El 30 de gener de 2026 el Departament de Justícia dels Estats Units va publicar milions d’arxius (vídeos, correus, documents) que formen part de la recerca de la trama del magnat i pederasta Jeffrey Epstein. Encara que no s’ha parlat d’ells als mitjans tot el que correspondria per a una trama d’aquestes dimensions, sí que molts mitjans digitals, influencers i personalitats públiques han anat donant la seva opinió i aportant a l’anàlisi del cas. Corrent Roig, per la gravetat dels fets i la involucració de polítics i personatges espanyols en el cas, volem aportar la nostra visió a aquest debat obert i aportar el nostre granet de sorra sobre com combatre aquest tipus d’atrocitats.

Per: Corrent Roig

Què són els Arxius d’Epstein?

Què s’ha desclassificat

El 18 de novembre de 2025, després d’un any de govern de Trump i molta pressió pública per a la seva publicació, es va aprovar la Llei per a la transparència sobre els expedients d’Epstein, per la qual s’obligava al Departament de Justícia dels Estats Units a publicar, en un termini de 30 dies, tots els arxius relatius a la recerca del cas Epstein. Al desembre de 2025 es va difondre únicament una part reduïda dels arxius, i no va ser fins a finals de gener d’enguany quan s’han fet públics molts més, que representen la major part del material existent, si bé encara no la seva totalitat.

Considerem que la desclassificació era necessària, ja que els i les treballadores mereixem conèixer amb plena transparència les recerques de la justícia, més encara quan aquestes involucren polítics, empresaris i personalitats amb moltíssim poder. No és d’estranyar que el president Trump hagi posat totes la traves possibles per a la desclassificació dels arxius, ja que el seu nom apareix en milers d’ells.

No obstant això, aquesta informació s’ha pujat a una pàgina del Departament de Justícia dels EUA de forma poc clara i transparent. És un tsunami de milers de documents, vídeos i correus en els quals no s’aconsegueix distingir quina és la informació contrastada i quina no. Tot això un intent més de confondre i difuminar la magnitud d’aquest cas.

Però què és el cas Epstein

Els arxius Epstein són tots els arxius relatius a la recerca del cas Epstein, és a dir, una xarxa mundial de pederàstia i tràfic de dones i menors, amb implicació d’alguns dels empresaris, polítics i personalitats més riques i influents del món com Elon Musk, Donald Trump, Mark Zuckerberg, l’ex-príncep d’Anglaterra Andrew -recentment detingut per aquesta trama-, i fins i tot personalitats com Noam Chomski, entre molts altres. Epstein va comercialitzar de manera directa amb nenes, nens i dones, tots ells pobres, oferint-los com a mercaderia en festes privades, que eren, a més, espais de trobada, assessorament i contacte entre empresaris, polítics i elits de tot el món.

Però qui era Jeffrey Epstein? Epstein va començar a treballar a la dècada de 1970 en el mercat financer, i el 1982 va fundar la seva pròpia empresa amb la qual va construir i va consolidar una sòlida xarxa de contactes. Aquesta es va estendre tant entre inversors, grans bancs i empresaris -com el mateix Trump-, així com entre celebritats alienes al món financer. Juntament amb la seva llavors sòcia, Ghislaine Maxwell, va organitzar una xarxa de reclutament de dones i adolescents per a la seva explotació sexual.

La xarxa de tràfic i abús sexual va funcionar principalment entre 2002 i 2005. Dones, adolescents i fins i tot nens assistien a festes en les seves mansions de Nova York, Florida, Nou Mèxic i, especialment, a la seva illa privada, coneguda com Little Saint James, situada a les Illes Verges Estatunidenques, al Carib. Aquestes festes funcionaven com a esdeveniments de trobada entre multimilionaris, on es feien intercanvi de favors que van servir per a augmentar més el poder de Epstein. L’abundància de cambres en les seves propietats i l’obsessió per registrar cada detall del que allí ocorria suggereixen que el financer comptava amb un poderós arsenal d’eines de xantatge, amb informació que utilitzava com a moneda de canvi.

