La greu crisi d’accés a l’habitatge que estem vivint, és només la màxima expressió de brutal procés d’empobriment que ve patint la classe treballadora i, especialment, el jovent i els/les migrants. Per això la dimensió i extensió de les mobilitzacions en poc menys de tres setmanes no es pot deslligar de la inacció del govern Sánchez, que durant vuit anys de legislatura no ha estat capaç de prendre mesures que vagin en la direcció de desmercantilitzar l’habitatge.
Per: Adri G i Paola G
Aquesta realitat ha obligat a CCOO i UGT a convocar una vaga general. Una vaga general que s’enfronta al gran perill de no ser construïda. Les qui vivim i treballem a Sabadell tenim una primera tasca: massificar l’assemblea del dijous 15 convocada per la PAHC i la COSHAC a les 19h a la Plaça de la Creu Alta. És molt important que tota l’esquerra de la ciutat confluïm a l’assemblea, juntament amb els moviments socials, les associacions de veïns i veïnes, la cultura popular, el sindicalisme i el moviment pensionista i educatiu, doncs és una oportunitat privilegiada per avançar en construir la unitat obrera i popular a la ciutat, amb l’horitzó de la vaga general com a primera tasca.
Una vaga general que, al mateix temps que és una oportunitat per a que la classe treballadora entri al conflicte amb veu pròpia, defensant que governi qui governi hem de lluitar pels drets de la classe treballadora que no han estat garantits pel govern PSOE-SUMAR, és l’eina més poderosa per combatre la ultradreta i reconstruir la consciència de classe. Tot plegat només ho podrem aconseguir si avancem en el grau d’autoorganització de la classe treballadora, posant la democràcia obrera al centre, és a dir, convocant assemblees a tots els centres d’estudi i treball i organitzant comitès de vaga als barris. Aquesta és la millor forma de demostrar que l’enemic no és el nostre company de feina migrant ni la nostra veïna musulmana, sinó, més aviat, els grans propietaris d’aquest país, els qui posseeixen la riquesa i les cases on nosaltres no podem viure i els seus representants polítics als ajuntaments, al Parlament i al Congrés.
Per tot això, malgrat que en l’actual context electoral els partits del govern (PSOE i SUMAR) ens tornen a demanar el vot per a frenar la dreta i l’extrema dreta, ells mateixos han jugat un paper clau en la desmobilització i la desorganització de la classe treballadora. Davant dels qui volen convertir la vaga general en un acte més de campanya electoral, cal lluitar per a construir-la amb independència de classe, des de la base i de forma democràtica.
Construir el moviment obrer i popular per fer front a la crisi social
La lluita en defensa de l’habitatge, d’uns serveis públics i de qualitat, és la lluita de tots els/les treballadors i treballadores. Si quatre anys de govern del PSOE amb PODEMOS i quatre més amb SUMAR no han servit perquè adoptin mesures que vagin a l’arrel del problema, la perspectiva d’un hipotètic govern del PP i VOX no farà més que agreujar la crisi instal·lada.
Una crisi que tant SUMAR com el PSOE porten evitant durant anys a base d’inflar amb recursos públics les arques d’empreses privades i rentistes. Mateixa estratègia que han utilitzat per aplacar la pujada especulativa dels preus dels carburants i l’energia. Però amb el desnonament de la Maricarmen i el suïcidi de l’Olga i d’en Javier en menys d’una setmana els fets s’han precipitat i la mobilització ha aconseguit arrencar als sindicats majoritaris una convocatòria de vaga general després de catorze anys.
Davant d’aquesta realitat, la classe treballadora només tenim el camí de la construcció de les nostres pròpies organitzacions amb els nostres mètodes de lluita, com la vaga general, per guanyar els drets que se’ns neguen a diari. No ha estat fins que el conflicte ha esclatat, amb milers de joves i treballadores ocupant les places i els carrers del país que el govern es va dignar a impulsar dos decrets per l’habitatge clarament insuficients.
La crisi de l’habitatge a Sabadell
A Sabadell s’executen més de 400 desnonaments l’any, amb una mitjana de més d’un desnonament cada dia. Aquestes dades esgarrifants no són cap sorpresa, doncs Sabadell és la quarta ciutat de Catalunya on més ha crescut el preu del lloguer la darrera dècada, que ja ascendeix als 869€ de mitjana, un 65% més que fa deu anys. Els límits de preus i la declaració de zones tensionades per part del Govern de la Generalitat no han aconseguit frenar l’escalada de preus. Més aviat al contrari.
