El passat dijous 26 de març el diari Público va publicar una carta escrita per algunes delegades i afiliades de la Federació d’Educació de Comissions Obreres en la que expressen el seu malestar arran de la decisió de la direcció del seu sindicat de signar un acord insuficient amb el Departament d’Educació enmig d’un cicle de mobilitzacions històriques del sector educatiu.

Per: Corrent Roig Educació

Sense posar en dubte que hi ha milers d’afiliades i delegades sindicals de CCOO que són lluitadores honestes, la trista realitat és que la cúpula dirigent de l’organització fa molt de temps que va deixar d’estar al servei de la classe treballadora i els seus interessos per erigir-se com a garants de la pau social. En són exemples la signatura de la darrera reforma laboral, els acords i convenis signats a esquenes de la classe treballadora o la negativa, des de fa gairebé quinze anys, a convocar una vaga general, quan motius en tenim de sobres.

La carta obre un debat imprescindible sobre quin sindicalisme necessitem per lluitar. Nosaltres, com les autores, estem amb la vaga educativa, amb la comunitat educativa i amb la classe treballadora i les seves lluites. Reproduïm, a continuació, la carta, i convidem a les companyes a continuar aquest debat, aprofundir un balanç més ampli sobre el paper de CCOO i a continuar la disputa per un sindicalisme combatiu:

Les delegades sindicals i afiliades de la Federació d’Educació de CCOO que signem aquest article ens adrecem a la direcció des del respecte a l’organització i, alhora, des d’un profund desacord amb les decisions preses en el marc de les mobilitzacions de la comunitat educativa. Ho fem perquè el moment exigeix claredat, valentia i, sobretot, una rectificació contundent.

Les mobilitzacions que han recorregut el país aquestes setmanes no són un episodi més, són una de les onades de protesta més importants dels darrers anys. Han nascut de la base, de centres desbordats, de plantilles exhaustes i d’una comunitat que ja no pot assumir més precarietat ni improvisació. Aquest cicle ha pivotat sobre quatre eixos clau: la unitat sindical, l’organització de les plantilles, la integració de totes les veus —docents, PAE, PAS, TEI, monitores, etc.— tant de la pública com de la concertada, i la defensa de l’educació com a pilar de la societat. Les dades confirmen que no som davant d’un conflicte minoritari, el seguiment de la vaga del divendres passat va ser del 85%, amb 100.000 persones a la manifestació de Barcelona. Lluny de desinflar-se després de la signatura de l’acord, el conflicte ha crescut dia a dia, sumant territoris i suports socials.

És precisament aquí on la nostra organització ha fallat. La signatura de l’acord amb el Govern, en ple auge de la mobilització, ha trencat la unitat d’acció. El problema fonamental no és només el contingut del que s’ha signat, sinó el “com” i el “quan”: s’ha fet sense esgotar el cicle negociador i sense un mandat clar de les plantilles. La direcció afirma que l’acord té l’aval de l’afiliació, però la direcció només ha publicat el percentatge de suport a l’acord entre les persones que van respondre l’enquesta, però no sabem quin percentatge representa respecte a l’afiliació de la federació. En qualsevol cas, no n’hi ha prou amb consultes internes: cal organitzar assemblees obertes als centres. Mentrestant, la resta de sindicats han impulsat una enquesta massiva amb més de 42.000 respostes i un 95% de rebuig a l’acord. Aquesta dada expressa un desencaix profund entre la cúpula de CCOO i el sector educatiu.

En contrast, altres forces sindicals han mantingut l’aposta per la mobilització sostinguda i la consulta àmplia. A més, la voluntat de construir força col·lectiva i de vincular la lluita educativa amb un horitzó de transformació social és, al nostre entendre, una lectura encertada del moment històric. En efecte, davant del creixement de l’extrema dreta i la regressió social, el sindicalisme no pot actuar com a amortidor del conflicte o gestor de les “engrunes”. Necessitem organitzar la classe treballadora, mobilitzar-la i oferir horitzons de futur que confrontin la deriva reaccionària, ja que el millor antídot contra els discursos d’odi i el populisme ultradretà és ser capaços d’impugnar les arrels socials de la desigualtat i l’explotació. Això implica pressionar els governs 一també els que es reclamen progressistes一 i estirar les seves posicions. En ple debat pressupostari, la signatura de l’acord ha estat un baló d’oxigen per al Govern que desmobilitza i debilita la nostra capacitat de negociació futura.

Ara bé, també cal dir clarament que un error de la direcció no invalida la feina de milers de delegades i afiliades de base, que som hereves de la tradició de lluita que ha conquerit drets els darrers cinquanta anys. La deriva actual de la direcció no ens representa perquè prioritza la integració institucional i confon “estabilitat” amb submissió, en un error estratègic que renuncia a la força real de la classe treballadora. Estem convençudes que necessitem un sindicalisme nacional i de classe, arrelat a la realitat i capaç de tornar a la base. Hem de reconstruir la confiança des de baix i treballar de forma unitària. Aquesta carta és una crida a recuperar allò que ens defineix: la capacitat de mobilitzar i fer tremolar els fonaments del poder quan es vulneren els nostres drets.

Defensar l’educació pública avui és enfrontar-se a l’ofensiva neoliberal. La vaga educativa pot ser el catalitzador d’un cicle que connecti els centres educatius amb els barris, els mercats, els centres de salut o el transport públic. Però, per fer-ho possible, calen direccions que acompanyin la confluència de les lluites, no que les frenin.

Demanem a la direcció de CCOO que rectifiqui, que escolti les plantilles i que impulsi assemblees reals. Volem una organització que torni a situar la mobilització al centre. Encara hi som a temps, però cal triar. Nosaltres ho tenim clar: amb la vaga educativa, amb la comunitat mobilitzada i amb la classe treballadora.

*Signants:

  • Nora Sánchez Oussedik, professora de la Facultat d’Educació i delegada al Comitè d’Empresa de la Universitat de Barcelona
  • Joan Francesc Simó Calvet, professor i delegat a l’escola FEP Mare de Déu de Montserrat FP
  • David Rodríguez Albert, professor i delegat al Comitè d’Empresa del Col·legi Sant Josep Obrer
  • Lucía Aliagas Picazo, formadora d’alumnat i docents de secundària i excoordinadora nacional d’Acció Jove – Joves de CCOO
  • Daniel Moyano Rey, professor a l’Institut d’Indústria Sostenible de Barcelona
  • Carlota Sánchez García, professora al CFPI Institut de Logística de Barcelona
  • Emili Boronat Rosselló, professor a l’INS Llobregat
  • Joan Ratera Garcia, informador cultural, guia educatiu i delegat a Anoia Patrimoni

Àlex Sasplugas i Vives, informador cultural i guia educatiu a Anoia Patrimoni