Però els crims del financer no eren desconeguts fins ara. El 2005 Epstein va enfrontar les primeres acusacions d’abús sexual contra una nena de 14 anys. Aquest cas va aplanar el camí per a dotzenes d’altres acusacions, revelant-se l’esquema de tràfic i reclutament de persones dirigit per Maxwell. El 2008, Epstein va ser condemnat per explotació sexual i facilitació de l’explotació de menors, però va arribar a un acord amb la fiscalia a canvi de tan sols tretze mesos de presó. No obstant això, al 2019, l’acord amb la fiscalia estatunidenca va ser declarat invàlid i el financer es va veure obligat a complir la seva condemna en una presó de Nova York, després d’11 anys actuant amb total impunitat.

Un mes després de la seva entrada a la presó, Epstein va ser trobat mort a la seva cel·la, i la justícia estatunidenca ràpidament ho va qualificar com a suïcidi. No obstant això, les circumstàncies donen peu a l’especulació: un mes abans, es va registrar un intent de suïcidi del magnat, però ell el va negar i va afirmar haver estat víctima d’un intent d’assassinat per part del seu llavors company de cel·la, un expolicia, alhora que en una consulta amb un psicòleg l’endemà va declarar que no tenia gens d’interès a treure’s la vida. Segons un informe del propi FBI, el company de cel·la d’Epstein va ser alliberat l’endemà de la seva mort, i el dia de l’incident, les rondes que els guàrdies havien de realitzar cada mitja hora entre les 3 i les 5 de la matinada no es van realitzar.

Encara que fa anys que es coneixien una gran part dels crims d’Epstein, la recent desclassificació d’arxius és la major evidència que hem tingut fins ara de l’existència d’una xarxa mundial de pederàstia i tràfic de dones i menors pobres, amb una llarga llista de violacions, abusos, agressions i tràfic d’influències. Diem que és una xarxa mundial de tràfic de menors i pederàstia perquè Epstein, des de diferents països i contactes, coaccionava nenes i adolescents a les quals agredia i feia xantatge sexual i econòmic per a incloure-les en les seves festes com a mercaderia per a oferir als seus amics multimilionaris.

Una trama mundial amb algunes cares conegudes de la política espanyola

En cap dels principals periòdics espanyols ha aparegut aquest cas com a portada ni se li ha donat gairebé bombo a televisió. Malgrat aquest silenci criminal, la realitat és que hi ha diverses personalitats espanyoles molt influents que apareixen als arxius. A més, s’ha descobert que Barcelona i Eivissa van ser centres importants de captació de dones per a la xarxa de tràfic i abusos d’Epstein. Se sap que el principal responsable d’aquestes captacions és Daniel Siad, que apareix en més de mil arxius i era qui atreia les víctimes oferint carreres reeixides com a models.

Quins espanyols surten en els arxius?

Si bé encara no estan la totalitat dels arxius, ja se sap el nom d’almenys tres personalitats de la política espanyola que d’alguna forma o una altra haurien tingut relació amb Jeffrey Epstein:

