Cap veu per Palestina serà silenciada! No al Projecte de Llei de Tabata Amaral i a la criminalització sionista!
Per: Soraya Misleh
Una notícia tan sorprenent com indignatòria té una importància fonamental per mobilitzar-se contra la criminalització i la persecució sionista al Brasil: la condemna a dos anys de presó del camarada Zé Maria pel 4t Jutjat Criminal Federal per haver-se expressat en un acte, l’octubre de 2023, en solidaritat amb el poble palestí, enmig del genocidi actual i contra l’estat racista i colonial d’Israel.
Aquesta condemna anticipa, d’alguna manera, el que vindrà amb el Projecte de Llei (PL) 1424/26, d’autoria de la diputada Tabata Amaral (PSB-SP), que confon antis sionisme (oposició al sionisme, un projecte colonial) amb antisemitisme, cosa que no té res a veure.
El PL de la parlamentària preveu de dos a cinc anys de presó, a més de multa, fins i tot per crítiques a l’estat racista d’Israel, d’acord amb el paràgraf 2n de l’article 1r, “entès (Israel) com una col·lectivitat jueva”.
Presentat sota l’argument d’equiparar el delicte de racisme o antisemitisme, es fonamenta íntegrament en la definició controvertida de la IHRA (Aliança Internacional per a la Memòria de l’Holocaust), àmpliament rebutjada per jueus antisionistes i especialistes en la matèria, i que, fins i tot, no ha estat adoptada per desenes de països.
El Brasil es va retirar de la IHRA el juliol de 2025 —on es trobava com a membre observador de l’organització internacional emparada pel lobby sionista des del govern Bolsonaro el 2021—, un gest simbòlic davant del genocidi a Gaza i de la creixent pressió a Lula perquè trenqui les relacions econòmiques, militars i diplomàtiques amb Israel.
Tot i que és important la no adhesió a la IHRA, això ni tan sols proporciona suport institucional contra el criteri utilitzat per Tabata Amaral en el seu projecte de llei, com es pot veure en la condemna precedent de Zé Maria. Aquest gest continua sent insuficient.
L’exigència de ruptura de relacions amb Israel continua sent urgent, tant per inhibir l’ofensiva sionista contra l’activisme al Brasil com perquè ja arriba tard davant d’un genocidi en curs.
L’antisionisme no és antisemitisme
Tot i que no és nova la temptativa sionista d’equiparar falsament antisionisme amb antisemitisme —incloent-hi grans inversions en propaganda fal·laç per part d’Israel—, hi ha un salt del lobby sionista en la recerca de silenciar les veus que s’aixequen per Palestina, sobretot a partir del genocidi actual a Gaza iniciat l’octubre de 2023, que ja ha matat més de 72.000 palestins, així com davant l’avanç de la neteja ètnica a Cisjordània.
La criminalització i persecució de la solidaritat amb el poble palestí s’ha ampliat, i el “PL Mordassa” va en aquesta direcció, igual que el procés impulsat pel govern brasiler per definir en sis mesos una “Estratègia d’Enfrontament a l’Antisemitisme”, que mobilitza almenys vuit ministeris.
En aquest procés es va celebrar un seminari a l’Itamaraty (Ministeri de Relacions Exteriors) el passat 16 d’abril, en què les representacions antisionistes no van tenir dret a veu.
Aquestes organitzacions van denunciar el bloqueig a la seva intervenció i, en conseqüència, es van retirar del seminari, tot emfatitzant que el Brasil ja disposa de la legislació adequada per al combat contra el racisme, “especialment la Llei núm. 7.716/1989, que abasta l’antisemitisme”.
“Aquest moviment [per a la creació de l’Estratègia esmentada] suscita preocupacions quant a les possibles excepcions del tema, creant categories o interpretacions que confonguin crítiques a estats, governs o ideologies amb racisme”, van afirmar en un comunicat els col·lectius Àrabs i Jueus per la Democràcia, Àrabs i Jueus per la Pau, Articulació Jueva d’Esquerra i Veus Jueves per l’Alliberament.
Cal reforçar, a més, que el Brasil és signant de la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Racial, que també ja contempla el combat contra l’antisemitisme.
Tanmateix, davant l’intent d’esborrar el poble palestí del mapa, cal avançar en la invisibilització i el silenciament dels crims contra la humanitat comesos per l’estat racista i colonial d’Israel.
Aquesta és la pretensió d’aquests mecanismes, en un moment de pèrdua d’imatge pública i declivi global del sionisme en mostrar davant del món la seva cara colonial brutal, avançant en la recerca de l’anomenada solució final, en la Nakba contínua —la catàstrofe palestina la pedra angular de la qual és la formació de l’estat racista i colonial el 15 de maig de 1948, mitjançant una neteja ètnica planificada sobre el 78% del territori històric de Palestina.
La construcció del “Projecte de Llei Mordassa”
En un article de la seva autoria, publicat a Carta Capital el 9 d’abril, el jueu antisionista Bruno Huberman, professor de Relacions Internacionals de la Pontifícia Universitat Catòlica de São Paulo (PUC-SP), qualifica la presentació del “PL Mordassa” de Tabata Amaral com “un teatre curosament escenificat”.
Segons recorda ell, dos dies abans, el 24 de març, el Projecte de Llei 472/2025, que buscava instituir a nivell nacional la definició de la IHRA, del parlamentari bolsonarista General Pazuello, va ser retirat de l’agenda pel mateix autor.
“El general de la reserva de l’Exèrcit va afirmar haver actuat, des de l’inici, en articulació amb l’Ambaixada d’Israel”, descriu Huberman.
A més, segons el seu article, no és casualitat que, quan el PL va començar a ser debatut públicament a finals del mes passat, la Confederació Israelita Brasilera (Conib) presentés el seu “Informe sobre Antisemitisme”, alineat amb la definició de la IHRA.
La Conib, no és cap novetat, ha estat diligent en la criminalització i persecució de militants com Zé Maria.
No ens faran callar!
A més de bloquejar aquesta condemna arbitrària contra el nostre camarada, que és absurda i estableix un precedent perillós, és necessari ampliar la campanya per llençar a les escombraries de la història el “PL Mordassa” i la iniciativa sionista en curs amb l’aval del govern brasiler.
A més: cal enfortir les mobilitzacions arreu del Brasil, en commemoració del dia de la Nakba, aquest 15 de maig.
Els palestins tenen molt a ensenyar-nos. En la història de la colonització, el seu lema és: “quan un de nosaltres cau, deu més s’aixequen”.
Com a inspiració, davant de cada intent de silenciament, davant de cada criminalització i persecució, cal elevar encara més les veus solidàries amb el poble palestí.
Resistim, existim, no serem esborrats del mapa!
No ens faran callar!
Fins que Palestina sigui lliure del riu fins al mar!
Aquest article fou publicat originalment el 13 de maig de 2026 a www.litci.org