El dijous 17 de desembre, sota l’excusa de mantenir una “Badalona segura” l’alcalde de l’Ajuntament, Xavier García Albiol, en col·laboració amb altres autoritats locals, va desplegar un macro operatiu policial per a desallotjar a 400 persones migrants d’un edifici que antigament funcionava com a institut i que en els últims anys funcionava com a habitatge.
Per: Corrent Roig
I no és d’estranyar que això succeeixi. El senyor Albiol, al més fidel estil de la dreta, fa servir el seu discurs racista i xenòfob per a posar al penúltim contra l’últim, pobres locals a barallar-se contra altres pobres que migren buscant millors condicions de vida, i que a causa de la política migratòria, l’abandó institucional i la crisi d’habitatge que travessa l’Estat espanyol, (sent Catalunya una de les comunitats autònomes més afectades) havien ocupat aquest antic institut, no perquè volguessin, si no com a manera de supervivència.
El discurs racista, disfressat de preocupació per la “seguretat dels barris obrers”, troba terreny fèrtil en la població local. Però caldria preguntar-nos si realment és la migració la que genera “nivells alts d’inseguretat”; o si, per contra, la generen les polítiques de fam i misèria que recepten les patronals i els governs de torn, a la classe treballadora en el seu conjunt. Cal assenyalar qui són els veritables culpables de la crisi d’habitatge, els BANCS i els FONS VOLTORS que especulen i fan negoci amb un dret fonamental com és l’habitatge.
Només a Badalona hi ha al voltant de 7100 pisos buits, la qual cosa representa un 7,7% del total d’habitatges al municipi, i a tota Catalunya aproximadament 418.918, la qual cosa seria un 10% del total del Parc d’habitatge. Però aquests estan en mans de grans tenidors i banquers, estan al servei del mercat i no són accessibles per a la classe treballadora, i menys per a persones migrants sense documents. Als grans propietaris els surt més a compte tenir els habitatges buits, amb els quals poder especular, que llogar-los als i les treballadores que necessitem un sostre per a viure. Així d’absurd és el sistema en el qual vivim. La quantitat de pisos buits a Badalona bastaria perquè les persones desnonades del B9 tinguessin un habitatge, si aquests estiguessin al servei de la gent i no del capital.
El senyor Albiol no va tenir prou amb usar tota la maquinària repressiva per al desallotjament, sinó que després va organitzar una manifestació amb un grup de veïns, que per moments van voler replicar els pogroms ocorreguts a Múrcia per a evitar que a les persones desnonades se’ls donés acollida en una església del barri, per la qual cosa ara es troben al carrer en ple hivern i sense una alternativa residencial. Aquesta actuació respon a la necessitat del PP de mostrar-se com la mà dura capaç de posar ordre, alhora que criminalitza la població migrant i la culpabilitza de la crisi d’habitatge, tot això per a no perdre vots que podria fàcilment recollir Vox amb el mateix discurs.
Aquest desnonament no pot entendre’s sense comprendre que el govern PSOE-Sumar tampoc ha aplicat mesures reals i efectives per a sufragar els problemes d’habitatge. L’última Llei d’habitatge estava plena de forats que beneficiaven els grans propietaris, no va prohibir els desnonaments ni va plantejar alternatives residencials per a persones vulnerables i l’augment del parc públic d’habitatge mancava d’un pla per a dur-lo a terme.
Unitat de classe contra els desnonaments i la crisi d’habitatge!
La resposta d’organitzacions del moviment social i popular no es va fer esperar, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Badalona i altres organitzacions polítiques van cridar a una concentració d’urgència per a fer front a aquestes accions racistes i demostrar solidaritat de classe amb les persones afectades.
Corrent Roig repudiem aquests fets i ens solidaritzem amb les persones migrants afectades per les polítiques racistes i aporofòbiques de García Albiol i el seu partit.
Així mateix, fem una crida a totes les organitzacions a conformar un bloc de classe i combatiu, per a lluitar per l’accés a un habitatge digne per a totes, que exigeixi a l’Estat l’expropiació dels pisos buits en mans de bancs, fons voltors grans tenidors, i es posin al servei de crear un veritable parc públic d’habitatge. Un bloc de la classe obrera que la representi en tota la seva totalitat i diversitat, que exigeixi la regularització de les persones migrants i la derogació de la Llei d’Estrangeria, i sigui capaç d’enfrontar amb veu pròpia els discursos d’odi i l’avanç de la ultradreta.
Ni gent sense casa, ni cases sense gent!
Regularització ja!
Expropiació sense indemnització de tots els pisos buits a les mans de fons voltors, bancs i grans tenidors!
Habitatge per a tothom!
Imatge: Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya via X