actua amb una metodologia oposada a la del revolucionari ucraïnès: en lloc d’encetar debats honestos i lleials amb les organitzacions de l’esquerra revolucionària, cerca atacar-les per a la seva pròpia construcció.

La primera evidència d’això són les seves crides buides a la “unitat del trotskisme”; no busquen sinó fracturar organitzacions que estan al servei del moviment obrer i la revolució socialista. Són buits perquè sistemàticament van acompanyats de polèmiques públiques contra la resta d’organitzacions que ens reclamem trotskistes, partint d’una metodologia equivocada, que consisteix a atribuir a un oponent una posició que no defensa i, a partir d’aquí, polemitzar amb aquesta posició fictícia, i sense realitzar mai cap autocrítica sobre les seves posicions i comportaments. Això sectaritza i esterilitza els debats necessaris, que podrien desenvolupar-se amb un mètode sa entre corrents. La Lliga Internacional dels Treballadors, organització de la qual Corriente Roja som la seva secció a l’Estat espanyol, hem patit aquests atacs en els últims mesos, als quals hem contestat en articles com “El programa i la revolució: una polèmica amb la FT”. En el nostre últim article de polèmica amb ells, expliquem que aquest mètode respon més a objectius autoproclamatoris d’autoconstrucció que a un real interès per discutir o per tenir compromís amb la veritat.

No per casualitat el seu corrent internacional es venia dient Fracción Trotskista fins al mes passat (quan van canviar el seu nom a Corriente Revolución Permanente), reflectint que actuen com si el conjunt del moviment fos el seu camp fraccional. Aquesta concepció s’expressa en la seva dificultat per a participar en organismes d’unitat d’acció com a sindicats o assemblees del moviment, a les quals solen contraprogramar, sobretot en el moviment estudiantil, les seves assemblees “obertes” ultraesquerranistes, en nom del seu site IzquierdaDiario o les seves diferents organitzacions juvenils/feministes (Contracorriente i Pan i Rosas).

La CRT/FT ens ha tractat com a una organització reformista o centrista incorregible. Per a ells, tota l’esquerra revolucionària que no comparteixi les seves tesis i la seva direcció és susceptible de patir els seus mètodes fraccionals. Així s’han comportat amb nosaltres.

Sense dubte, la màxima expressió dels mètodes destructius de la CRT/FT és la realització sistemàtica d’entrisme en altres organitzacions revolucionàries. L’entrisme va ser una tàctica proposada per Trotsky en els anys 30 per a guanyar des de dins als sectors que començaven a assumir posicions revolucionàries dins de partits obrers reformistes, com va ser el cas de les joventuts del PSOE en els anys 30. Quan es realitza sobre organitzacions revolucionàries és la màxima expressió de deshonestedat i menyspreu cap a la lluita del moviment obrer per construir eines que li permetin destruir el capitalisme.

És la segona vegada que Corriente Roja, en la nostra curta vida com a partit, pateix entrisme per part de la CRT. I diem que la CRT/FT ha tornat a fer entrisme a Corriente Roja perquè el principal dirigent del sector que avui trenca amb la nostra organització, Ángel Luis Parras, porta mesos organitzant-se amb ells per a dur a terme una lluita fraccional “despietada i categòrica” , arribant al punt de participar en el recent congrés mundial de la FT, quan encara no havia trencat amb la nostra organització.

Abraçant la “cultura partidària” de la CRT/FT, la direcció de la fracció que, per quedar-se en minoria, avui trenca amb Corriente Roja abans de la celebració del nostre Congrés Extraordinari, ha pretès atacar l’avanç teòric-programàtic de la LIT-QI reflectit en el seu Congrés, el seu màxim organisme de representació i discussió democràtica.

Cabdillisme anquilosat o renovació de la direcció?

