Aquesta setmana arribem vergonyosament al tercer aniversari de l’ofensiva genocida per part de l’Estat sionista al poble palestí. Tres anys que acumulen gairebé 74.000 palestins assassinats, segons xifres oficials del Ministeri de Salut de Gaza i de les autoritats israelianes; més de la meitat dones i menors, encara que hi ha acadèmics i científics que afirmen que aquesta xifra podria ser fins a 10 vegades major, tal com va explicar Francesca Albanese, relatora de l’ONU, el setembre de l’any passat: «Hauríem de començar a pensar en 680.000 morts». Aquesta xifra és difícil de comprovar, ja que molts cadàvers segueixen encara sepultats sota els enderrocs i Gaza segueix bloquejada per aire, terra i mar, a la resta del món.

Per: Corrent Roig

Malgrat que des d’octubre de 2023 el focus ha estat a Gaza, la realitat és que l’ofensiva sionista també s’ha agreujat a Cisjordània, sotmesa als atacs de colons dia rere dia, i recentment ha estat bloquejada, deixant als i les palestines residents aquí, completament incomunicades i bloquejant l’accés d’ambulàncies i serveis d’emergència, però també perjudicant els i les treballadores que usen aquestes carreteres i camins per a anar a treballar. Mentrestant, Netanyahu continua viatjant lliurement sense que se li apliqui l’ordre d’arrest internacional que pesa contra ell per crims de guerra

La pau dels cementiris de Trump i l’agressió imperialista contra l’Iran

Des del mal anomenat acord de pau signat fa gairebé un any, Israel ha assassinat a més de 1400 palestins i no hi ha hagut ni rastre d’un alt al foc. A més, ara empitjora la seva ofensiva contra Cisjordània, que manté aïllada amb barreres, mentre els colons ataquen les seves ciutats i per a usurpar el bestiar, les cases o les terres.

El “Pla de reconstrucció per a Gaza” que va imposar Trump i la seva “Junta per a la Pau”, es manté aturat, mentre que Hamàs no ha deixat les armes, ja que no hi ha hagut cap intenció de pau per als habitants de Gaza.

Com ja denunciem en el seu moment, encara que aquest pla porti el cínic nom de “Pau” darrere, no és més que un pla imperialista capitanejat pel gendre de Trump, Jared Kushner, per a la la erradicació de la cultura, del patrimoni històric, de la memòria i de la identitat palestines a partir de Gaza.

No obstant això, els plans *israeloestadounidenses, no estan sortint tan bé com desitjarien. L’Estat d’Israel busca recuperar-se del fracàs de l’agressió contra l’Iran, impulsant les agressions militars al Líban, Síria, Gaza i Cisjordània, i forjant aliances regionals amb els Unió dels Emirats Àrabs, Xipre, Grècia i el Marroc, a més del xeic Hikmat al-Hijri en Síria.

La realitat és que l’agressió imperialista dels Estats Units a l’Iran per a sotmetre-li i canviar de règim va fracassar, i podria convertir-se en la primera derrota militar del govern Trump. No obstant això, les conseqüències mundials d’aquesta agressió són profundes, com la reducció del creixement de l’economia mundial a causa del tancament de l’estret d’Ormuz, i l’enfortiment de la Xina en la seva disputa interimperialista amb els EUA.

Això, juntament amb la invasió de Rússia a Ucraïna, ha accelerat la carrera armamentista a Europa, per la qual tots els països a Europa estan ampliant els seus pressupostos militars en detriment de les inversions socials i els serveis públics.

La complicitat dels governs europeus

Tres anys de genocidi semblen no haver-hi suficients perquè ni la UE ni cap govern europeu, tampoc el govern de PSOE-SUMAR, trenqui relacions amb l’Estat sionista. Malgrat alguns passos en matèria de sancions com el veto del Regne Unit a productes procedents d’assentaments il·legals a Cisjordània, no hi ha cap perspectiva que l’imperialisme europeu pretengui deixar aïllat a l’enclavament sionista.

El govern espanyol, que s’ha omplert la boca amb bonics discursos en solidaritat amb Palestina, s’emporta la medalla a la hipocresia. Fa un any que es va aprovar el Reial decret llei 10/2025, amb el qual s’aprovaven una sèrie de mesures d’urgència contra el genocidi, però com molt bé detalla un informe del Centre Delàs, encara es mantenen la majoria de relacions armamentístiques entre l’Estat espanyol i Israel.

Tots els governs del món estan demostrant, en la pràctica, que el benefici econòmic val més que la vida dels i les palestines.

Repressió al moviment

També hem pogut veure una recrudescència en la repressió cap a aquells i aquelles que lluiten i defensen al poble palestí. Aquí en l’Estat espanyol, tenim el cas de la companya *Jaldía *Abubakra, denunciada per Vox, davant l’Audiència Nacional per delicte de terrorisme; o el company Víctor de la *OJS a Catalunya, per denunciar a Pilar Rahola, reconeguda defensora de l’enclavament sionista

Aquesta repressió s’està donant a tot el món: a Alemanya està qualificat com a “codi antisemita” l’ús de la síndria com a símbol. Al Brasil, el nostre company *Ze Maria del *PSTU, partit germà de Corrent Vermell, s’enfronta a una condemna de fins a 2 anys de presó, per les seves crítiques a Israel i condemnar el genocidi a Gaza

La repressió és una altra cara de la hipocresia dels governs: mentre es “solidaritzen” de paraula amb el poble palestí, persegueixen i reprimeixen als qui el fem de manera real, posant el cos i exigint mesures reals i efectives per a parar el genocidi. El delicte és bombardejar i exterminar un poble sencer, no expressar solidaritat amb ell!

Com seguir

No podem deixar-nos enganyar pels discursos buits dels nostres governs i per un fals acord de pau que no ha existit mai. Cridem a reconstruir el moviment de solidaritat amb la causa Palestina, la qual cosa ha d’incloure el suport incondicional a la lluita d’alliberament Palestí i al seu dret a la resistència, exigint als nostres governs la ruptura de tota relació amb l’Estat sionista.

En l’Estat espanyol estem veient un creixement del racisme, a partir de la crisi humanitària a Ceuta, a més d’un despertar molt significatiu en el moviment per l’habitatge. El camí ha de ser unir totes aquestes lluites i poder construir un bloc propi de la classe treballadora que sigui capaç de lluitar amb els seus propis mètodes contra el racisme, per l’habitatge i pels nostres drets laborals, i també contra la complicitat dels governs amb el genocidi, incloent a més una lluita acèrrima contra la criminalització de la solidaritat amb el poble palestí.

L’entrada en escena de la classe obrera a nivell europeu i mundial, és clau per a aconseguir aïllar Israel, en el camí d’acabar amb aquest com un enclavament colonial estratègic al Pròxim Orient, obrint així el camí a una nova intifada palestina que inclogui el Líban i Síria per a una Palestina lliure, des del riu fins a la mar, i un nou procés revolucionari a la regió.

Imatge: Destrucció causada per un bombardeig israelià a Gaza, el 23 de febrer de 2025, per Jaber Badwen via Viquipèdia