  • Jose Maria Aznar. Encara que el nom surt en diverses ocasions sense diferenciar si es tracta de l’expresident del govern o del seu fill, aquest nom apareix en rebuts de 2003 i 2004, de pagaments que hauria realitzat Epstein al seu agent de viatges. També es coneix que l’expresident hauria rebut dos paquets en nom d’Epstein, també en els anys 2003 i 2004, encara que el contingut dels mateixos no s’ha fet públic. L’expresident no ha trigat a amenaçar amb emprendre mesures judicials “per insinuacions calumnioses” a qui el relacioni amb Epstein, negant tota relació ell mateix, encara que sense explicar res ni del contingut dels paquets, ni per què el seu nom surt als arxius. Un cop més, veiem com els polítics al servei d’empresaris i banquers utilitzen els seus recursos i influència per a sortir immunes de qualsevol acusació i frenar fins i tot recerques o processos en contra seva.
  • Miguel Angel Moratinos. Va formar part del primer Govern de Zapatero com a Ministre d’afers exteriors des de 2004 fins el 21 d’octubre de 2010. Apareix esmentat com a assistent en una reunió d’alts funcionaris i diplomàtics als Emirats Àrabs el 2010, en la qual Jeffrey Epstein hi participava. Encara que en diferents correus es dona a entendre que tots dos homes s’haurien reunit en privat, encara es desconeix si aquesta reunió es va arribar a produir.
  • Joan Carles I. Si bé encara no s’ha confirmat una involucració directa, el nom del rei emèrit apareix en un mail de l’11 de setembre de 2018, en el qual es diu que Epstein el monarca haurien coincidit en un sopar organitzat per l’empresari Pepe Fanjul. No hi ha confirmacions de si aquest sopar es va arribar a celebrar. Prèviament, ja s’haurien donat contactes al novembre de 2003 sobre un suposat viatge amb Clinton en el qual Epstein també hi hauria participat, però tampoc hi ha proves de si això es va arribar a donar. Joan Carles I és un dels molts membres de la monarquia europea que apareixen en els arxius.

Molts mitjans de comunicació remarquen que el fet que el nom d’algú aparegui en els arxius no significa la seva involucració o participació a la xarxa de tràfic o pederàstia, ni tampoc una relació directa amb Epstein. Encara que entenem que hi ha una part de veritat en aquesta afirmació, la solució no pot ser en cap cas ignorar la presència d’aquests noms en les llistes, perquè això, de fons, és encobrir-los.

És urgent que la justícia espanyola (inclòs el Ministeri Fiscal) obri una recerca més profunda contra tots els espanyols que constin als arxius. En aquest sentit, s’ha de condemnar no sols els delictes de pederàstia i tracta, o qualsevol involucració amb aquests, sinó també el possible enriquiments o beneficis que es derivin de la relació amb Epstein i els seus negocis il·legals.

No és un cas aïllat, és un símptoma d’un sistema malalt

Aquest és, sens dubte, un dels majors casos de pederàstia que s’han destapat fins al moment en la història. Lamentablement, no és la primera vegada que es fan públics casos en els quals multimilionaris, polítics o celebritats protagonitzen escàndols de tràfic, violacions, agressions, abusos o violència brutal cap a persones normalment pobres i oprimides, especialment dones.

Al novembre de 2025, la Fiscalia de Milà va obrir una recerca després de diverses denúncies que assenyalaven que, a principis dels anys noranta, durant la guerra de Bòsnia, alguns ciutadans italians viatjaven a Bòsnia i Hercegovina per a participar en els anomenats “safaris de franctiradors”, és a dir, “caces” d’humans. També l’any passat va tenir molta repercussió el cas Bagul, una xarxa criminal que va prostituir nenes a Múrcia, i que després d’una dècada esperant per a obtenir una sentència, es va saldar amb la impunitat de molts dels agressors, que únicament van ser condemnats amb el pagament de multes irrisòries i indemnitzacions d’entre 500 i 2000 euros a les víctimes. En el mateix any 2025, es va tornar a condemnar al raper P. Diddy a 50 mesos de presó pel transport de persones per a forçar-les a exercir la prostitució, un delicte que se suma a la llista de barbaritats destapades el 2024, i que també esquitxaven a alguns dels noms més poderosos de la indústria musical. Malgrat això es presumeix que sortirà de la presó l’any 2028.

