Hem viscut en les darreres setmanes una de les mobilitzacions de masses més intenses de la història del país. Després del resultat de la primera volta, amb Flávio Bolsonaro al davant, una sèrie de manifestacions espontànies, impulsades per la joventut i al marge dels aparells del PT i del govern, van esclatar arreu del Brasil contra l’amenaça del retorn de l’extrema dreta al poder. Contra tots els pronòstics, i enfrontant-se a les ingerències de les Big Techs i a les maniobres dels ajuntaments bolsonaristes, aquest moviment va aconseguir una fita inèdita: imposar un gir a la segona volta i una derrota electoral al bolsonarisme.
Per: La redacció d’Opiniao Socialista
A la pràctica, el moviment de masses es va apropiar d’una campanya desacreditada del PT, centrada a vendre la imatge d’un país idealitzat que topava amb la percepció concreta d’un Brasil amb enormes problemes socials i econòmics, com la inflació, la subocupació i la manca de perspectives, i la va convertir en un enfrontament directe amb l’extrema dreta. Les manifestacions i una enorme xarxa de solidaritat entre els de baix, que va ajudar la gent a desplaçar-se als col·legis electorals, van contribuir a reduir de manera inèdita l’índex d’abstenció, garantint la reelecció de Lula i, sobretot, que el bolsonarisme quedés fora del poder.
La classe treballadora i la joventut surten reforçades d’aquest procés, i amb raó. Als carrers es van enfrontar a l’extrema dreta, a Trump i a les Big Techs, i van demostrar que, mitjançant la lluita, és possible canviar la correlació de forces i impedir el retrocés. Encara més, aquesta mobilització va ser important per a l’aprovació de la fi de l’escala 6×1 al Senat de manera pràcticament unànime, una cosa impensable mesos enrere. També va portar a l’agenda pública la defensa de la sobirania, la lluita contra les privatitzacions, els drets socials i la vida de les dones, de les persones negres i de les persones LGBTI.
De manera covarda i en connivència amb l’imperialisme nord-americà, Flávio Bolsonaro va fugir del país, mentre Trump amenaça de no reconèixer les eleccions. L’extrema dreta és expressió de la decadència del sistema i d’aquesta democràcia dels rics, i seguirà amb el seu projecte autoritari, dins o fora de les institucions, si no la derrotem als carrers, a ella i al sistema que l’alimenta.
Cap confiança en el govern de Lula: el govern prepara atacs contra els treballadors
La derrota electoral de Flávio Bolsonaro va ser important i una victòria. Però el govern reelegit de Lula no representa una alternativa per als treballadors. Será un govern capitalista com l’anterior. Als despatxos del Planalto i a l’equip econòmic ja es discuteix una nova ronda d’ajust fiscal, que podria incloure mesures com una nova reforma de les pensions i altres mecanismes d’ajust a costa dels drets dels treballadors més pobres. Un d’ells seria la fi de la paga salarial (abono salarial) per a qui passi del Bolsa Família a una feina formal. Un altre conjunt de mesures plantejades pel ministre d’Hisenda actual, Dario Durigan, consistiria a tocar els mínims constitucionals de Sanitat i Educació, canviant-ne la base de càlcul en incloure-hi les esmenes parlamentàries. Seria una alteració comptable que, a la pràctica, acaba amb aquests mínims.
Aquestes mesures van en sentit contrari al missatge de les manifestacions, que van sortir al carrer contra l’extrema dreta, però també per drets socials. Això reforça la necessitat de reprendre les mobilitzacions iniciades a la segona volta, però ara contra els atacs que prepara el govern de Lula i també contra qualsevol eventual amenaça autoritària de l’extrema dreta o d’intervenció política o militar de l’imperialisme. Les mobilitzacions en països com França, Portugal i Espanya en defensa de drets com l’educació i l’habitatge mostren el camí.
Lluitar per la independència política dels treballadors, enfortir una oposició d’esquerres i construir una alternativa socialista
El govern de Lula, fins i tot amb l’impressionant ascens de masses, ja ha donat mostres que no governarà per als treballadors ni amb ells. Mentre els carrers apuntaven a l’esquerra, el govern anava en sentit contrari: va posar, per exemple, la latifundista Kátia Abreu al capdavant de la seva campanya oficial, i el mateix Lula es va decantar pel populisme punitiu de la rebaixa de la majoria d’edat penal. I ara, el senyal clar d’un nou ajust fiscal.