El XVIè. Congrés Mundial de la LIT-QI va representar, precisament, la consolidació d’un avanç teòric-programàtic de gran importància en aspectes centrals de la lluita de classes en els quals portàvem un gran retard. Prova d’això són les nostres noves tesis sobre opressions, que farem públiques properament, la caracterització de la Xina i Rússia com a imperialistes, o les tesis sobre la catàstrofe ambiental aprovades en el XVIè. Congrés Mundial, temes en els quals la FT-CI tot just comença a avançar. Aquest avanç ha estat possible pel sorgiment d’una nova direcció de la LIT-QI que integra quadres amb més experiència i una nova generació de militants, i que també representa una fusió amb els diferents sectors del trotskisme que s’estan acostant per a reconstruir una internacional capaç d’actualitzar el nostre programa per a donar una resposta als principals canvis de la nostra realitat, i recuperar una metodologia sana per militar.

La direcció del sector que avui trenca amb Corriente Roja acusa la LIT-QI i a la nova direcció del nostre partit de “deriva burocràtica” per reivindicar el nostre XVIè. Congrés Mundial, que va resoldre, democràticament, separar a la direcció de la fracció permanent que des de feia 5 anys venia torpedinant els nostres avenços teòrics-programàtics. Malgrat tenir posicions polítiques radicalment oposades, la coincidència de totes dues fraccions en aquesta acusació, quan els dirigents d’ambdues havien estat elements centrals de la direcció històrica de la LIT-QI, fa necessària una reflexió sobre el problema del relleu de la direcció i del cabdillisme.

Parlem de cabdillisme per a referir-nos a una manera de funcionar on “els grans dirigents” dirigeixen l’organització imposant posicions polítiques, prenent decisions per fora dels organismes i atropellant el funcionament sa i democràtic d’aquests. Els cabdills normalment operen prioritzant les relacions personals i el seu suposat prestigi, per sobre dels debats honestos en els organismes, formant doncs camarilles a la direcció, i impedint construir nous militants sòlids de direcció, en particular si tenen diferències polítiques o una altra manera d’actuar. Com passa ara, en aquells casos en què els grans dirigents són derrotats en les seves posicions polítiques, es llancen a la lluita fraccional davant la incapacitat d’assumir les posicions de la majoria del partit.

Aquesta lluita fraccional ha pretès atropellar al projecte de renovació política de la nostra direcció, com a part del relleu de la direcció històrica de Corriente Roja. Una renovació de la direcció que s’assentava en l’actualització programàtica de la LIT-QI i en l’elaboració del programa de Corriente Roja per a la revolució socialista a l’Estat espanyol. Per això, per molt que li pesi a la FT/CRT, ni Corriente Roja ni la LIT-QI estem en un punt mort.

Continuem lluitant per construir un partit per a la revolució socialista a l’Estat espanyol i al món

Aquesta ruptura és expressió d’un fenomen que s’està donant a tota l’esquerra internacional: el xoc entre les velles guàrdies a les files comunistes i les noves generacions de revolucionaris, un fenomen que, sense dubte, és mostra d’un procés de reorganització i de partits vius que treballen per intervenir correctament en la lluita de classes.

Corriente Roja continuarem construint una organització que forma part i dona suport a les justes lluites de la classe treballadora de tot el món, que enfronta l’imperialisme, tingui la cara que tingui i que sigui capaç de combatre les opressions i l’explotació que pateix la classe treballadora de conjunt. Continuarem ferms al costat de la nostra classe, amb una nova generació al capdavant, al servei de la lluita per la revolució socialista, oberts al diàleg i la discussió fraternal amb totes aquelles persones i organitzacions que creguin fermament en la necessitat d’emprendre aquesta tasca. Aquesta és una crida a tot lluitador/a i activista a construir aquesta organització amb nosaltres, perquè el camí per recórrer és llarg, i només organitzades internacionalment podrem avançar cap a una transformació socialista de la societat. Uneix-te a Corrent Roig-Corriente Roja!