Tots aquests casos no són casos aïllats de persones concretes malaltes o depravades. Són tots símptomes d’una mateixa malaltia: el capitalisme, un sistema social i econòmic fet perquè els rics i poderosos s’enriqueixin il·limitadament a través de l’explotació, maltractament i abús de la majoria de la població. A través de les seves ideologies -com el masclisme o l’individualisme- i les seves institucions -la justícia, els governs- el sistema capitalista beneficia una classe social minoritària (la burgesia) a la qual se li permet absolutament tot amb la condició que continuïn augmentant els seus beneficis. En un moment en què tornen a sentir-se veus que intenten convèncer que “el masclisme és cosa del passat” i que “el feminisme no serveix per a res”, apareix un escàndol d’aquestes dimensions, amb milers de víctimes, pràcticament la majoria nenes i dones, en el qual és clar que la justícia ha arribat malament i molt molt tard.

Per posar un exemple de la doble moral capitalista: les multes als agressors del cas Bagul van ser d’entre 500 i 4.320€, malgrat tractar-se d’explotació sexual de menors; en canvi, per a les treballadores de les sis de La Suïssa la condemna va ser directament de presó i una indemnització civil conjunta d’uns 125.000€, per un suposat delicte de coaccions en el context d’una vaga en defensa dels seus drets laborals. La justícia, fins i tot en un Estat com l’espanyol que s’autoproclama democràtic, està al servei dels de sempre, i mostra només la seva mà dura contra els pobres i els oprimits.

Com responem davant d’aquest problema?

Moltes joves, treballadores, activistes, moviments socials i mitjans de comunicació alternatius estan denunciant que és sorprenent que no estigui havent-hi grans protestes en reacció als arxius Epstein. Nosaltres compartim amb totes les persones indignades que el descobriment d’una trama d’aquesta magnitud de pederàstia i tracta d’humans es mereix una resposta a l’altura per part de tota la classe treballadora mundial.

Lamentablement, estem en un moment en què els atacs del sistema capitalista a les pobres i oprimides del món no paren d’augmentar (genocidi a Palestina, agressions masclistes, precarització del treball, acomiadaments massius, augment indiscriminat del preu de la vida, etc). I enfront d’això tenim una classe treballadora desorganitzada que no és capaç de donar una resposta a l’alçada per a frenar tots aquests atacs.

Per a nosaltres el cas Epstein reflecteix una vegada més que el sistema capitalista està fet per a aprofitar-se, explotar, abusar i agredir les pobres del món per al benefici d’uns pocs, i que cada vegada és més urgent una transformació social que acabi amb el capitalisme i construeixi un sistema al servei de la majoria, de les seves necessitats, i en el qual la violència, la discriminació i els abusos siguin perseguits i abolits.

Per això, creiem que és necessari unificar les lluites contra aquest sistema i incloure el combat contra tot aquests abusos i casos pertorbadors en un programa més ampli de lluita per les nostres reivindicacions. Cridem a incloure en aquest programa:

  1. Exigir la publicació immediata de tots els arxius que no s’hagin publicat fins ara, aclarir els fets contrastats amb plena transparència evitant que es barregin amb faules o notícies no provades. Que es tradueixin al castellà tots els arxius, perquè tothom pugui tenir accés a ells.
  2. Exigir a la justícia espanyola i al Ministeri Fiscal que, de manera immediata, obri una investigació pública contra totes les personalitats espanyoles que puguin estar involucrades en la trama, inclosos Aznar i el rei emèrit.
  3. Exigir la investigació de Daniel Siad i la seva xarxa de captació de dones joves en la xarxa de pederàstia d’Epstein amb presència a Barcelona i Eivissa.
  4. Que es posi fi al silenci mediàtic sobre aquest assumpte. Els mitjans han d’informar de manera clara i explícita sobre el cas.

Corrent Roig continuem construint una eina perquè la classe obrera mundial amb els seus propis mètodes acabi amb el sistema capitalista, un sistema en el qual uns pocs rics i poderosos controlen la producció, els mitjans comunicació, la justícia, la política, i la vida de la majoria de la població que som el motor d’aquest sistema i som contínuament castigats i denigrats.

Cridem a tots i totes les treballadores i oprimides a organitzar-se en la lluita pels nostres drets que estan sent atacats. Et convidem a formar part de construir aquest projecte amb nosaltres.