Això passa perquè Lula governa amb i per als banquers, els industrials, els terratinents de l’agronegoci, les multinacionals, en definitiva, els grans multimilionaris nacionals i imperialistes i els seus representants als partits burgesos. Per això no s’enfronta als capitalistes ni estatalitza els sectors estratègics recolzant-se en la mobilització dels treballadors i del poble. Al contrari, fa un govern d’aliances i es recolza en el Congrés Nacional, enemic del poble, i en el Poder Judicial, rifant les reivindicacions de la classe treballadora, de les dones i dels indígenes, com l’anul·lació de la reforma laboral.
Aquest tipus de govern d’aliances i conciliació amb els grans capitalistes i l’imperialisme és el que, al capdavall, acaba enfortint l’extrema dreta. Lula i Bolsonaro no són iguals, en el sentit que l’extrema dreta representa una amenaça per a les llibertats democràtiques. Hem derrotat electoralment el bolsonarisme, però la tasca ara no és donar suport al govern de Lula, sinó construir una forta oposició d’esquerres que apunti a una alternativa que no sigui aquest projecte fracassat de conciliació ni l’ultradreta.
Per a això cal reprendre les mobilitzacions i guanyar el màxim de treballadors, de joves i de sectors oprimits per a un camí d’independència de classe, mostrant que les reivindicacions expressades en les massives manifestacions no s’aconseguiran en connivència amb la burgesia i l’imperialisme.
Els treballadors i la joventut, mobilitzats i organitzats, tenen força per canviar el país i construir un govern de la classe treballadora, de les dones, de les persones negres i dels indígenes, sense capitalistes. Perquè és la classe treballadora la que construeix la riquesa que s’embutxaca menys de l’1 %, els megapropietaris de les 250 empreses més grans del país.
Cal discutir el paper del PT i la necessitat de superar-lo per l’esquerra
El PSTU va presentar la candidatura de Hertz Dias i Vanessa Portugal a la primera volta amb la finalitat de debatre i defensar un programa revolucionari i socialista per al Brasil, que arribi al fons de les raons del nostre retrocés i degradació social. Un programa que situa al centre del debat la necessitat d’expropiar els grans monopolis capitalistes que controlen bona part de la nostra economia i la qüestió de la sobirania nacional des de la perspectiva dels treballadors. Juntament amb això, la necessitat de construir una alternativa de la classe treballadora que superi la polarització entre dues opcions capitalistes.
A la segona volta, el PSTU va cridar al vot crític a Lula, sense cap suport al govern. I això perquè, tot i que tots dos representen formes diferents de continuar administrant el capitalisme, un eventual govern de Flávio Bolsonaro es presentava de manera declarada com una amenaça a les llibertats democràtiques i, per tant, amb pitjors condicions per lluitar contra els atacs que vindran. A més de combatre el bolsonarisme, va ser el millor també per explicar als treballadors el caràcter capitalista del govern de Lula i assenyalar la necessitat de fer una oposició d’esquerres a aquest govern. Per això, el PSTU va ser activament a les manifestacions i en l’organització de Blocs del Vot Crític a tot el país, aglutinant activistes per girar vots i derrotar el bolsonarisme, mantenint total independència política.
Juntament amb això, el PSTU va plantejar la necessitat de superar el PT i la política de conciliació de classes per l’esquerra. A diferència de l’esquerra de l’ordre, que dona suport al govern de Lula i es posa com a base seva com a forma de combatre l’extrema dreta, el PSTU va advertir que és la pròpia política del govern del PT, com el marc fiscal, una política econòmica d’austeritat i el manteniment de la reforma laboral, així com les privatitzacions i el lliurament del país, la que, a més d’empitjorar la vida del poble, manté i aprofundeix les condicions socials i econòmiques per a l’enfortiment de l’extrema dreta. Per això, el PSTU es va posicionar, i continuarà posicionant-se, com a oposició d’esquerres al govern de Lula.
És hora d’organitzar-se: pren partit
És una necessitat urgent construir i enfortir una alternativa revolucionària i socialista que superi el PT, l’esquerra de l’ordre i la seva fracassada política de conciliació de classes. Sense això continuarem en un cicle etern entre diferents governs burgesos, mentre el Brasil es torna cada cop més dependent i les condicions de vida de la classe treballadora i de la gran majoria de la població empitjoren. La història ja ha demostrat que, de «mal menor» en «mal menor», acabem sempre en el «mal major».
Només canviant radicalment aquesta organització social d’explotació i opressió serà possible canviar les condicions de vida de la classe treballadora; de les dones víctimes de feminicidi i de la violència masclista; de la joventut negra i de la població de les perifèries, víctimes de la violència del crim organitzat i de la Policia Militar; de les persones LGBTI oprimides i superexplotades; i dels pobles indígenes, quilombolas i ribeirencs, víctimes de l’agronegoci, de les madereres i de les mineres.