Sabadell és la segona ciutat de Catalunya amb més pisos buits controlats per grans tenidors, amb un total de 764 habitatgessegons les dades oficials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Els/les qui lluitem en el moviment per l’habitatge coneixem de primera mà una realitat que no surt als mitjans de comunicació. Casos com el d’en Fernando (pseudònim) que té quasi 80 anys, diverses operacions i unes necessitats especials en quant a l’habitatge. Fa una dècada que viu en un pis de lloguer social de Vimusa, l’empresa pública de la ciutat, però el contracte s’acaba als deu anys i aquest mes té el judici on es fixarà la data del seu desnonament. Quan aquesta arribi, en Fernando no tindrà cap opció de fer front a un lloguer estàndard, que està per sobre dels 700 euros. Un altre cas és el de la Natividad (pseudònim) que també té més de 70 anys i una malaltia crònica incapacitant. Ella vivia en un pis de la Sareb gestionat per la Generalitat amb un lloguer social. Tot i ser un lloguer social no sempre és assequible i alguns mesos no el va poder pagar. Aquestes faltes la van dur a un desnonament, i només a través de l’autoorganització obrera va poder tornar a casa seva després d’uns dies de molta angoixa. Entre les activistes del moviment per l’habitatge trobem infinitat de casos semblants: famílies monoparentals, persones amb algun familiar dependent a càrrec, persones migrants que directament ni tan sols tenen l’opció de llogar, o persones de més de 50 anys amb gran dificultat per accedir tant al mercat laboral com a l’habitatge. Però hi ha una cosa que el Fernando i la Natividad tenen en comú: a ells no els fa fora un fons voltor sinó l’Ajuntament de Sabadell governat pel PSC de la Marta Farrés, en el cas d’en Fernando, i la Generalitat de Catalunya, governada pel PSC de Salvador Illa en el cas de la Natividad. Un cop més es posa de relleu la hipocresia d’aquests governs que anuncien mesures cosmètiques, que amb prou feines són capaços de tirar endavant, mentre ells mateixos desnonen a famílies vulnerables dels pisos protegits sota el seu control.
Com hem d’acceptar que els partits que governen o han governat dirigeixin políticament la vaga si són ells qui permeten i fins i tot executen els desnonaments com el del Fernando i la Natividad? Com sortirem amb ells a aturar els desnonaments d’aquest pròxim mes, perquè s’hi facin la foto com Ada Colau, si quan ells governen ens abandonen? Com anirem a les manifestacions i els piquets si encara estem pagant les últimes multes que la seva policia ens ha posat? Per què hauríem d’acceptar que els dirigents del PSC assisteixin a les reunions del moviment si fins fa uns mesos hi estaven infiltrant policies com a les assemblees de mestres o a tants altres moviments socials arreu de l’estat?
La tasca més urgent de l’esquerra anticapitalista i revolucionària és la de construir la vaga general la a cada empresa, fàbrica, lloc de treball, centre d’estudi i a cada barri. Una jornada de vaga exitosa no serà garantia de poder imposar de forma immediata un pla que aconsegueixi expropiar els bancs, els Fons Voltor i els grans tenidors, obrint pas a la construcció d’un veritable parc d’habitatge públic, però és la primera passa, necessària per articular un moviment obrer i popular a l’ofensiva, organitzat i mobilitzat.
Un comitè de vaga a cada barri
De l’assemblea de demà hem de sortir amb l’empenta de començar a organitzar un comitè de vaga a cada barri. Aquests comitès han de ser espais oberts d’organització que acullin a tots els sectors del moviment, que es vinculin al barri però també a les empreses de la zona i als centres d’estudi. Els comitès de vaga s’han de coordinar entre sí tot i que, al mateix temps, cadascun ha de poder funcionar de forma independent, expressant la pluralitat del propi moviment i on les organitzacions polítiques i sindicals vinculades al mateix tinguin ple dret i deure de participar-hi, amb les seves banderes i les seves propostes, però essent molt conscients que el repte que tenim per endavant va més enllà de l’autoconstrucció d’una o altra organització. Per això mateix, la següent passa en aquesta batalla serà la de convocar assemblees setmanals a les places amb la voluntat que siguin massives, fent difusió de les assemblees i les accions i fent partícip a tot el barri de la construcció de la vaga general. Estem segures que d’entre l’activisme i el veïnat sortiran accions potents de preparació i organització, com poden ser encartellades, els mítins improvisats a les places, l’ocupació de seus de bancs o el repartiment de panflets a porta de fàbrica, boca de tren o centre d’estudi. No serà una tasca gens fàcil, al contrari, però entomem el difícil repte d’articular les estructures que ens permetran afrontar les properes lluites, siguin sota el govern que sigui.
Les militants de Corrent Roig a Sabadell, durant les properes setmanes, ens bolcarem a aquesta tasca, posant a disposició tota la nostra força militant i tots els nostres recursos materials, començant per obrir les portes del nostre local al barri de Can Rull. La nostra prioritat serà engegar els comitès de vaga als barris, construir la unitat d’acció amb tothom qui vulgui organitzar la vaga general i, alhora, articular una campanya pròpia amb l’horitzó d’enfortir una alternativa socialista i revolucionària a Sabadell i arreu que no capituli a cap sector de la burgesia, per progressista que sembli, i que, un cop acabada la vaga general i les eleccions del 29N, segueixi treballant en la perspectiva d’un govern dels treballadors i treballadores.
La vida ha demostrat que no podem confiar en la democràcia burgesa i un règim del 78 hereu del franquisme que, al tempo amb la resta d’Europa, radicalitza el seu discurs antiobrer contra els sectors més oprimits de la nostra classe, a la vegada que multiplica la riquesa dels capitalistes i es rearma per enviar-nos a la guerra. Necessitem reprendre el fil roig de la història per defensar els drets que mantenim i que tant sacrifici han costat, i continuar la lluita contra la barbàrie capitalista governi qui governi. Contra els genocidis, el colonialisme, el rearmament europeu i la guerra imperialista. Per un futur socialista i un govern de la classe treballadora i els pobles que sigui capaç de frenar la catàstrofe climàtica i acabar amb tota explotació i opressió.